Ilíada: diferència entre les revisions

Tot i que es considera que [[Homer]] hauria viscut segles més tard de la [[Guerra de Troia]], durant l'antiguitat es considerava que la ''Ilíada'' narrava fets històrics. No obstant a l'acabament de l'antiguitat ja començava a predominar l'opinió que els fets relatats són pura ficció. La ''Ilíada'' se centra en el relat de la psicologia, la còlera, venjança i mort d'herois individuals tot empratemprant la guerra de Troia com a marc on es desenvolupen els esdeveniments, suposant un coneixement general d'aquesta. així mateix en l'obra es dóna informació vers les institucions polítiques, la societat, la cultura material, la geografia, mites i costums de procedències i cronologies diverses.

Alguns investigadors, com Forrer el 1924, Page (1959), Huxley (1960) i Wood (1985), indiquen que fonts [[imperi hittita|hittites]] mostren un seguit de coincidències entre noms hittites i noms micènics trobant-hi un indici d'interrelació entre els hittites amb Troia i aqueus. Aquests autors sostenen, a més, que l'arqueologia indica que la destrucció de Troia VII-a o de Troia VIh podrien coincidir, en part, amb el conflicte bèl·lic cantat per Homer en la Ilíada. Creuen que la tradició oral pot haver conservat una certa memòria, amb alteracions, d'esdeveniments històrics.<ref>{{Ref-llibre|títol = Historia y leyes de los hititas II|cognom = Bernabé|nom = Alberto|cognom2 = Álvarez Pedrosa|nom2 = Juan Antonio| editorial = Akal|lloc = Madrid|any = 2004|pàgines = 198|isbn = 84-460-2253-2}}</ref>

Altres autoresautors, com Sommer, el 1932, argumenten, en canvi, que l'aparent coincidència entre els noms hittites i els homèrics són un fet, simplement, casual i que la fiabilitat de l'obra com a font històrica és summament escassa.<ref>{{Ref-llibre|títol = Historia y leyes de los hititas II|cognom = Bernabé|nom = Alberto|cognom2 = Álvarez Pedrosa|nom2 = Juan Antonio| editorial = Akal|lloc = Madrid|any = 2004|pàgines = 199|isbn = 84-460-2253-2}}</ref> També és important comparar els detalls de la història de la Ilíada amb els detalls de la literatura mesopotàmica anterior - molt notablement, l'[[Epopeia de Gilgamesh]]. Noms, escenes, i principals part de la historia, són força similars.<ref>{{Ref-llibre|títol = The East Face of Helicon|cognom = West|nom = Martin| editorial =|lloc = Oxford|any = 1999|pàgines = 336-338|isbn = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol = From Mycenae to Homer|cognom = Webster|nom = T.B.L.| editorial =|lloc = London|any = 1958|pàgines = 82|isbn = }}</ref>

La ''Ilíada'' descriu una ciutat i el seu entorn, presumiblement en l'[[edat del bronze]]. La ciutat descrita es trobava prop del [[Mont Ida]], en el nord-oest de [[Turquia]]. DitaAquesta ciutat exisiexistí de fet, en el promontori de [[Hissarlik]] : l'obra descriu nombrosos aspectes geogràfics que coincideixen amb les restes trobades per [[Heinrich Schliemann|Schliemann]], de manera que l'escenari descrit és un escenari real, fet, que per altra banda, no prova que hi hagués una guerra entre [[aqueus|aqueu]]s i troians, com descriu la Ilíada.

Així mateix, en les taules de [[Lineal B]], apareixen alguns noms homèrics, incloent-hi [[Hèctor]] i [[Tros]]. DitsAquests noms dels poemes homèrics presumiblement rememoren, si bé no necessàriament persones específiques, almenys un temps anterior en el qual els noms de les persones no eren els mateixos que quan s'escrigué l'obra.<ref>{{Ref-llibre|títol = El mundo micénico|cognom = Chadwick|nom = John| editorial = Alianza|lloc = Madrid|any = 1977|pàgines = 94|isbn = 84-206-7920-8}}</ref>

No hi ha res inherentment improbable al voltant d'una gran batalla, o inclòs una guerra, sobre la ciutat de Troia. Aquesta regió ha estat des de sempre un punt estratègic i fortament disputada donada la seva situació ena l'entrada dels [[Dardanels]]. [[Istanbul]], la ciutat a l'altre extrem dels estrets que connecten el [[Mar Egeu]] i el [[Mar Negre]], ha estat, al llarg de la història, objecte de moltes confrontacions. Això no obstant, no hi ha una gran quantitat de proves positives en els diferents estrats de Troia, al turó de [[Hissarlik]], d'una destrucció per guerra. Els nivells cronològicament apropiats,Troia VIh i Troia VII-a, semblen, ambdós, haver estat destruïts per incendis, el primer com a conseqüència d'un terratrèmol o desastre natural, mentre que els motius del segon son més difícils d'identificar, deixant oberta la possibilitat que Troia VIIa fos destruïda per una batalla.<ref>{{Ref-llibre|títol = Troya|cognom = Hertel|nom = Dieter| editorial = Acento|lloc = Madrid|any = 2003|pàgines = 86|isbn = 84-483-0737-2}}</ref>

La [[Carta de Manapa-Tarhunda]] menciona lluites a Wilusa, presumiblement Troia. Els hittitòlegs dedueixen del document que Wilusa fou presa per un contingent de tropes dirigides per un tal [[Pijamaradu]], amb el suport dels [[ahhiyawa]], i que els hittites hagueren d'intervenir en la lluita. Això no obstant, perpel el context del document, es creu que aquestes lluites haurien d'esser datades vers el 1300&nbsp;aC, fet que dificulta fer-lo correspondre amb una particular destrucció d'un nivell particular dels estrats de TeoiaTroia.<ref>{{ref-llibre |cognom = Moreu|nom = Carlos|títol = La guerra de Troya|pàgines = 104 }}</ref>