Viquipèdia

Lluís el Pietós: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
La versió anterior afirmava erròniament "va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta", segurament per una mala traducció de la Wikipedia en anglès. Dos dels germans de Lluís el Pietós (Carles i Pipí) moriren amb mès de 30 anys d'edat. He afegit el nom de la mare.
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula de polític}}
'''Lluís I''' dit '''«el Pietós»''', o «el Piadós» ([[Cassinogilum]], [[16 d'abril]] del [[778]] - [[Ingelheim]], [[840]]), fill de [[Carlemany]] i de [[Hildegarda de Vintgzau]], succeí al seu pare com a [[regne Franc|rei dels francs]] i [[emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[814]]-840). La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa [[L'Astrònom]], cronista oficial dels [[francs]], a la ''[[Vita Hludovici]].''
 
Durant la seva joventut va ser [[rei d'Aquitània]] ([[781]]-840), i va ser responsable de la defensa de les fronteres meridionals de l'imperi. Va conquerir [[Barcelona]] als àrabs el [[801]], i va refermar l'autoritat franca sobre [[Pamplona]] i els bascos el [[813]].
Línia 18:
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= '''Lluís el Pietós'''
|2= [[Carlemany]]
|3= Hildegarda
|4= [[Pipí el Breu]]
|5= Bertrada de Laon
|6= Gerold de Vinzgouw
|7= Emma d'Alamània
|8= [[Carles Martell]]
|9= Rotruda de Trèveris
|10= Caribert de Laon
|14= Hnabi
|15= Hereswinda
|16= [[Pipí d'Héristal]]
|17= Alpaida
|21= Bertrada de Prüm
|28= Huoching
}}
 
Línia 48:
* [[Carles II el Calb|Carles]] (823-877), futur rei del regne dels francs de l'oest.
 
L'emperadriu i els seus germans aviat constituïren un partit oposat al de [[Vala de Corbie]], el primer ministre, per defensar els seus interessos.<ref>{{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = p. 504-510 | editorial = Edicions Pàtria | data =1920 }}</ref>
 
== Rei d'Aquitània ==
Línia 73:
* Bernat, el fill del germà de Lluís [[Pipí d'Itàlia]], va ser confirmat com a rei d'Itàlia. Carlemany havia permès a Bernat heretar el títol del seu pare.
 
L'Imperi no es podia dividir, i tots els reis dels regnes francs havien d'obeir l'emperador. D'aquesta manera, el fill gran Lotari rebia una dignitat superior a la resta de germans, i unes terres molt més extenses.
[[Fitxer:Louis the Pious.jpg|thumb|170px|Lluís fent penitència a Attigny. Gravat del s. XIX]]
 
Línia 87:
L'any [[820]] Lluís es va tornar a casar, amb [[Judit de Baviera]], i el [[823]] tindria un fill amb la seva segona esposa. El naixement d'aquest nou fill, de nom [[Carles II el Calb|Carles]], va acabar amb els pactes establerts a l'''Ordenatio Imperii'', ja que els intents de Lluís de deixar part de l'herència al seu nou fill van topar amb l'oposició dels tres fills de la primera esposa.
 
El 829 Lluís va donar Alemanya a Carles, disminuint significativament la porció que havia estat assignada al seu hereu Lotari. Amb el suport dels seus germans, Lotari va acusar Judit d'haver comès adulteri amb el comte de Barcelona [[Bernat de Septimània]], i a Carles de ser un fill bastard. El 830, quan Lluís tornava d'una campanya a Bretanya, es va trobar el seu imperi enmig d'una guerra civil. Pipí d'Aquitània i Lluís el Germànic havien empresonat Judit a Poitiers, i Bernat de Septimània havia hagut de fugir a Barcelona.
 
Mentrestant Lotari havia aplegat un gran exèrcit, i Lluís el Pietós per salvar la situació va prometre als seus fills Pipí i Lluís una part més gran de l'herència si canviaven de bàndol i l'ajudaven a combatre contra Lotari. Finalment Lluís va aconseguir capturar Lotari i recuperar el control. Lotari va ser perdonat, però fou exiliat a Itàlia.
[[Fitxer:Louis le Pieux sesquisolidus 814 840.jpg|thumb|Moneda emesa per Lluís, amb la seva efígie]]
 
Línia 101:
El [[4 d'octubre]] Lluís el Pietós encara era a Joac segons una carta d'aquesta data, emesa "al lloc de Juvenciacum" per la qual donava el poble de Fontaines a la diòcesi de [[Tolosa]], depenent del seu domini, a un dels seus vassalls de nom Adalbert, amb el permís de posseir-lo en propietat i de disposar com volgués. Això demostraria que el [[regne d'Aquitània]] li havia estat confiscat a Pipí doncs Lluís el Pietós hi exercia l'autoritat reial. No està clar si fou a la mateixa assemblea quan en fou desposseït o bé uns dies després quan Pipí, que havia fingit obeir i marxar a [[Trèveris]], es va dirigir a [[Doué]] a l'[[Anjou (França) |Anjou]], amb una escorta, i a la nit es va fer segrestar pels seus propis servidors, restant a Aquitània anant d'un lloc a l'altre; això hauria irritat l'emperador que l'hauria desposseït. Lluís el Pietós va restar a Aquitània unes setmanes i finalment va entregar el regne al seu fill de 9 anys [[Carles el Calb]] de qui va rebre el jurament de fidelitat junt amb el dels principals senyors del país. El Pietós va fer un darrer intent de sotmetre Pipí i va convocar una assemblea dins Aquitània, el dia de Sant Martí (11 de novembre) a la qual el va cridar. Però Pipí, rebel i obstinat, va refusar d'anar-hi i encara va fustigar les tropes del seu pare. Això, unit a les pluges extremament abundants d'aquella tardor, seguides d'un fred rigorós a l'inici de l'hivern, va obligar l'emperador a despatxar el seu exèrcit i se'n va anar al palau de Rest, a l'Anjou, a la riba del [[Riu Loira |Loira]], i després a [[Le Mans|Mans]], on va passar les festes de Nadal fins que al començament del [[833]] va anar cap a Aquisgrà.
 
La revolta de Pipí va arrossegar els seus dos germans Lotari I i Lluís de Baviera. Durant l'hivern (principis del 833) els tres prínceps van ajustar una aliança contra el seu pare al qui atribuïen el desig de desheretar-los contra el jurament que havia fet el 817. Els tres rebels van cridar els seus partidaris que estaven desterrats i van intentar revoltar els pobles a favor seu. Al capdavant dels rebels es va posar [[Matfred d'Orleans]] mentre el bisbe Ebó de [[Reims]] quedava com a principal conseller de Lotari. Lluís el Pietós va reunir un exèrcit lleial a [[Worms]] al començament de la Quaresma, es va apoderar de [[Suàbia]] i va marxar contra els rebels que s'havien reunit a [[Alsàcia]] entre [[Estrasburg]] i [[Basilea]], prop de [[Colmar]], en un lloc anomenat Rotfelth (que vol dir "Camp Roig"), situat entre Brisach i el riu Ell, després conegut com a "Camp de les Mentides" (''Campus Mendacii'') o Lugenfeld i avui dia Rotleube. Lotari havia aconseguit el suport del papa [[Gregori IV]]. qui va seguir-lo des d'Itàlia amb tota la cort romana, amb el pretext de mediar sobre la pau dins la família reial. Lluís el Pietós va intentar primer, com habitualment, la via de la negociació i va enviar delegats per convidar-los a sotmetre's i subjectar-se a la seva clemència; però tot fou inútil; també va enviar delegats al papa per queixar-se d'estar protegint els rebels i del fet que després de la seva arribada no l'havia anat a trobar. Els bisbes lleials a Lluís ja s'havien declarat contra el papa després de córrer el rumor que els volia excomunicar incloent l'emperador mateix si no restituïa en els seus drets a Lotari, i de comú acord es van avançar i el van excomunicar per arrogar-se facultats que els cànons no li concedien i van amenaçar amb la seva deposició per haver anat a l'imperi sense haver estat cridat. Els tres prínceps rebels van contestar al pare fermament però respectuosament: ells no havien fet cap falta doncs la iniciativa havia sorgit del pare quan els havia desheretat a instància de certes persones de les qui seguia fàcilment els mals consells i que no feia cap intent de conservar la pau restablint la partició del 817, ja que les posteriors eren sempre massa favorables a [[Judit de Baviera]] i els seus interessos, i que aquesta emperadriu tenia massa ascendent sobre l'emperador i el dominava impedint-li desheretar Carles (futur [[Carles el Calb]]).
 
Els dos exèrcits esperaven el senyal per l'enfrontament quan l'emperador fou avisat de l'arribada de Gregori IV al seu campament; el papa fou rebut fredament i els sos homes van tenir una entrevista curta; Gregori va restar llavors al campament i va seguir negociant i va començar a influir en Lluís al qui segons alguns va convèncer de ser designat àrbitre en el conflicte (segons altres es va retirar sense aconseguir res positiu i després d'intentar estendre discòrdia entre els homes de l'emperador); en aquesta condició va retornar al campament de Lotari que no podia acceptar amb honor les condicions de pau que oferia el seu pare. El cert és que durant el temps que Lotari i Gregori van negociar els tres prínceps van aconseguir guanyar a la seva causa molts dels senyors, bé per regals o per promeses; la nit després de l'entrevista els senyors guanyats pels prínceps van desertar amb la seva gent i l'endemà Lluís el Pietós es va trobar gairebé sol fora dels prelats i senyors sempre lleials als qui, per salvar la vida, el mateix emperador va aconsellar retirar-se al campament de Lotari o fugir, opció aquesta darrera triada per la major part.
Línia 110:
 
Per l'[[1 d'octubre]] del 833 Lotari va convocar una dieta general a [[Compiègne]] que el va ratificar com emperador i a la que va fer assistir al seu pare per utilitzar-lo en els seus designis. En aquesta assemblea va exigir un jurament de fidelitat dels prelats i senyors que hi van assistir, perquè sospitava que alguns eren fidels secretament al seu pare. Lluís va ser deposat, i se'l va obligar a confessar públicament molts pecats que no havia comès.
Lotari se'n va anar a Aquisgrà on va arribar el [[29 de novembre]], amb idea de passar-hi l'hivern. Llavors va fer anar a la cort al seu pare del qui desconfiava. Però mentre les disposicions ignominioses adoptades envers Lluís a l'assemblea van ser conegudes per Pipí i Lluís que altre cop es van girar contra el seu germà al qui consideraven que s'apoderava de massa poder sense participació dels altres germans. També els prelats que havien participat en l'assemblea de [[Compiegne]] van començar a vacil·lar i alguns van fer públic el seu penediment; el poble va començar a murmurar i es van produir assemblees secretes de senyors de Germània, Aquitània i Borgonya on es va discutir sobre com alliberar Lotari de mans del seu fill. El duc [[Bernat de Septimània]] que vivia retirat a Borgonya a les terres familiars, con enemic declarat de Lotari i amb l'esperança de recuperar els seus honors es va unir al comte Guarí un dels més grans senyors de Borgonya i junts van treballar per aconseguir la lleialtat dels senyors del regne borgonyó, formant una lliga en favor de Lluís el Pietós. Al mateix temps Bernat va enviar missatgers a Pipí I d'Aquitània, el seu amic, per acordar la manera d'actuar per restablir el Pietós. El rei Lluís de Baviera va marxar amb el seu exèrcit cap a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] on va enviar missatgers al seu germà Lotari demanant que el pare fos tractat amb més humanitat, però aquestes protestes no van tenir efecte. Llavors Lluís es va acostar amb les seves tropes a Aquisgrà mentre Pipí preparava les seves també per avançar i unir-se al seu germà petit. Lotari, assabentat, va fer venir al jove Carles de l'abadia de Prüm i el va mantenir al mateix lloc que al pare i deposat emperador, sent portats primer a Compiègne, i després cap a París on considerava que la noblesa li era més lleial que en cap altre lloc i a l'espera de l'arribada de les seves tropes que ja havia mobilitzat.
 
En arribar a París va saber que els comtes Egebard i Guillem (el seu escuder), amb altres senyors, havien decidit atacar-lo i arrabassar-li l'emperador. Però Lluís el Pietós els va dissuadir en benefici de la pau i va aconsellar no fer res precipitat. Mentre Pipí havia arribat ja a la vora del Sena amb l'exèrcit d'Aquitània però no podia travessar el riu perquè Lotari ja havia ordenat confiscar totes les barques i una inundació extraordinària s'havia emportat els ponts; al mateix temps Bernat i Guarí van arribar a l'inici de la quaresma amb les tropes borgonyones fins a la vora del Marne; el fred encara era rigorós i les forces es van haver d'aturar a Bonnœil (Bongilo). Poc després, el dissabte de la primera setmana de quaresma ([[26 de febrer]]) els dos senyors van enviar l'abat Rebald i el comte [[Gaucelm]] (excomte, germà de Bernat), uns missatgers, per demanar a Lotari l'alliberament de l'emperador i el van advertir que si el deixava en les seves mans de bon grat, ells farien la pau i obtindrien la gràcia per Lotari, però si no haurien d'utilitzar la força; Lotari va contestar que era el més sensible de tots a qualsevol cosa en benefici del pare i que els senyors que l'acusaven havien estat abans els primers de trair l'emperador i entregar-lo a les seves mans; al·legava que la seva deposició havia estat canònica pel judici dels bisbes; a més deia que la diputació no era prou nombrosa i reclamava almenys dos abats i dos comtes, entre els quals hi hauria d'haver [[Odó d'Orleans]], cosí de Bernat; Lotari provava de guanyar temps per poder-se retirar i posar-se a cobert de l'exèrcit de Germània que, conduït pel rei de Baviera, avançava a bon ritme, i de l'exèrcit aquità que, juntament amb el borgonyó, el podien rodejar. Lotari va deixar el seu pare i el germanastre Carles a l'abadia de Saint-Denis, i el darrer dia de febrer va marxar acompanyat només d'alguns senyors que van voler seguir la seva sort, cap a Borgonya, arribant a Vienne on va intentar sostenir-se i va reunir totes les tropes que va poder. Entre els que el van seguir estaven Bartomeu de Narbona i Salomó, bisbes d'[[Elna]]. El [[7 d'abril]] va donar una carta a favor de l'església d'Elna datada a Clunac que podria ser Cluny a [[Borgonya]].
 
Just retirar-se Lotari que els senyors que havien restat a Saint-Denís amb l'emperador van decidir que calia que l'emperador reprengués immediatament les marques de la seva dignitat però Lluís el Pietós va decidir demorar-ho fins l'endemà que era diumenge [[1 de març]]. Llavors els bisbes reunits en una església li van retornar les armes i els ornaments reials
 
L'emperador va decidir no perseguir Lotari (contra el parer dels seus cortesans). Va marxar cap a Nanteuil i es va traslladar tot seguit a [[Quierzy]] a la riba de l'[[Oise]] on es va reunir amb Pipí i Lluís de Baviera, als que va rebre amb grans mostres d'afecte i reconeixement; L'emperador va fer la mateixa acollida als senyors del seu seguici i especialment als de l'exèrcit de Borgonya, i amb tots ells, a la meitat de la quaresma, va tenir a palau una dieta en què Pipí fou formalment restablert com a rei d'Aquitània que l'emperador li havia arrabassat 18 mesos abans. També va restablir en les seves dignitats als diversos senyors que es trobaven a la dieta i havien contribuït al seu alliberament. Després de la dieta de Quierzy Pipí va retornar a Aquitània. Lluís el Pietós va anar a Aquisgrà acompanyat de Lluís de Baviera i del príncep Carles; l'emperadriu Judit de Baviera va arribar poc després a la capital, alliberada del monestir de [[Tortona]] on romania quan es va saber el restabliment del seu marit; el seu marit altre cop va refusar formalment reconèixer-la com esposa fins que davant d'una dieta hagués estat exonerada dels crims dels quals havia estat acusada (el que es devia produir a la següent dieta). Lluís el Pietós va mostrar altre cop la seva clemència amb una amnistia general per tots els que havien participat en la revolta que li havia costat la pèrdua temporal del tron.
 
Mentre Lotari encara disposava de molts seguidors entre els quals [[Matfred d'Orleans|Matfred]] antic comte d'Orleans i Lambert marquès de Bretanya.<ref group="nota">Devic i Vaissette el consideren comte d'Anjou, però sembla que aquest comtat i el de Nantes els va rebre només després de la mort d'Odó d'Orleans; el títol de marquès era perquè comandava a la marca de [[Bretanya]]</ref> Els seus partidaris devastaven la [[Nèustria]] a la dreta del [[Riu Loira|Loira]]. El comte Odó d'Orleans, del camp imperial, i altres senyors, van fer campanya entre el Loira i el [[Sena]] per fer front als atacs de Matfred i Lambert; els dos exèrcits es van trobar finalment i Odó fou derrotat i mort junt amb el seu germà el comte Guillem de Blois, el comte Guiu del Maine, i altres magnats. Lambert i Matfred no van saber aprofitar la seva victòria i temerosos que Lluís el Pietós marxés contra ells amb totes les forces i els rodegés, van demanar a Lotari acudir en el seu ajut.
Línia 122:
Lotari estava aleshores a Vienne amb les seves tropes i es va dirigir a [[Chalon-sur-Saône]] que li va tancar les portes. Els principals senyors de Borgonya del partit imperial, entre els quals Guarí (probablement el mateix que [[Guerí de Provença]] [[Comtat de Mâcon|comte de Macon]] del [[825]] al [[853]], comte de [[Mémontois]] 832-853, i que després fou comte de Chalon-sur-Saône 835-853, i d'[[Auxois]] i d'[[Comtat d'Autun|Autun]] i marquès de [[Borgonya]] 844-853), Gaucelm, germà de Bernat de Septimània i el got Sanila el seu lloctinent (l'acusador de [[Berà I]] el [[820]]) havien arribat abans a aquesta vila i l'havien fortificat per retardar la marxa de Lotari que es va veure obligat a assetjar-la. Lotari la va conquerir en pocs dies<ref group="nota">tres o cinc segons les fonts</ref> i la va lliurar al furor dels soldats que la van incendiar pels quatre costats. Gaucelm, Sanila i un altre senyor de nom Madalelm foren executats sobre el camp. Guerí i altres senyors per salvar la vida van abandonar el partit imperial al darrer moment i van ser perdonats després de jurar fidelitat a Lotari.<ref group="nota">això és una suposició; de fet cap text no diu la causa per la que Guerí fou perdonat</ref> Encara insatisfet amb la seva venjança sobre [[Bernat de Septimània]] per mitjà del seu germà i el seu lloctinent, Lotari va fer agafar a una germana de Bernat de nom [[Gerberga (filla de Guillem el Sant)|Gerberga]], que era monja i es trobava aleshores a Chalon, on vivia en retir i ocupada en tasques religioses (''sanctimonialis'') la va fer tancar en un bidó de fusta com una bruixa i enverinadora, sent tirada al riu [[Saône]], morint ofegada.
 
L'emperador era llavors a [[Langres]] on a mig agost va tenir una dieta en la qual estava present Lluís de Baviera amb els seus homes. Informats que Lotari avançava cap a [[Orleans]] després de prendre Chalon, es van posar en campanya i van perseguir el príncep, a qui van atrapar finalment al [[riu Maine]] on s'havia reunit amb els comtes Matfred i Lambert; els dos exèrcits estaven en posició de lliurar batalla quan l'emperador una vegada més va obrir negociacions; no obstant Lotari es va mostrar inflexible i després de tres dies de converses va refusar la pau i va amenaçar als enviats de l'emperador. En aquests tres dies Lotari va intentar atreure el seu camp a la gent de l'emperador però sense èxit; al quart dia, a la nit, va decidir aixecar el camp i anar cap a [[Blois]]. L'emperador i el rei de Baviera el van seguir de prop i el van atrapar a la vora del [[Riu Loira |Loira]] prop del castell de Blois on Pipí d'Aquitània es va reunir amb el seu pare i germà petit; l'acompanyava [[Berenguer de Tolosa]] i de Septimània i Gòtia, conegut com el Savi per la seva probitat i encert: Lotari va fer intent d'atacar els imperials però finalment es va abstenir.
 
L'emperador va enviar al campament del seu fill a tres emissaris per demanar la seva submissió: Baradadi bisbe de [[Paderborn]], Berenguer de Tolosa i Septimània i el duc Gebehard; els tres van demanar Lotari d'anar al campament del pare i sotmetre's; Lotari va demanar temps per reflexionar i acabaven de marxar quan els va fer cridar per consultar amb ells sobre què fer; els enviats van recomanar la submissió perquè l'emperador estava ben disposat al perdó. Lotari els va escoltar i es va presentar al campament patern on Lluís el Pietós l'esperava entre Pipí i Lluís de Baviera i molts altres senyors. Lotari es va presentar acompanyat per [[Hug de Tours]], el seu sogre, i per [[Matfred d'Orleans]] entre altres senyors fidels. Lotari es va tirar als peus del seu pare que li va ordenar aixecar-se; després va reconèixer el seu crim i va demanar perdó; Lluís va fer un viu retret al seu fill i li va dir que per gràcia no li arrabassava el regne d'Itàlia on l'ordenava retirar-se i no sortir-ne sense permís, i li va exigir un nou jurament de fidelitat; l'emperador va perdonar al mateix temps als seus partidaris i els va permetre conservar els béns després de rebre el jurament de fidelitat. Després l'assemblea fou aixecada i cadascun va retornar al seu territori.
 
L'emperador Lluís el Pietós després del seu restabliment i consolidació va convocar una dieta a Attigny, a finals del [[834]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Masson |nom=François-Xavier |títol=Annales ardennaises |url=http://books.google.cat/books?id=GgP94rq66yEC&pg=PA478&dq=Attigny+834+missi+dominici&hl=ca&sa=X&ei=d6PSUZ6bOq2B7QaVqYDACg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Attigny%20834%20missi%20dominici&f=false |llengua=francès |editorial=Lelouvin |data=1861 |pàgines=478 |isbn=}}</ref> (a la festa de sant Martí l'11 de novembre) on es nomenaren alguns ''[[missi dominici]]'' per anar a províncies a restablir l'ordre que havia estat alterat per les contínues lluites a l'imperi entre 830 i 835; un dels mals eren l'existència de bandits que desolaven territoris. Després d'aquesta dieta l'emperador en va convocar una altra a [[Thionville]] a començaments del [[835]]. Aquesta fou una assemblea complexa i llarga.<ref group="nota">va durar fins a la quaresma</ref> Els bisbes (hi havia presents 8 arquebisbes i 35 bisbes entre els quals Cristià de [[Nimes]] i Sisebut d'[[Urgell]]) van examinar la conducta dels seus col·legues partidaris de Lotari: Ebles o Ebó de [[Reims]] fou deposat de la seva seu; els bisbes [[Agobard de Lió]] i [[Bernat de Vienne]], els quals no van comparèixer després de ser citats, van ser condemnats per contumàcia i les seves seus declarades vacants.
Línia 130:
En aquesta dieta es va establir el nou repartiment del regne<ref group="nota">aquesta afirmació és discutida, alguns historiadors situen el repartiment el 836 o fins i tot el 837</ref> per la qual Lotari I rebia només Itàlia, Pipí i Lluís de Baviera van augmentar la part que els hi havia pertocat el [[817]] i així Pipí va rebre el territori entre el Loira i el [[Somme]] i una part de [[Borgonya]], i Lluís la resta de [[Nèustria]] amb una part d'[[Austràsia]] i Germània, i a Carles (el Calb) li fou assignada [[Suàbia]], la resta d'Austràsia i de Borgonya, [[Provença]], [[Gòtia]] i [[Septimània]]. L'emperador es va reservar de per vida l'autoritat suprema i no en va designar cap com a successor en el títol imperial per evitar gelosies. Es va reservar el dret d'augmentar o disminuir les parts de cadascun segons el futur comportament. Acabada la dieta els participants clergues van retornar als seus llocs d'origen i els senyors que hi havien assistit van anar a [[Metz]] on l'emperador es va fer coronar altra vegada el primer diumenge de quaresma.
 
L'emperador va convocar al juny següent una nova dieta a [[Crémieu]] (''Stramiacum''), al [[Lionès]], pel mes de juny, a la que van assistir Lluís de Baviera i Pipí I d'Aquitània així com un gran nombre de delegats de Septimània i Gòtia. El tema principal de la reunió era la restitució dels honors de [[Bernat de Septimània]], que aquest reclamava i al·legava que la seva família havia pagat un preu en sang per la defensa de l'emperador; però [[Berenguer de Tolosa]], que tenia els honors, havia estat un lleial incondicional de l'emperador, tenia el suport popular, era preferit per Lluís de Baviera i segurament per Pipí; el conflicte s'havia traslladat als senyors i al poble, dividits en dos bàndols, i era complex, però es va resoldre sol; mentre Berenguer anava a l'assemblea va morir sobtadament i així Bernat va poder ser restablert sense problema tant a Septimània i Gòtia com al comtat i ducat de Tolosa.<ref group="nota">de fet Devic i Vaissette pensen que Berenguer va retornar a Bernat els honors de Septimània i Gòtia el [[834]] i va retenir Tolosa fins al [[835]] </ref> No obstant davant les queixes dels partidaris de Berenguer pel mal govern de Bernat l'emperador va enviar dos ''missi dominici'' per estudiar els conflictes i assegurar la tranquil·litat a les fronteres. Acabada la reunió Pipí i Lluís de Baviera van retornar als seus estats, i Lluís va anar a [[Aquisgrà]] amb la idea d'anar després a [[Regió de Frísia|Frísia]] on la seva presència era necessària davant els atacs normands.
L'emperadriu Judit es va començar a adonar que la salut del seu marit ja no era bona, i patia perquè a la seva mort el seu fill Carles es trobaria sense suports a la mercè dels seus germanastres interessats a excloure'l, i va fer tot el possible per atreure a Lotari I al seu partit i el va defensar tant com va poder davant l'emperador que va acabar enviant missatgers al príncep buscant la reconciliació. Les negociacions van durar entre la dieta de Crémieu i el final d'any ([[835]]); després de Nadal l'emperador va enviar nous ambaixadors amb instruccions per demanar a Lotari d'enviar alguns dels seus consellers amb els quals poder concloure els acords definitius. Esperant l'arribada dels delegats de Lotari l'emperador va celebrar dieta a Aquisgrà el dia de la Purificació de Maria o de la [[Candelera]] ([[2 de febrer]] del [[836]]). Els bisbes presents van dirigir un escrit dividit en tres llibres pel qual demanaven a Pipí de restituir els béns usurpats pels senyors del regne a l'església a Aquitània; Pipí estava llavors a Aquitània on al mateix celebrava la dieta del seu regne i va rebre la notícia que la dieta va prometre complir. L'emperador va ordenar el mateix a Septimània on va enviar dos ''[[missi dominici]]'' per fer complir la seva decisió.
Línia 152:
[[Judit de Baviera]], en fracassar el seu projecte de protecció de Carles per la mort de Pipí, i temerosa que mort l'emperador els fills li arrabassarien a Carles la seva part, va decidir acostar-se a Itàlia amb el seu marit per negociar directament amb Lotari. Lluís el Pietós va sortir de Frankfurt a la quaresma i es va aturar pel camí a Bregenz o Bregentz on va celebrar la Pasqua. Judit el va fer comprometre a prometre a Lotari, si s'erigia en protector de Carles, que l'imperi seria repartit entre els dos, excepte Baviera que seria per Lluís. Lotari volia recuperar l'herència perduda i va escoltar aquestes promeses fetes per un enviat del Pietós, amb gran satisfacció i va donar el seu acord. L'emperador doncs va decidir fer una nova partició i va convocar una dieta a [[Worms]] on va anar el [[30 de maig]]; Lotari també hi va assistir per orde del pare i quan va arribar es va tirar als peus de l'emperador, li va demanar perdó per les seves faltes passades i l'emperador li va concedir a canvi de no intentar res en el futur sense el seu consentiment, i no intentar res en perjudici de Carles (el Calb), cosa que Lotari va prometre. L'emperador va fer dues parts quasi iguals dels seus estats i va deixar escollir a Lotari que va agafar França Oriental, [[Itàlia]], [[Borgonya]], [[Austràsia]] i Germània excepte Baviera que restava per Lluís (conegut com a Lluís el Germànic). Carles rebia la França Occidental, [[Nèustria]], [[Aquitània]], [[Septimània]] i [[Gòtia]], [[Provença]] i set comtats a [[Borgonya]] al llarg del Roine i el Saône. Pipí II i Carles, els prínceps d'Aquitània, van quedar exclosos. Acabada la dieta a començaments de juliol Lotari va tornar a Itàlia amb permís patern, després d'un nou jurament de fidelitat inviolable. Lluís el Pietós, segur que Lluís de Baviera estaria descontent, li va prohibir sortir dels seus dominis sota amenaça d'utilitzar contra ell totes les seves forces i va planejar anar a Augsburg el setembre per imposar la seva autoritat al príncep, però a causa del conflicte d'Aquitània l'emperador va renunciar a aquesta expedició.
A Aquitània ja abans de la [[dieta de Worms]] es donava per feta l'exclusió dels fills de Pipí I, i alguns senyors molt lligats a la família van prendre les seves mesures: abans de la dieta (doncs el juny del 839 segurament) van proclamar rei a Pipí II, el fill gran. El bàndol pipínid estava encapçalat per Emmenó comte de Poitou (o de Poitiers). L'emperador va saber aquests moviments a primers de juliol poc abans d'acabar la dieta de Worms i va decidir convocar una nova dieta a [[Chalon-sur-Saône]] pel setembre següent i mentre va anar via Cruzzenach al bosc de les Ardennes on es va dedicar a la cacera. Allí va arribar Ebroí bisbe de Poitiers i delegat dels senyors d'Aquitània que restaven fidels a l'emperador; el prelat va garantir la fidelitat dels principals senyors del país entre els quals Gerard comte d'[[Alvèrnia]] i Ratari, comte del [[Comtat del Llemosí|Llimosí]], gendres del rei Pipí I, l'exemple dels quals havia mantingut la major part de la noblesa dins el bàndol dels fidels; però va explicar que la part fidel a Pipí II podia ser fortificada i que convenia no donar temps als rebels de fer-ho. L'emperador va excusar davant el bisbe l'exclusió de Pipí en la poca edat del príncep i va llençar una sèrie de greuges sobre el caràcter nacionalista i rebel dels aquitans, i va acceptar anar tot seguit a Aquitània, convidant els senyors del país a la dieta de Chalon-sur-Saône. Aquesta reunió es va celebrar en la data fixada i al final l'emperador es va dirigir cap al Loire amb el seu exèrcit acompanyat de Judit de Baviera i del seu fill Carles. A l'arribada a uns 10&nbsp;km de Clarmont d'Alvèrnia es va aturar per rebre l'homenatge dels pobles i senyors de part d'Aquitània que l'esperaven en aquest lloc. Lluís el Pietós els va convidar a fer jurament a Carles (el Calb); després va ordenar a l'emperadriu i al jove príncep d'anar a Poitiers i esperar la seva arribada; l'emperador es va dirigir contra el castell de [[Carlat]],<ref group="nota">a la frontera entre l'[[Alvèrnia]] i [[Roergue]], molt ben situat i quasi inexpugnable</ref> ocupat pels partidaris del jove Pipí, amb intenció d'assetjar-lo; l'emperador el va atacar i va aconseguir la seva rendició i va utilitzar la seva clemència amb els defensors que van conservar la vida i els béns. Llavors l'ermperador es va dirigir cap al castell de Turena<ref group="nota">a la frontera entre el [[Marca llemosina|Llemosí]] i el [[Comtat de Carcí|Carcí]] </ref> antiga plaça forta del duc [[Waifré]], que fou evacuat pels defensors abans de la seva arribada sent ocupat sense lluita. S'acostava l'hivern i els freds començaven a provocar malalties en les seves tropes i es va dirigir cap a Poitiers<ref group="nota">pel camí hi va haver petits combats i l'emperador va fer presoners que foren tractats sense clemència </ref> on va entrar. Allí va declarar proscrits als caps rebels, Emenó o Emmenó de Poitiers, el seu germà Bernat<ref group="nota">quan fou proscrit es va retirar als dominis del seu parent Reinald comte d'[[Herbauges]] i va morir vers [[844]] o [[845]]; un altre germà, Turpió, que no va participar en la revolta, va rebre de l'emperador el comtat d'[[Angulema]] </ref> i altres; el comtat de Poitou li fou confiscat a Emmenó i cedit a Rainulf, fill de Gerard d'Alvèrnia.<ref group="nota">Gerard tenia un germà de nom Guillem i això va fer sospitar que pertanyien a la família de [[Guillem de Gel·lona]], però si tal era el cas, no s'ha trobat cap document que ho demostri i és poc probable </ref> L'emperador va fer diversos nomenaments: Turpió (germà d'Emmenó i Bernat però oposat a la revolta) fou nomenat comte d'Angulema; i altres nobles foren designats als comtats de Bordeus, Llemotges i Saintes, bé per cobrir vacants o per haver estat proscrits<ref group="nota">Ratari (Ratharius) o Rathier del Llemosi no va morir fins al 841 i era suposadament fidel a l'emperador; la seva substitució no està aclarida </ref>
 
Lluís el Pietós va passar el Nadal de 839 i la [[Candelera]] ([[2 de febrer]]) a Poitiers, sortint en començar la quaresma en saber de certs moviments a Germània a l'est del Rin on el rei de Baviera s'havia revoltat altre cop i instigava la regió a l'aixecament. Judit i Carles van quedar a Aquitània per acabar amb la revolta dels seguidors de Pipí II que encara restaven.<ref group="nota">l'emperador es va emportar el jove Pipí II </ref> La Pasqua la va passar a Aquisgrà i va entrar tot seguit a Germània creuant el Rin i dirigint-se cap a Turíngia on estava acampat el rei de Baviera, qui va decidir aixecar el camp i retornar als seus dominis i l'emperador va decidir altre cop no perseguir-lo però va convocar una dieta a Worms l'1 de juliol per jutjar-lo com a rebel. A aquesta dieta va convocar al seu fill Lotari I; ja estava en camí cap a Worms quan es va posar malalt i es va aturar a una illa del Rin sota Magúncia enfront del palau d'[[Ingelheim]].
Línia 173:
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = | editorial = Edicions Pàtria | data =1920 }}
* {{Hgl}}
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Lluís_el_Pietós»