Setge d'Edessa: diferència entre les revisions

El '''setge d'Edessa''' va tenir lloc del [[28 de novembre]] al [[24 de desembre]] dedel [[1144]], resultanti tingué com a enresultat la caiguda de la capital del [[comtat d'Edessa]] a mans d'[[Imad al-Din Zengi I]], l'[[atabeg]] de [[MosulMossul]] i d'[[Alep]].

El [[Comtat d'Edessa]] va ser el primer dels [[estats croats]] que s'establí durant i després de la [[Primeraprimera Croadacroada]]. També va ser el situat més al [[nord]], el més feble i menys poblat, objecte de freqüents atacs dels estats musulmans circumdants, governats per [[ortúkides]], [[danishmèndides]], i [[seljúcides]] turcs. [[Balduí II de Jerusalem]] i el futur comte [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí Courtenay]] foren fets presoners després de la seva derrota a la [[batalla d'Harran]] el [[1104]]. Balduí i Joscelí van ser capturats per segona vegada enel [[1122]], i encara que el comtat d'Edessa es va recuperar una mica després de la [[Batalla d'Azaz]] enel 1125, Joscelí va morir en combat el 1131. El seu successor, [[Joscelí II d'Edessa]], es va veure obligat a una aliança amb l'[[Imperi Bizantí]], però enel 1143 tant l'emperador bizantí [[Joan II Comnè]] icom el Reirei de Jerusalem [[Folc V d'Anjou]] van morir. Joan va ser succeït pel seu fill [[Manuel I Comnè de Trebisonda]], que va haver de fer front als seus germans grans per consolidar el poder, mentre que Folc va ser succeït per la seva dona [[Melisenda de Jerusalem]] i el seu fill [[Balduí III de Jerusalem]]. Joscelí, a més, s'havia enemistat amb [[Ramon II de Trípoli]] i [[Ramon de Poitiers|Ramon d'Antioquia]], deixant Edessa sense poderosos aliats.

== El setge==

El [[1144]] [[Joscelí II d'Edessa]] va aliar-se amb [[Kara Arslan]], el governant [[Ortúkides|ortúkida]] de [[Diyarbakır]] contra el creixent poder i la influència de [[Imad al-Din Zengi I]]. Joscelí va sortir d'[[Edessa (Turquia)|Edessa]] amb gairebé tot el seu exèrcit per donar suport a Kara Aslan i atacar [[Alep]]. Zengi, que tractava de prendre avantatge per la mort de [[Folc V d'Anjou]], [[rei de Jerusalem]] enel 1143, va dirigir-se al nord per assetjar Edessa, on va arribar el [[28 de novembre]]. La ciutat havia estat advertida de la seva arribada i es va preparar per a un [[setge]], però poc podia fer mentre Joscelí i l'exèrcit estaven en un altre lloc.

La defensa de la ciutat va ser encapçalada per l'[[Església Catòlica Romana|arquebisbe Llatí]] Hug II, el [[Església Ortodoxa Armènia|bisbe armeni]] Joan, i el [[Església Ortodoxa Siriana|bisbe jacobita]] Basili, que es van assegurar que els cristians nadius no desertessin a les files de Zengi. Quan Joscel·lí va saber del setge, va enviar l'exèrcit a [[Turbessel]], sabent que ell mai podria desallotjar Zengi sense l'ajuda dels altres [[Estatsestats croats]]. [[Melisenda de Jerusalem]] va respondre la crida enviant un exèrcit dirigit per [[Manassas de Hierges]], [[Philippe de Milly|Felip de Milly]] i [[Elinand de Bures]], però [[Ramon de Poitiers]], el [[Principat d'Antioquia|príncep d'Antioquia]] no va atendre la crida perquè lluitava contra l'[[Imperi Bizantí]] al [[Regne d'Armènia Menor]].

Zengi va encerclar la ciutat veient que no hi havia exèrcit defensor, de manera que va fer construir [[maquinària de setge]] i es va començar a minar les muralles, a l'hora que les seves forces rebien reforços [[kurd]]s i [[Oghuzoghuz]]oss. Edessa va resistir tot el que vanva poder, però no els habitants no tenien experiència en [[setge]]s ni coneixements de lluita contra mineria, nombroses torres estaven sense guarnició i part de la paret prop de la Porta de les Hores es va enfonsar el 24 de desembre. Les tropes de Zengi van entrar a la ciutat, matant a tots aquells que no van poder fugir a la Ciutadellaciutadella, governadaque perestava a càrrec de [[GeorgeJordi Maniaces]]. Milers van ser asfixiats o trepitjats fins a la mort endurant elels moments de pànic, inclòs l'Arquebisbearquebisbe Hug. Zengi va ordenar als seus homes per posar fi a la massacre, però tots els presos llatins van ser executats mentre que als natius cristians se'ls va permetre viure en llibertat. La ciutadella va ser lliurada el [[26 de desembre]]. Un dels comandants de Zengi, [[Zayn ad-Din Ali Kutchuk]], va ser nomenat governador, mentre que el bisbe Basili, disposat a donar la seva lleialtat a qui governés la ciutat, va ser reconegut com a líder de la població cristiana.

El gener dedel 1145 [[Imad al-Din Zengi I]] va capturar Saruj i assetjar Birejik, però l'exèrcit del [[Regne de Jerusalem]] va arribar i es va unir al d'Edessa. Zengi va saber de problemes a [[MosulMossul]], i hi va retornar per prendre el control,; iper allàtots fouels nomenatterritoris lislàmics se'Islaml comconegué amb els sobrenoms de ''defensor de la fe'' i ''al-Malik al-Mansur'', (el rei victoriós). No va seguir atacant la resta del territori d'Edessa i el Principat d'Antioquia, com es temia, i Joscelí II va seguir governant les restes del comtat a l'oest de l'[[Eufrates]] des de [[Turbessel]], però a poc a poc la resta del territori va ser capturat pels musulmans o venut als bizantins.

Zengi va ser assassinat per un esclau el 1146 durant el setge a Qalat Jabar, i el va succeir a Alep el seu fill [[Nur ad-Din]]. Joscelí va intentar recuperar Edessa després de l'assassinat, i la va recuperar, tret de la ciutadella, l'octubre dedel 1146, però alen no tenir l'ajuda dels altres [[estats croats]] i estar mal planificada, la seva expedició va ser expulsada d'Edessa per Nur ad-Din alel novembre. Aquesta vegada, tota la població va ser exiliada, i la ciutat va quedar deserta. LesLa notíciesnotícia de la caiguda d'Edessa va arribar a Europa enel 1145, i el Papapapa [[Eugeni III]] va proposar l'organització de la [[Segonasegona Croadacroada]], dirigida per [[Lluís VII de França]] i [[Conrad III d'Alemanya]], però va acabar en desastre el [[1148]] i Edessa mai va ser recuperada.