Steven Spielberg: diferència entre les revisions

De petit cobrava entrades per les seves pel·lícules casolanes (les quals incloïen accidents de trens que ell representava amb el seu joc de trens Lionel) mentre la seva germana venia crispetes de blat de moro.<ref name= ecodelcinema /> Als 11 anys roda el seu primer curt, ''The Last Train Wreck'' (1957), on dos trens de joguina xoquen, i als 12 anys ja tenia acabada la seva primera producció amb [[Guió (cinema)|guió]] i actors inclosos: ''The Last Gun'' (1959), un [[western]] de 4 minuts de duració, amb la càmera de 8&nbsp;mm del seu pare. Un any després, als 13 anys, Spielberg va guanyar un premi per una pel·lícula de guerra de 40 minuts de durada que portava el títol de ''Escape to Nowhere'', basada en una batalla a l’est d’Àfrica. El 1963, als 16 anys, la seva producció de 140 minuts anomenada ''Firelight'',<ref>{{ref-web | url = http://www.imdb.com/title/tt0059181 | títol = Firelight | consulta = 12 de desembre de 2011 | editor = imdb }}</ref> basada en la història d'un atac d’[[OVNI]]s, escrit per la seva germana Nancy, que posteriorment l'inspiraria per a realitzar ''[[Encontres a la tercera fase]]'', i que tenia un pressupost de 500 [[dòlar]]s. La pel·lícula va ser projectada en un teatre especialment llogat pel seu pare, generant 1 [[dòlar]] de beneficis.<ref>From Inside the Actor's Studio, entrevista de '''James Lipton''' a Steven Spielberg.</ref><ref name= comingsoon>{{ref-web | url = http://www.comingsoon.it/personaggi/?key=123838&n=Steven-Spielberg | títol = La Biografia de Steven Spielberg | consulta = 12 de desembre de 2011 | cognom = | nom = | llengua = italià| editor = comingsoon.it | data = }}</ref> També va fer diverses pel·lícules de la [[Segona Guerra Mundial]] inspirades en les històries que son pare li contava.

 

De nen, Spielberg veia la dificultat de conciliar ser un jueu ortodox amb la percepció per part d’altres nens amb qui jugava. ''No és una cosa que m'agradi admetre'', va dir una vegada, ''però tenia 7, 8 o 9 anys, Déu em perdoni, m'avergonyia perquè érem jueus ortodoxos. M’avergonyia per la percepció exterior de les pràctiques jueves dels meus pares. No estava realment avergonyit per ser jueu, però si molest de vegades. El meu avi sempre portava un abric negre llarg, barret negre i barba blanca llarga. M’avergonyia de convidar els meus amics a casa, perquè podria ser en un racó pregant, i no sabria com explicar això als meus amics protestants''<ref>{{ref-notícia| títol= Steven Spielberg: 'We Can't Just Sit Back and Hope'|editorial= Parade Magazine|data= 27 març 1994|url = http://www.parade.com/articles/editions/1994/edition_03-27-1994/steven-spielberg-we-cant-just-sit-back-and-hope.html}}</ref> Spielberg també deia que va patir actes de prejudicis antisemites als primers anys de la seva vida: més tard va dir ''A l’institut, em van donar un cop i puntades de peu. El nas sagnant. Va ser horrible''.<ref name=faces>{{ref-notícia|url=http://www.nytimes.com/packages/html/movies/bestpictures/schindler-ar1.html|editorial=The New York Times|nom=Bernard|cognom=Weinraub|data= 12 desembre 1993| títol=Steven Spielberg Faces the Holocaust}}</ref>