Llanera (Astúries): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
toponímia oficial |
||
Línia 20:
| web = http://www.ayto-llanera.es/
}}
'''Llanera''' és un ''[[Conceyu (Astúries)|conceyu]]'' de la [[Comunitat Autònoma]] del [[Principat d'Astúries]]. Limita al nord amb [[Gijón]] i [[Corvera de Asturias]], al sud amb [[Oviedo]], a l'est amb Gijón i [[Siero]] i a l'oest amb [[Illas]] i [[
Entre els serveis més importants del concejo destaquen el ferrocarril de [[Renfe]] a Lugo de Llanera, Villabona i Ferroñes, l'Institut d'Ensenyament Secundari a Posada de Llanera, un important sector industrial, amb els polígons de Silvota, Asipo i Parc Tecnològic d'Astúries. Endemés del [[Centre Penitenciari d'Astúries]].
Línia 33:
En l'[[edat mitjana]], hi ha una gran quantitat de documentacions que ens informen sobre les vendes o donacions que va haver en aquest territori. En aquesta època va haver diversos monestirs com els de San Pelayo, Santa María de la Vega i San Vicente, però si va haver un que va destacar fou el de l'Església major d'Oviedo que va ampliant els seus territoris gràcies a donacions de dos reis, [[Alfons III d'Astúries|Alfons III]] i [[Ordoni I de Galícia|Ordoni II]]. La culminació del seu poder sobre aquestes terres arribaria amb les donacions realitzades per la reina [[Urraca I de Castella|Urraca]] que dóna a l'[[Arxidiòcesi d'Oviedo|església d'Oviedo]] tot el territori de Llanera.
Durant els [[Segle XIV|segles XIV]] i [[Segle XV|XV]], l'administració de les terres de Llanera estaven associades a les de [[
És en el [[segle XVI]], durant el regnat de [[Felip II d'Espanya|Felip II]], és quan el concejo passa a incorporar-se a la corona. La ciutat d'Oviedo compra el territori sense comptar amb la participació veïnal. Aquest canvi no va produir cap millora per a les gents, ja que va haver continus conflictes amb l'Ajuntament d'Oviedo, aquests problemes van seguir succeint durant els [[Segle XVII|segles XVII]] i [[Segle XVIII|XVIII]], encara que d'una manera diferent, ja que els llaços que unien Llanera i Oviedo són cada vegada més febles. Això ho trobem a l'hora de nomenar càrrecs, ja que el consistori ovetenca tenia una potestat cada vegada més reduïda. En aquest segle XVIII i ja a principis del [[Segle XIX|XIX]], cal destacar la guerra de la Independència, on diverses persones del concejo van ser deportats a [[França]] com a presoneres de guerra. Aquesta zona va ser un lloc de passada que es repetiria durant la guerra carlina.
| |||