Revisió del 02:02, 3 feb 2019 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: "construïnt" ← Edició anterior		Revisió del 02:25, 5 feb 2019 modifica desfés Lluismdies (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.737 edits Fusió d'articles. Edició següent →
Línia 1: ~~{{fusió des de\|Barcelona Synchrotron Park\|data=juny de 2015}}~~ {{Infotaula d'organització}} [[Fitxer:Beam_line.JPG\|thumb\|Una de les línies de llum on es fan experiments amb els raigs X]] La '''Font de llum de sincrotró Alba''' és un [[sincrotró]] situat al Parc de l'Alba conegut internacionalment com a [[Barcelona Synchrotron Park]], al costat del campus de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], a [[Cerdanyola del Vallès]]. La seva construcció va estar cofinançada pel [[Govern d'Espanya]] i la [[Generalitat de Catalunya]]. La planificació de les obres i la seva posterior explotació va ser duta a terme pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS), amb seu a [[Bellaterra]]. ==Parc ~~Història~~de l'Alba== El '''Barcelona Synchrotron Park''' ('''BSP''') és un parc de 408 hectàrees al voltant del [[sincrotró ALBA]], operatiu des del [[2012]]. La meitat de la seva superfície són zones verdes. L'altra meitat correspon a parcel·les per a empreses de base tecnològica<ref>{{Ref-web\|url = http://www.catalonia.com/en/about-us/newsletter_news/newsletter/issue1/syncrotron.jsp\|títol = Web de l'agència Invest in Catalonia\|consulta = \|llengua = \|editor = \|data = }}</ref> i per a residències i comerços. A la tardor de 2016, el BSP va rebre el segell [http://ec.europa.eu/environment/biodiversity/business/index_en.htm Business & Biodiversity] de la Comissió Europea per les seves actuacions a favor de la defensa de la seva biodiversitat. El BSP, també conegut localment com a Parc de l'Alba, és un consorci públic entre l'ajuntament de [[Cerdanyola del Vallès]] i la [[Generalitat de Catalunya]] a través de l'[[INCASÒL]], l'agència de gestió del sòl públic. Aquest parc, membre de la xarxa de parcs científics i tecnològics de Catalunya (XPCAT), se situa entre el campus de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (UAB) amb el [[Parc de Recerca UAB\|PRUAB]], el seu parc de recerca dedicat a la transferència tecnològica, i el [[Parc Tecnològic del Vallès]], dins d'un territori industrial de 30.200 empreses<ref>{{Ref-web\|url = http://www.slideshare.net/fullscreen/B30/mbitb30/2\|títol = Associació Àmbit B30 }}</ref> conegut localment com a Àmbit B30. ==Història del sincrotró== El projecte es va posar en marxa el [[1994]] i tres anys després, el [[1997]], es completà un informe per a un sincrotró de 2,5 [[GeV]]. El [[2002]] el projecte fou aprovat per la Generalitat i pel govern espanyol i el [[14 de març]] de [[2003]] se signà el conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència i Tecnologia per dur endavant el projecte, en el qual les dues administracions es comprometien a aportar a parts iguals un total de 163,9 milions d'[[euro]]s. Com a director de la instal·lació fou nomenat [[Joan Bordas]]. Linha 13 ⟶ 19: L'Alba en realitat és un complex de tres acceleradors: un [[accelerador de partícules lineal]] un [[sincrotró]] o propulsor d'electrons i un anell d'emmagatzematge. Es creen electrons en el canó d'electrons de la mateixa manera que en un tub de raigs catòdics de televisió, aquests són accelerats a 1 MeV en l'accelerador lineal. Després passen al propulsor d'electrons, de 250 metres de perímetre, on s'acceleren els [[electró\|electrons]] fins velocitats properes a la de la [[llum]], arribant a una energia de fins a 3 Giga [[Electró volt\|electronvolts]] (GeV). Aquests electrons s'injecten a l'anell d'emmagatzematge de 268 metres de perímetre que està equipat per produir [[radiació electromagnètica]] d'una gamma contínua de [[longitud d'ona\|longituds d'ona]], des de la llum visible fins als [[raigs X]]. És una font de tercera generació, en què la major part de la llum procedeix de dispositius d'inserció, com els [[wiggler (sincrotró)\|wigglers]] o els [[ondulador]]s. === Cronologia === El desenvolupament de la construcció i inici operacional de l'ALBA va seguir la següent cronologia: Linha 58 ⟶ 64: 2016: Nova línia de llum MIRAS == Utilitat de la llum de sincrotró. Línies de llum == [[Fitxer:SarcofagALBA.jpg\|200px\|esquerra\|thumb\|Interior del sarcòfag on hi ha els anells del sincrotró ]] [[Fitxer:Anell emmagatzematge.JPG\|thumb\|Anell d'emmagatzematge]] Linha 86 ⟶ 92: La Línia Miras està dedicada a l'espectroscòpia i microscòpia en l'infrarroig, útil en la identificació de signatures vibracionals i, per tant, en la identificació de la composició de materials tant biològics com inorgànics. Cobreix un rang de longituds d'ona entre 1 μm i 100 μm, si bé està optimitzat entre 2.5 μm i 14 μm. == Referències == {{Referències}} == Vegeu també == * [[Nicholas Christofilos]] * [[Radiació de sincrotró]] * [[Llista de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya]] == Enllaços externs == {{commonscat}} * [http://www.cells.es/ Pàgina web de l'Alba] {{en}} * [http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/sincrotro/index_htm.htm Descripció del sincrotró Alba] * [http://www.lightsources.org Lightsources.org] {{en}} * [http://www.barcelonasynchrotronpark.com//index.php?id=1&idioma=CA Barcelona Synchrotron Park (BSP)] - lloc web oficial {{Viccionari-lateral\|Alba}} {{ORDENA:Alba Sincrotro}} [[Categoria:Parcs científics]] [[Categoria:Física de partícules]] [[Categoria:Laboratoris de física]]

Alba (sincrotró): diferència entre les revisions