Rumba catalana: diferència entre les revisions

Pels anys cinquanta i seixanta del [[{{segle |XX]]}}, en primer lloc a través dels músics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i també pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a [[Colòmbia]] i [[Veneçuela]] per a vendre-hi roba, unit als discos del nou gènere [[Salsa (música)|salsa]] que s'està desenvolupant a [[Nova York]], es popularitzen aquests sons llatins entre els calós barcelonins i molts dels temes passen al seu repertori, prou familiaritzat amb els balls d'envelats i sales de festa, molt arrelats a la Ciutat Comtal.

L'estudiós del [[poble gitano]] Jean-Paul Escudero explica que ja a començaments del {{segle |XX}} es documenta a [[Andalusia]] i a [[Lleida]] la "rumba gitana", influïda per ritmes cubans com són la [[rumba cubana|rumba]], l'[[havanera]] i el [[danzón]]. Durant la dècada de 1950, a Barcelona hi triomfaven artistes cubans com ara [[Antonio Machín]] i Armando Oréfiche, amb ritmes basats en la ''guaracha'' i el ''son''; llavors, els gitanos de la ciutat van reformular aquesta música adaptant-la a la guitarra, amb l'ajut d'una mà que es transformava en percussió a imitació de les [[maraques]] i el bongo (el famós "ventilador").<ref>{{Ref-llibre

Històricament, hi ha hagut divisió d'opinions sobre si la rumba catalana va ser una creació original del Pescadilla o bé d'en Peret. Tanmateix, l'opinió entre els músics en actiu -a data de 2018- és clara en el sentit que fou el mataroní qui va crear aquest gènere i qui li va donar la forma amb què el coneixem actualment. Així, per a [[Sicus Carbonell]], líder de [[Sabor de Gràcia]], el creador indiscutible de la rumba catalana fou Peret.<ref>{{ref-webpublicació|url=https://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/sabor-gracia-peret-rumba-catalana_241584_102.html |títolarticle=Sabor de Gràcia ret un darrer homenatge a Peret |nom=Gustau |cognom=Nerín |enllaçautor=Gustau Nerín |data=22 de febrer de 2018 |obrapublicació=elnacional.cat |editor=[[El Nacional (mitjà de comunicació)|El Nacional]] |consulta=28 de març de 2018}}</ref> Amb motiu del llançament del seu disc d'homenatge al cantant, ''Sabor a Peret'' (febrer del 2018), Carbonell declarà que, si bé El Pescadilla tocava rumba, la seva era més aviat flamenca;<ref name="elmundosaboraperet">{{ref-webpublicació|url=http://www.elmundo.es/cataluna/2018/02/27/5a957612e2704e565f8b458c.html |títolarticle =Sabor a Peret |nom=Ana María |cognom=Dávila |data=27 de febrer de 2018 |llengua=castellà |obra=elmundo.es |editorpublicació=[[El Mundo]] |consulta=28 de març de 2018}}</ref><ref>{{ref-webpublicació|url=http://www.abc.es/espana/catalunya/abci-peret-hechicero-rumba-embruja-nuevo-201803020907_noticia.html |títolarticle=La disputada paternidad de la rumba catalana |nom=David |cognom=Morán |data=2 de març de 2018 |obra=abc.es |editorpublicació=[[ABC (diari)|ABC]] |llengua=castellà |consulta=28 de març de 2018}}</ref> en canvi, la rumba catalana pròpiament dita, amb una guitarra i dos "palmeros", és una creació original de Peret. El nét de l'artista, Dani Pubill, corrobora aquesta opinió.<ref name="elmundosaboraperet" />

A finalsla darreria dels anys cinquanta es forma el nucli originari que donarà lloc a la Rumba Catalana, com una derivació del tanguillo,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Roldán Fernández |nom=José María |títol=La larga familia del flamenco |url=http://books.google.cat/books?id=JGBEAQAAIAAJ&q=Rumba+Catalana++tanguillo&dq=Rumba+Catalana++tanguillo&hl=ca&sa=X&ei=L0SfU7LFI4ic0AXEkYCYDw&ved=0CDQQ6AEwAw |llengua=castellà |editorial=Universidad de Huelva |data=2007 |pàgines=216 |isbn=8496826058}}</ref> pal del [[flamenc (música)|flamenc]] molt apreciat pels gitanos barcelonins.

Sorgirà a poc a poc un planter d'artistes, generalment gitanos, i un públic interessat en aquesta ona musical. Chango, el Linus, el Huesos, la Marelu... Però serà [[Peret]], gitano de [[Mataró]], qui aconseguirà saltar dels ambients més estrictament rumberos i arribar al gran públic, en una època d'expansió de la indústria discogràfica a l'[[Estat Espanyol]].<ref>{{ref-webpublicació|url=http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_419083/486-peret-cuando-mataro-era-hawai#.Ttt16AwbiKKSkVJ |títolarticle=Peret: cuando Mataró era Hawai |consulta=18/6/2014 |obra= |editorpublicació=La Razon |data=19/12/2011 |llengua=castellà }}</ref> Peret ha deixat per a la història de la rumba temes tan emblemàtics com ''[[Una lágrima]]'' (1968), ''[[El mig amic]]'' (1968), ''[[Borriquito]]'' (1971), ''[[Saboreando]]'' (1978), ''[[Gitana hechicera]]'' (1992) o la particular versió d'''[[El muerto vivo]]'' (1966).

A partir dels anys setanta, l'evolució de la societat va posar la "rumba catalana" en una difícil tessitura: malgrat ésser un producte sorgit i arrelat en barris populars i catalans -com Gràcia, Hostafrancs o el carrer de la Cera<ref>{{ref-web|url=http://www.catradio.cat/noticia/15821/RUMBA-CATALANA-EL-RETORN-DE-LES-VELLES-GLORIES |títol=RUMBARumba CATALANAcatalana, ELel RETORNretorn DEde LESles VELLESvelles GLÒRIESglùories |consulta=20/6/2014 |obra= |editor=Catalunya Ràdio |data=6/6/2008 |llengua= }}</ref>-, el règim dictatorial de Franco intenta publicitar la visió -sobretot a Catalunya- de què la popular rumba és un producte-estrella més de l'"Espanya eterna" que per aquells anys cada cop s'omplia de 600, sueques i protestes de tota mena.

Però el "boom" comercial no es repetirà: Peret es tancarà en la prèdica de l'evangelisme, el "Pescaílla" viurà a [[Madrid]] a l'ombra de Lola Flores, i la febre caribenya es degradarà barroerament en "[[patxanga]]" de guingueta. S'hi afegirà el tancament de locals tan significatius com el Petxina, el Tabú, etc.<ref>{{ref-publicació|cognom=Urpí |nom=Jordi |article=La rumba, més viva que mai |url= |llengua=https://play.ara.cat/llocs-sentir-rumba-Rumba-Mes_0_1025897419.html |consulta=24/6/2014 |publicació=Ara |volum= |exemplar= |data=8/11/2013 |pàgines= }}</ref> El "«Gato"» Pérez, que als primers tres discos va obtenir un cert èxit, no aconsegueix mantenir-lo en els següents. Malgrat aquest era de decadència, en la [[dècada de 1980]] sorgiren dues bandes molt significatives [[Chipen]]<ref name=LV/> i [[Les Estrelles de Gràcia]].<ref name=Culturcat/>

A escala internacional, però, la rumba catalana sí que va obtenir una gran repercussió a finalsfinal de la dècada gràcies als èxits dels [[Gipsy Kings]], un grup format per gitanos [[catalans]] de la [[Provença]] que oferien un estil innovador en què mesclaven aquesta modalitat amb el flamenc i el pop. Peret va declarar en una ocasió que ell havia creat la rumba, però els Gipsy Kings l'havien portada al món sencer.<ref name="cat">{{GitanosCat|cap=Música|pag=p. 263-265, 271-272}}</ref>

L'èxit d'aquestes formacions ha fet augmentar la llista de grups que s'atreveixen amb la rumba catalana com [[La Pegatina]], [[Rauxa]], [[El Tío Carlos]], [[Bongo Botrako]], [[Pantanito]], [[Carles Mestre]] o [[La Banda del Panda]]. AEntre mitjans2005 i finals de la [[dècada del 2000]]2010 es crearen associacions pel foment de la rumba catalana com [[Rumbacat]] o el [[FORCAT]].<ref name=Culturcat/> Fins i tot, alguns [[discjòquei]]s com [[Txarly Brown]] presenten sessions setmanals dedicades a la rumba en sales barcelonines com el [[Sala KGB|KGB]] o l'Apolo.<ref name=Culturcat/>