Justinià I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia
Justinià va neixer en un petit poblet
Línia 68:
| oponents3 =
}}
'''Justinià I el Gran''' (en [[llatí|llat]]<nowiki/>í: '''''{{lang|grc|Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus}}'''''; en [[Grec antic|grec]]: {{lang|grc|Ιουστινιανός}}) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'[[Imperi Romà d'Orient]] des de l'any [[527]] fins al [[565]]. Va ser el segon membre de la [[Dinastia justiniana]] tot succeint el seu oncle [[Justí I]].
 
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de renovació de l'Imperi Romà.<ref>J. F. Haldon: ''Byzantium in the seventh century'' (Cambridge, 2003), 17-19.</ref> Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà Occidental, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el ''Corpus Iuris Civilis'', que és encara la base de dret civil en molts estats moderns.
Línia 74:
== Biografia ==
[[Fitxer:Meister von San Vitale in Ravenna 004.jpg|250px|left|thumb|Justinià I el Gran representat en un mosaic de [[Sant Vidal de Ravenna]].]]
Justinià va néixer en el si d'una família camperola de parla llatina en un petit poblepoblet anomenat [[Tauresium]], prop de [[Justiniana Prima]], cap a l'any 482.<ref>M. Meier, ''Justinian'', 29: "el 481 o el 482"; Moorhead (1994), p. 17: "al voltant del 482"; Maas (2005), p. 5: "cap a l'any 483".</ref> La seva mare va ser Vigilantia, la germana del general més apreciat per [[Justí I]], que era de la guàrdia imperial. Justí adoptà Justinià, el va acollir a [[Constantinoble]], i li donà una bona educació en jurisprudència, teologia i història. Se sap que Justinià serví una temporada en la guàrdia imperial però els detalls dels inicis de la seva carrera són desconeguts.<ref name="Robert">Robert Browning. "Justinian I" en el ''Dictionary of the Middle Ages'', volum VII (1986).</ref>
 
Quan l'emperador [[Anastasi I de Bizanci]] va morir el [[518]], Justí va ser proclamat emperador, amb l'ajuda ja significativa de Justinià.<ref name="Robert"/> Durant el regnat del nou emperador (518-527), Justinià va ser el seu confident; a finals del regnat, quan Justí va començar a sentir-se vell, Justinià va assumir importants responsabilitats en el govern. Justinià va ser nomenat cònsol el [[521]], i posteriorment comandant de l'exèrcit de l'est.<ref>Probablement va ser més un càrrec titular ja que no hi ha evidència d'alguna activitat militar de Justinià, segons Lee (A. D. Lee: "The Empire at War", a Michael Maas (ed.) ''The Cambridge Companion to the Age of Justinian'' (Cambridge 2005), p. 113-133).</ref> Ell ja actuava com a regent virtual abans que Justí el nomenés emperador soci l'[[1 d'abril]] del 527. Quatre mesos després moria Justí, l'1 d'agost, i Justinià assumiria el control del govern ja formalment.