Magdalena penitent (Budapest): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvio eremita per anacoreta.
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 17:
El rostre de la santa recorda obres de Tizià, encara que El Greco comença a desenvolupar el seu estil propi, creant una figura àmplia i estilitzada, però amb dits llargs i ossuts. Encara que l'atmosfera general del quadre és típicament veneciana, l'estil d'El Greco ha començat a particularitzar-se.
 
El paisatge és molt bonic, però totalment diferent de les vistes de Toledo que El Greco va pintar posteriorment. En aquest quadre, veiem una sortida de sol en una llacuna, que possiblement és una evocació de la seva anterior estada a Venècia. També el cel és totalment diferent dels cels tempestuosos i amenaçadors que El Greco va pintar més tard. En aquest cas, des del Cel brollen raigs vers Magdalena, potser indicant un moment de benaurança, al mateix temps individual i cósmica. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Wethey|nom=Harold E.|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=pàg. 151|isbn=}}</ref>{{Sfn||}}
 
== Conclusions ==
Línia 26:
 
* [[Magdalena penitent (El Greco, Montserrat)]] Còpia autógrafa, segons Wethey.
* Oli sobre Tela; Col·lecció Mrs. Mayer Rabinowitz; Sands Point, New York; còpia del s.XVII; estat de conservació defectuós. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Wethey|nom=Harold E.|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=pàg.264|isbn=}}</ref> 155 x 121 cm.
 
== Referències ==