Ditta Pásztory-Bartók: diferència entre les revisions

Encara malalt, va semblar que Bartók millorava després de rebre un cert nombre d'encàrrecs: de [[Serge Koussevitzky]] pel ''[[Concert per a orquestra (Bartók)|Concert per a orquestra]]'' (agost–octubre 1943), de [[Yehudi Menuhin]] per la ''Sonata per a violí solista'' (novembre de 1943-març de 1944) i de [[William Primrose]] pel [[Concert per a viola (Bartók)|''Concert per a viola'']]. Va començar a escriure un [[Concert per a piano núm. 3 (Bartók)|''tercer concert de piano'']] com a regal sorpresa per a Ditta, per al seu el seu 42è aniversari, que es celebraria ala finals d'octubre de 1945.<ref name="My_father">Peter Bartók: El meu pare, Homosassa (FL): Bartók Rècords, 2002.</ref> Però la seva recuperació fou il·lusòria i va morir a Nova York el 26 de setembre de 1945. Va aconseguir, no obstant, acabar la partitura del ''Concert'' ''per a piano núm. 3'', tret dels darrers 17 compassos, però va deixar instruccions de com terminar-ho. [[Tibor Serly]] les va utilitzar per a completar l'obra.<ref name="jule"/> El ''Concert per a viola'' era només un esborrany, però malgrat això Serly el va terminar i orquestrar.