Prades: diferència entre les revisions

El [[comtat de Prades]] incloïa la [[Baronia que fou d'en Guillem d'Entença|baronia d'Entença]], així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del [[Baix Camp]], [[Priorat]], [[Ribera d'Ebre]], Conca de Barberà i [[Alt Camp]]. El [[1280]] [[Pere el Gran]] ordenava al veguer i batlle de Prades que fossin admeses lliurement totes les persones que hi volguessin anar a viure, i que no s'exigissin censos ni serveis als nouvinguts, per tal de facilitar la repoblació. A començaments del [[segle XIV]], el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant [[Ramon Berenguer I d'Empúries|Ramon Berenguer]], fill de [[Jaume el Just|Jaume II]] i [[Blanca de Nàpols]], juntament amb la Distinció d'Elx. El [[1414]] va quedar unit al [[ducat de Cardona]] i més endavant, al d'Empúries. El [[1663]], i després del matrimoni de [[Catalina d'Aragó]] amb [[Juan de la Cerda]], el comtat de Prades va passar a les mans dels [[Ducs de Medinaceli]]. Els drets senyorials van acabar el 1835, encara que els ducs de Medinaceli continuen ostentant el títol de ducs de Prades.

 

 

Durant la [[Primera Guerra Carlina]], Prades va ser ocupada pel capitost Montdedéu que derrotà els liberals de la vila i la va ocupar i incendiar el 30 d'agost de 1837. El 9 de setembre, quan va arribar la notícia a Reus, en va sortir una columna de soldats i van posar setge als carlins amb canons que portaven des de Tarragona. El 18 de setembre la columna tornà a Reus després d'haver entrat a la vila i haver posat foc a tot allò que restava per cremar.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Vallverdú|nom = Robert|títol = El Nen de Prades: un capitost adolescent a la Tercera Guerra Carlina|url = |edició = |llengua = |data = 1997|editorial = Centre de Lectura|lloc = Reus|pàgines = 18|isbn = 8487873200}}</ref> A la [[Segona guerra carlina]] la vila va servir com a caserna general de [[Rafael Tristany]]. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la [[Tercera Guerra Carlina]] va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el "[[Nen de Prades]]” que va formar i va dirigir una partida de carlins i que va morir a Tortosa abans de complir els vint anys. El rector del poble, Ramon Tresserra, va ser també cap d'una partida carlina, i arribà al grau de comandant. Aixecà un escamot el 1872 i actuà fins al final de la guerra.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Anguera|nom = Pere|títol = Història dels pobles del Baix Camp|url = |edició = |llengua = |data = 1989|editorial = Reus Diari|lloc = Reus|pàgines = 215-225|isbn = }}</ref>