Luci Cecili Metel Dalmàtic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaços |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
Va ser [[cònsol romà|cònsol]] el {{aC|119}} junt amb [[Luci Aureli Cotta II|Luci Aureli Cotta]] i per obtenir un triomf va declarar la guerra als [[dàlmates]] que no havien fet res. Els dàlmates no van oposar cap resistència i després de passar l'hivern a [[Salona (Dalmàcia)|Salona]], la capital dàlmata, va retornar a [[Roma]] i va demanar i obtenir els honors del [[triomf]] i el títol de Dalmàtic. Amb el botí d'aquesta "pseudo-guerra" va restaurar el [[temple de Càstor i Pòl·lux]].<ref>[[Ciceró]] "Pro Scauro" 46; "In Verrem" I.154</ref><ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Pompeu" 2</ref> També va fer construir un temple dedicat a [[Ops]].<ref>[[Plini el Vell]] "Naturalis Historia", 11</ref>
El {{aC|115}} va ser [[censor romà|censor]] amb [[Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122 aC)|Gneu Domici Aenobarb]] i en unió del seu col·lega va expulsar 32 membres del [[Senat romà|senat]] entre els quals [[Gai Licini Geta]] que més tard també va ser censor. Va ser [[Pontífex Màxim]] i la seva decisió per la qüestió de les [[vestal]]s el va fer bastant impopular. El {{aC|114}} havia de jutjar la conducta de tres joves vestals, acusades d'haver perdut la virginitat i de tenir nombrosos amants. Luci Cecili va prendre una decisió incoherent condemnant a mort una sola de les vestals (anomenada [[Licínia (vestal)|Licínia]]) i exculpant les altres. La indignació popular era tan gran que l'any següent es va tornar a jutjar el cas per [[Luci Cassi Longí Ravil·la]], que va condemnar les altres dues a mort.<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XXVI,87</ref>
Encara vivia el {{aC|100}} en què és mencionat com a [[Senador romà|senador]] d'alt rang que va agafar les armes contra el tribú [[Luci Appuleu Saturní (tribú)|Saturní]].
| |||