Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol): diferència entre les revisions

'''Publi Corneli Lèntul Espinter''' ({{lang-la|Publius Cornelius P. F. L. N. Lentulus Spinther}}) fouva ser un [[magistrat romà]] fill d’un romà de nom [[Publi Corneli Lèntul]]. El seu renom derivava de la seva ressemblançasemblança amb un famós actor de nom [[Espinter|''Spinther'']]. iFormava elpart seude fillla també[[gens elCornèlia]], vauna portarantiga família romana de les més distingides, d'origen tant [[Patricis|patrici]] com [[plebeu]].

FouVa ser [[edil curul]] ell'any {{aC|63}} i lise fouli encarregadaencarregà la custòdia de [[Publi Corneli Lèntul Sura]]. i tambéTambé és recordat per uns jocs esplèndids, i per la toga, amb vora de porpra de [[Tir]], que noportava, que va agradar;ofendre elper la seva ostentació. L'any {{aC|60}} fouva ser [[pretor]], i als [[Jocs d'Apol·lo|Jocs Apol·linaris]] va ser el primer que va treure un tendal (''carbasina vela'') per protegir els espectadors del sol. L'any {{aC|59}} va ser nomenat [[propretor]] aper la [[Hispània Citerior]], amb el suport de [[Juli Cèsar]];. Es va romandreestar a la Citerior bona part de l’any {{aC|58}} i va retornar per optar al [[Cònsol romà|consolat]] que va obtenir pel {{aC|57}}, altre cop amb suport de Cèsar.

L'[[1 de gener]] del {{aC|57}}, d’acord amb el seu col·lega [[Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC)|Metel Nepos]] (que curiosament tenia també molta ressemblança amb un actor de nom [[Pàmfil (actor)|Pàmfil]]), va cridarfer tornar de l’exili a [[Ciceró]]. Tot i el seu deute moral amb Juli Cèsar va prendre partit per l’aristocràcia encara que es va oposar a promoure a [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] a la suprema superintendència del mercat del gra.

Va obtenir un decret a favor de la restauració de [[Ptolemeu XII Auletes]] com a rei d’[[Egipte]] i es preparava per anar a aquest país com a [[procònsol]] quan una estàtua de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] fouva ser destruïda per un [[llamp]] (el mes de desembre) al [[Mont Albà]],. iEs consultatsvan consultar els [[llibres sibil·lins]] i es va trobar un [[oracle]], que prohibia la restauració d'un rei a Egipte mitjançant la força fou prohibidaarmada. [[Marc Porci Cató Uticense|Cató]] que llavors era [[Tribú de la plebs|tribú]], es va esdevenirconvertir l’enemicen enemic de Lèntul i, va donar suport a l’oracle, que probablement havia estat pensat principalment contra Pompeu, i va ordenar als [[quindecemvir]]s de llegir-lo en públic. La qüestió va anar al [[Senat romà|senat]], on es va estar debatent durant un temps. Lèntul va tenir el suport d’[[Quint Hortensi (orador)|Hortensi]] i [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]], i el [[partit aristocràtic]] dirigit per [[Marc Calpurni Bíbul|Bíbul]] va optar per una solució intermèdia, demanant enviar a tres [[ambaixador]]s a Egipte,. Però aquesta proposta va ser rebutjada pels senadors. Ciceró, que estava agraït a Lèntul per haver-lo fet tornar de l'exili, va jugar un paper poc important en aquest afer.

El {{aC|56}} Espinter fouva ser [[procònsol]] a [[Cilícia]], oncàrrec que va restarmantenir fins al {{aC|53}}. i on vaVa fer una campanya a les muntanyes [[Amanus]] amb un notable èxit;. [[Ciceró]] va donar suport amb entusiasme a la seva reclamació dels honors del [[triomf]] queperò no li forenvan ser atorgats fins al {{aC|51}} quan Ciceró era a Cilícia.