Rorqual blau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Categorització |
mCap resum de modificació |
||
Línia 19:
|títol=Contaminant analysis of organochlorines in blubber biopsies from blue whales in the St Lawrence|editor=Trent University|autor=Jason de Koning i Geoff Wild|any=1997|consulta=29 juny 2007}}</ref>
Els rorquals blaus foren abundants a gairebé tots els oceans fins a principis del {{segle
== Taxonomia ==
Línia 53:
El rorqual blau és l'animal més gros de tots els temps que s'hagi trobat.<ref name="des">{{ref-web|url=http://www.wdcs.org/dan/publishing.nsf/allweb/F8FE8974A62E12F88025696D004A8EE9|títol=Size and Description of the Blue Whale Species|consulta=15 juny 2007|dateformat=dmy}}</ref> el [[dinosaure]] del [[Mesozoic]] més gran conegut fou l'[[argentinosaure]],<ref>{{ref-publicació|autor= Bonaparte J, Coria R|any=1993|article=Un nuevo y gigantesco sauropodo titanosaurio de la Formacion Rio Limay (Albiano-Cenomaniano) de la Provincia del Neuquen, Argentina|publicació= Ameghiniana|volum=30 |exemplar=3|pàgines=271–282}}</ref> amb un pes estimat de fins a 90 tones, tot i que una vèrtebra controvertida d{{'}}''[[Amphicoelias]] fragillimus'' podria indicar que l'animal pesava fins a 122 tones i mesurava fins a 40 m.<ref name="carpenter2006">Carpenter, K. (2006). "Biggest of the big: a critical re-evaluation of the mega-sauropod ''Amphicoelias fragillimus''." A Foster, J. R.; Lucas, S. G. (editors) (2006). ''Paleontology and Geology of the Upper Jurassic Morrison Formation.'' New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin '''36''': 131-138.{{ref-web |url=https://scientists.dmns.org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Amphicoelias.pdf|títol=scientists.dmns.org|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20090225130821/https://scientists.dmns.org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Amphicoelias.pdf|arxiudata=25-02-2009}} </ref> També s'ha estimat el pes del poc conegut [[bruhathkayosaure]], amb valors que varien entre 140 i 220 tones, amb estimacions de la llargada que arriben fins a 45 m. El [[peix]] extint ''[[Leedsichthys]]'' podria haver-se acostat a la seva mida.<ref>{{ref-web|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2003/10/1001_031001_biggestfish.html |títol="Biggest Fish Ever Found" Unearthed in U.K |editor=News.nationalgeographic.com |data=1 octubre 2003 |consulta=11 març 2008}}</ref> Tanmateix, costa de trobar [[fòssils]] complets, cosa que fa difícil les comparacions de mida. Tots aquests animals són considerats més petits que el rorqual blau.
Hi ha incertesa respecte al rorqual blau més gros trobat, car la majoria de dades provenen de rorquals blaus morts en aigües de l'[[Oceà Antàrtic|Antàrtic]] durant la primera meitat del {{segle
La [[llengua (òrgan)|llengua]] d'un rorqual blau pesa unes 2,7 tones<ref name="SM">{{ref-llibre|títol=The Scientific Monthly|editorial=American Association for the Advancement of Science|any=1915|pàgines=21}}</ref> i, quan s'obre del tot, la boca és capaç d'agafar fins a 90 tones d'aliments i aigua.<ref name="wheelock" /> Tot i la mida de la boca, les dimensions de la gola són tan reduïdes que un rorqual blau no es pot empassar un objecte més gran que una pilota de platja.<ref>Blue Planet: Frozen seas (documental de la BBC)</ref> El [[cor]] pesa 600 kg i és el més gran de qualsevol animal.<ref name="SM" /> L'[[aorta]] d'un rorqual blau té un diàmetre d'uns 23 cm.<ref>{{ref-web|url=http://www2.ucsc.edu/seymourcenter/PDF/2.%20Ms.%20B%20measurements.pdf|títol=Ms. Blue's Measurements|autor=Caspar, Dave
Línia 72:
=== Cicle vital ===
[[Fitxer:BlueWhaleWithCalf.jpg|thumb|Rorqual blau jove amb la seva mare]]
La temporada d'aparellament comença
Els científics estimen que els rorquals blaus poden viure almenys 80 anys;<ref name="SearsCal02"/><ref name="Art" /><ref name="npca">{{ref-web|url=http://www.npca.org/marine_and_coastal/marine_wildlife/bluewhale.html
Línia 129:
|pàgines=319|isbn= }}</ref> El 1864, el noruec [[Svend Foyn]] equipà un [[vaixell de vapor]] amb [[arpó|arpons]] dissenyats específicament per capturar cetacis grans.<ref name="factsheet" /> Tot i que al principi era voluminós i tenia poc èxit, Foyn perfeccionà el fusell submarí i ben aviat s'establiren diverses estacions baleneres a la costa de [[Finnmark]], al nord de [[Noruega]]. L'última estació balenera de Finnmark tancà el 1904 a causa de disputes amb els pescadors locals.
Aviat es començaren a caçar rorquals blaus a [[Islàndia]] (1883), les [[Illes Fèroe]] (1894), [[Terranova]] (1898) i [[Spitsbergen]] (1903). El 1904-05 es capturaren els primers rorquals blaus a [[Geòrgia del Sud]]. El 1925, amb l'arribada de l'arrossegament de popa als vaixells factoria i l'ús de vaixells baleners de vapor, les captures de rorquals blaus i de cetacis en general a l'Antàrtic i Subantàrtic es dispararen. Entre el 1930 i el 1931, aquests vaixells mataren 29.400 rorquals blaus només a l'Antàrtic.
La caça de rorquals blaus fou prohibida a la dècada del 1960 per la [[Comissió Balenera Internacional]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Gambell |nom=R |any=1979|article=The blue whale |publicació= Biologist |volum=26|pàgines=209–215}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Best |nom=PB |any=1993 |article=Increase rates in severely depleted stocks of baleen whales |publicació=ICES J. Mar. Sci.|volum=50 |pàgines=169–186|doi=10.1006/jmsc.1993.1018}}</ref> i la caça il·legal duta a terme per l'URSS s'acabà a la dècada del 1970,<ref>{{ref-publicació |cognom=Iàblokov|nom=A. V. |any=1994 |article=Validity of whaling data |publicació=Nature |volum=367|pàgines=108 |doi=10.1038/367108a0 | llengua = anglès}}</ref> quan ja s'havien mort 330.000 rorquals blaus a l'Antàrtic, 33.000 a la resta de l'hemisferi sud, 8.200 al nord del Pacífic i 7.000 al nord de l'Atlàntic. La població original més gran, la de l'Antàrtic, havia quedat reduïda a un 0,15% de la seva abundància inicial.<ref name=Ant/>
| |||