Obre el menú principal

Canvis

m
Tipografia
'''Solimà I''' ([[Trebisonda]], [[6 de novembre]] de [[1494]] - [[Szigetvár]], [[Hongria]], 7 de setembre de [[1566]]) fou el desè [[soldà]] de l'[[imperi Otomà]] ([[1520]]-[[1566]]). A [[Occident]] és conegut com a '''Solimà el Magnífic''', mentre que en el món [[Islam|islàmic]] ho és com a '''Solimà el Legislador''' (en turc, ''Kanuni''; en [[llengua àrab|àrab]], ''القانونى'' (''al‐Qānūnī'')).
 
Fill de [[Selim I]], de jove va governar diverses províncies de l'[[Imperi Otomà|Imperi]], i va accedir al sultanat a la mort del seu pare. Ben aviat va iniciar una sèrie d'exitoses campanyes militars a [[Belgrad]], [[Illa de Rodes|Rodes]] i [[Regne d'Hongria|Hongria]] i va assolir una clara hegemonia al [[Mediterrani]] Oriental. Després d'haver derrotat i mort [[Lluís II d'Hongria]] a la [[Batalla de Mohács (1526)|batalla de Mohács]], saquejà i ocupà [[Budapest|Buda]], la capital hongaresa, i imposà [[vassallatge]] al [[principat de Transsilvània]], on instal·là [[Joan I d’Hongriad'Hongria|Joan Szapolya]]. Va arribar a assetjar Viena sense èxit en dues ocasions ([[Setge de Viena (1529)|1529]] i [[Setge de Viena (1532)|1532]]), i va exercir un important domini de la zona dels [[Balcans]], establint les bases d'una forta rivalitat amb la [[Dinastia dels Habsburg]] que s'allargaria durant segles.<ref name="GEC">{{GEC|0063474|Solimà I}}</ref>
 
Signada la pau amb [[arxiducat d'Àustria|Àustria]], va dirigir la seva atenció cap a la [[Guerra Otomano-Safàvida]] a l'est, obtenint importants victòries a l'[[Àsia]] i assegurant el control de [[Bagdad]] i de grans extensions de [[Mesopotàmia]], l'[[Azerbaidjan]] i el [[Golf Pèrsic]]. Mentrestant a la Mediterrània, hi operaven eficaçment els seus almiralls corsaris ''[[Barba-rossa]]'' i [[Turgut Reis]], que aprofitaren les rivalitats entre [[Francesc I de França]] i [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic]] per assolir una sèrie d'importants victòries contra la [[Monarquia d'Espanya]] i el [[Sacre Imperi]] a la [[península Itàlica]] i a les [[Illes Balears]] i asseguraven el control de [[Tunis]] i [[Algèria]]. No obstant això van ser derrotats al [[Setge de Malta (1565)|Setge de Malta]] per l'[[Orde de l'Hospital]].
Sota el comandament de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i el seu germà Ferran, l'arxiduc d'Àustria, els Habsburg van reocupar [[Buda (ciutat)|Buda]]. El 1529 Solimà marxà un cop més per la vall del [[Danubi]], i a la tardor següent reocupà la ciutat i [[setge de Viena (1529)|assetjà Viena]]. Va ser l'expedició més ambiciosa de l'Imperi Otomà i l'apogeu de la seva expansió occidental. Amb una guarnició reforçada d'uns 16.000 homes els austríacs van derrotar-lo per primer cop i van plantar així les llavors de la rivalitat entre els otomans i els Habsburg, que va perdurar fins al {{segle|XX}}.{{sfn|Imber|2002|p=50}} Solimà intentà conquerir Viena per segona vegada el [[1532]], però fracassà de nou per culpa d'un setge massa llarg a [[Güns]] que els impedí continuar l'expedició. En ambdós casos, les expedicions otomanes van ser assotades pel mal temps, que els va forçar a deixar enrere equipament essencial per al setge, i les seves forces patiren el fet de tenir unes línies de subministraments molt febles.{{sfn|Subhi|1979|p=444}}
 
El [[1540]], morí [[Joan I d’Hongriad'Hongria|Joan Szapolya]] i el conflicte a Hongria es va reprendre amb un nou setge Habsburg a [[Buda (ciutat)|Buda]] el 1541. Després de ser rebutjats i de perdre diferents fortaleses a Hongria, Ferran i el seu germà [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] es van veure obligats a firmar un tractat humiliant de cinc anys amb Solimà. Ferran va renunciar així a les seves aspiracions sobre el [[Regne d'Hongria]] i es va veure obligat a pagar una suma anual fixa al sultà per les terres hongareses que seguien sota el seu control. A un nivell més aviat simbòlic, el tractat es refereix a Carles V no com a «Emperador», sinó en termes bastant més senzills com a «Rei d'Espanya», cosa que porta a considerar Solimà el veritable «Cèsar».{{sfn|Imber|2002|p=54}}
 
Amb els seus principals rivals europeus sotmesos, Solimà assegurà que l'Imperi Otomà adquirís un paper fonamental en el panorama polític europeu.
47.616

modificacions