Flexió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4:
La '''flexió''' és el procediment [[morfològic]] d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un [[lexema]] al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la [[derivació (lingüística)|derivació]] pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no canvien el [[significat]] del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un [[paradigma]].<ref>{{Optimot|flexió|flexio}}</ref>
 
La flexió contribueix a l'economia del llenguatge, ja que parteix d'un nombre d'elements gramaticals fixos (els [[Morfema|morfemes]] flexius) que aporten la informació necessària per a la concordança dins l'[[oració]], sense necessitat de memoritzar noves paraules per a cada context, com passa en els mots irregulars (cal saber que "dona" és el femení d'"home", per exemple, però en la majoria de casos serà suficient saber que les paraules femenines solen acabar en -a i així no cal aprendre "nena" de manera separada a "nen").<ref name=":0">[http://xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/coniugat0.htm xtec.cat-labyrinthus]</ref>
 
La '' flexió '' es pot definir també com l'alteració que experimenten les [[paraula|paraules]] mitjançant [[morfema|morfemes]] constituents segons el significat gramatical o [[Categoria gramatical|categòric]] per expressar les seves diferents funcions dins de l'[[oració (gramàtica)|oració]] i les seves relacions de dependència o de [[Concordança gramatical|concordança]] amb altres paraules o elements oracionals.<ref name=":0" />
 
== Flexió i derivació ==
La flexió es distingeix de la derivació perquè en aquest últim cas els [[Morfemes derivatius|morfemes derivatius]] no afegeixen un valor simplement gramatical, sinó que són [[afix]]os sobre sufixos derivatius, comportant canvis semàntics referencials i no purament gramaticals. La diferència semàntic-gramatical entre flexió i derivació comporta una restricció gairebé universal en l'ordre dels morfemes flexius i derivatius: els afixos derivatius estan més a prop de l'arrel que els morfemes flexius quan tots dos estan presents.<ref name=":1" />
 
La diferència semàntic-gramatical entre flexió i derivació comporta una restricció gairebé universal en l'ordre dels morfemes flexius i derivatius: els afixos derivatius estan més a prop de l'arrel que els morfemes flexius quan tots dos estan presents.
 
== Classificació ==
En gramàtica tradicional, la flexió sol rebre noms diferents segons s'apliqui a diferents classes de paraules:<ref name=":1">[https://blogs.cpnl.cat/nivelldcalonge/files/2011/02/lexemes-i-morfemes.pdf lexemes-i-morfemes]</ref>
* La ''' flexió verbal ''' se sol denominar [[conjugació]].
* La ''' flexió nominal ''' se sol denominar [[declinació (gramàtica)|declinació]], i en les [[llengües indoeuropees]] s'aplica normalment a [[substantiu]]s, [[pronom]]s i [[adjectiu]]s.
Linha 32 ⟶ 30:
== Flexió en català==
 
En català, admeten flexió els [[Determinant (llengua)|determinants]], els [[nom propi|noms]], els [[adjectiu]]s, els [[pronom]]s i els [[verb]]s (en aquest darrer cas s'anomena [[conjugació]]). En els tres primers casos pot existir flexió de [[gènere (gramàtica)|gènere]] i [[nombre (gramàtica)|nombre]], mentre que els pronoms també admeten flexió de [[persona (gramàtica)|persona]] i els de tercera persona també de règim (per exemple, el/la vs. li), un romanent de l'antiga declinació llatina.<ref name=":1" />
 
== Paraules invariables==