Franquisme a Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
rv
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Caixa Història de Catalunya|FrancoenReus.jpg}}
El ''' VIVA FRANCO Y ARRIBA ESPAÑA [[franquisme]] a Catalunya''' va implantar-se entre [[1939]] i [[1977]], (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),<ref name="ebook6203">[[#EFAC|El franquisme a Catalunya]], [[Paul Preston]], p. 14</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.tv3.cat/actualitat/218222610/Dissabte-a-Dies-de-transicio-les-primeres-eleccions-democratiques |títol="Dies de transició", les primeres eleccions democràtiques |obra= |editor=TV· |data= |consulta=9 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> en un context determinat per les conseqüències derivades de la [[Guerra Civil Espanyola]] i la [[repressió franquista]]. La [[dictadura]], a [[Catalunya]], complementà a més la supressió de les llibertats democràtiques amb la repressió de la [[cultura catalana]]. El seu caràcter totalitari i els seus objectius unificadors significaren la imposició d'una sola cultura i una sola llengua, la castellana. A més, el tarannà [[anticatalanisme|anticatalà]] del règim va constituir un tret específic, però no va ser un obstacle decisiu perquè creixés un franquisme català que s'havia anat forjant durant la guerra i s'havia alimentat amb la victòria.<ref>{{ref-llibre |cognom= |títol=Gran Enciclopèdia Catalana, volum XI" |pàgines=p. 339| editorial=Enciclopèdia Catalana S.A. |lloc=Barcelona |data=Juliol de 1990 |isbn=84-85194-81-0}}</ref>
 
El franquisme (1939-1975) va suposar a [[Catalunya]], com a la resta d'[[Espanya]], l'anul·lació de les llibertats democràtiques, la prohibició i persecució dels partits polítics (excepte [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]]), la clausura de la premsa no adscrita a la dictadura militar i l'eliminació de les entitats d'esquerres. A més, es van suprimir l'[[Estatut d'Autonomia]] i les institucions d'ell derivades, i es va perseguir amb sistematicitat la llengua i la cultura catalanes, almenys al principi, en moltes de les seves manifestacions públiques i fins i tot (en els primers temps) privades.