Albalat dels Tarongers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
|||
Línia 36:
== Geografia ==
Està situat en el marge esquerre del llit del [[riu Palància]] a una altitud de 96 metres sobre el nivell de la [[mar Mediterrània]] i a una distància d'aquesta de 15
Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny muntanyós i de vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per la qual discorre el riu Palància, en l'anomenada subcomarca de la Baronia. Limita amb els termes municipals d'[[Estivella]] i [[Sagunt]] al nord, Sagunt a l'est, [[Gilet]] al sud i [[Nàquera]], [[Segart]] i Estivella a l'oest.
Línia 55:
Els jaciments arqueològics són nombrosos en el terme municipal, d'entre tots, el més antic i més important és la Cova de l'Aigua Amarga que se situa en la partida del mateix nom i on es poden apreciar [[pintures rupestres]] del període [[eneolític]] (2000 aC). De la resta de jaciments podem esmentar:
Assentaments de l'[[Edat del Bronze]], com el de [[les Raboses]], que ha sofert diverses excavacions (1600-1100 aC); el de la Murta o el Palmeral, en el qual es conserven restes de murs; el de la Lloma del Saler, on es va trobar material [[eneolític]] i
Assentaments d'època ibera i posteriors, com el de la Cova Buitrera, aparegut quan es va construir el ferrocarril; el Calvari, amb restes també romanes i medievals; els Arcs, amb restes iberes i de la Roma alto-imperial; el Piló o les Forquetes, amb restes de murs ibers, romans i medievals; la Muntanyeta, amb un forn ibèric i restes de ceràmica; el Planet, en el qual s'han fet excavacions però on en l'actualitat no es pot veure res a simple vista, i el del Cementeri amb restes de ceràmica i murs que abasten diverses etapes: ibera, romana, medieval i moderna.
El Castellet de Comediana, on podem apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este tossal es troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el nucli de població que en el seu dia va ser el poblat de Comediana, referit a la primera donació que va fer el rei
Altres restes arqueològiques a considerar són les séquies de Gausa i Montíber, l'actual séquia Major, de la qual depenia l'abastiment d'aigua de Sagunt, tant per a usos agraris, olleria i de la població; a més de la gran quantitat de forns, tant d'olleria com de calç, existents al terme, especialment l'anomenat Rajolar (malgrat la desaparició de molts d'ells pel pas del temps i les inclemències meteorològiques).
Línia 66:
Quant a l'origen del poble, hi ha proves que indiquen l'existència d'una [[vil·la romana]] sota l'actual Casa-Palau. En un estudi realitzat per Andrés Monzó es conclou que la ubicació actual de la Casa-Palau, l'Església i la Casa Abadia es troben damunt d'aquesta vil·la, ja que en l'actualitat, hi ha un [[columbari]] soterrat. A més d'això, en l'escala de la Casa-Palau hi ha una làpida amb una inscripció en llatí, incompleta, la qual se sospita que seria arrancada al construir el [[trull]] o l'almàssera.
La primera referència sobre els diversos posseïdors d'Albalat es troba en el
A la comarca, la lluita contra el règim feudal es dugué a terme amb negatives al pagament i llargs plets a l'Audiència. No és estrany que Albalat fos el primer poble de la comarca a negar-se al pagament dels drets feudals, sent un dels que suportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francesc Asensi, es van negar a pagar els drets corresponents al període 1813-1816. El 1865 es va resoldre el plet dels pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte de l'Alcúdia i baró d'Albalat, [[Antonio de Saavedra y Jofré]]. El preu que hagueren de pagar per la liquidació del plet va ser de 130.000 reals, amb la renúncia dels hereus a tots el drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi, el municipi d'Albalat va rebre 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte es van desprendre, per mitjà de subhastes, de totes les cases i terres que tenien com a pròpies.
| |||