Diferència entre revisions de la pàgina «Albalat dels Tarongers»

m
Robot treu caràcters de control Unicode
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
 
== Geografia ==
Està situat en el marge esquerre del llit del [[riu Palància]] a una altitud de 96 metres sobre el nivell de la [[mar Mediterrània]] i a una distància d'aquesta de 15  km, en la comarca del [[Camp de Morvedre]].
 
Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny muntanyós i de vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per la qual discorre el riu Palància, en l'anomenada subcomarca de la Baronia. Limita amb els termes municipals d'[[Estivella]] i [[Sagunt]] al nord, Sagunt a l'est, [[Gilet]] al sud i [[Nàquera]], [[Segart]] i Estivella a l'oest.
Els jaciments arqueològics són nombrosos en el terme municipal, d'entre tots, el més antic i més important és la Cova de l'Aigua Amarga que se situa en la partida del mateix nom i on es poden apreciar [[pintures rupestres]] del període [[eneolític]] (2000 aC). De la resta de jaciments podem esmentar:
 
Assentaments de l'[[Edat del Bronze]], com el de [[les Raboses]], que ha sofert diverses excavacions (1600-1100 aC); el de la Murta o el Palmeral, en el qual es conserven restes de murs; el de la Lloma del Saler, on es va trobar material [[eneolític]] i  [[iber]]  (1600-1500 aC); el de Montalt o la Redona, on s'han trobat també restes iberes, romanes, medievals i modernes, de les quals una part estan en el [[Museu d'Història de València]]; el dels Terrers (1660-1200 aC); el de les Panses, molt a prop del nucli urbà amb restes a més, iberes i romanes, i el de l'Albardeta, amb algunes restes d'estructures constructives (1600-1300 aC).
 
Assentaments d'època ibera i posteriors, com el de la Cova Buitrera, aparegut quan es va construir el ferrocarril; el Calvari, amb restes també romanes i medievals; els Arcs, amb restes iberes i de la Roma alto-imperial; el Piló o les Forquetes, amb restes de murs ibers, romans i medievals; la Muntanyeta, amb un forn ibèric i restes de ceràmica; el Planet, en el qual s'han fet excavacions però on en l'actualitat no es pot veure res a simple vista, i el del Cementeri amb restes de ceràmica i murs que abasten diverses etapes: ibera, romana, medieval i moderna.
 
El Castellet de Comediana, on podem apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este tossal es troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el nucli de població que en el seu dia va ser el poblat de Comediana, referit a la primera donació que va fer el rei  [[Jaume I]].
 
Altres restes arqueològiques a considerar són les séquies de Gausa i Montíber, l'actual séquia Major, de la qual depenia l'abastiment d'aigua de Sagunt, tant per a usos agraris, olleria i de la població; a més de la gran quantitat de forns, tant d'olleria com de calç, existents al terme, especialment l'anomenat Rajolar (malgrat la desaparició de molts d'ells pel pas del temps i les inclemències meteorològiques).
Quant a l'origen del poble, hi ha proves que indiquen l'existència d'una [[vil·la romana]] sota l'actual Casa-Palau. En un estudi realitzat per Andrés Monzó es conclou que la ubicació actual de la Casa-Palau, l'Església i la Casa Abadia es troben damunt d'aquesta vil·la, ja que en l'actualitat, hi ha un [[columbari]] soterrat. A més d'això, en l'escala de la Casa-Palau hi ha una làpida amb una inscripció en llatí, incompleta, la qual se sospita que seria arrancada al construir el [[trull]] o l'almàssera.
 
La primera referència sobre els diversos posseïdors d'Albalat es troba en el  [[Llibre del Repartiment]],  el 1238, any en què Jaume I en féu concessió a l'abat de Fuenteclara. L'any 1360 era senyor del lloc un cert Raimon de Torís, i pareix que va ser ell qui va encetar la construcció de la Casa-Palau. El 1379, el senyoriu va passar a Jofré de Blanes i a Margarida Bonastre per compra, i, juntament amb Segart, passà a constituir una baronia. El 1438 [[Alfons el Magnànim]] va vendre la jurisdicció criminal, alta i baixa, a Godofred de Blanes, que va ser venuda el 1482 a Joan de Custellens de Vilarrasa, i confirmada més tard per [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a Lluís de Vilarrasa. El 1609, any de l'[[expulsió dels moriscos]], Albalat tenia 115 cases segons el [[Cens de Caracena]] (uns 460 habitants). El senyoriu pertanyia a Joan de Vilarrasa, qui el dia 24 de setembre de 1611, va atorgar  [[carta pobla]]  a 35 nous pobladors amb uns tributs molt elevats, la cinquena part de les collites. El llinatge dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, va arribar a Albalat pel casament de Luisa Carrillo de Vilarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart amb Pedro Saavedra.
 
A la comarca, la lluita contra el règim feudal es dugué a terme amb negatives al pagament i llargs plets a l'Audiència. No és estrany que Albalat fos el primer poble de la comarca a negar-se al pagament dels drets feudals, sent un dels que suportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francesc Asensi, es van negar a pagar els drets corresponents al període 1813-1816. El 1865 es va resoldre el plet dels pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte de l'Alcúdia i baró d'Albalat, [[Antonio de Saavedra y Jofré]]. El preu que hagueren de pagar per la liquidació del plet va ser de 130.000 reals, amb la renúncia dels hereus a tots el drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi, el municipi d'Albalat va rebre 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte es van desprendre, per mitjà de subhastes, de totes les cases i terres que tenien com a pròpies.
1.208.324

modificacions