Obre el menú principal

Albalat dels Tarongers

municipi del País Valencià

Albalat dels Tarongers és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Infotaula de geografia políticaAlbalat dels Tarongers
Bandera d'Albalat dels Tarongers.svg Escut d'Albalat dels Tarongers.svg
Albalat dels Tarongers 08.JPG

Localització
Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del País Valencià.png
 39° 42′ 10″ N, 0° 20′ 14″ O / 39.7028908°N,0.3371981°O / 39.7028908; -0.3371981
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCamp de Morvedre
Població
Total 1.202 (2018)
• Densitat 56,3 hab/km²
Gentilici Albalatenc, Albalatenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 21,35 km²
Altitud 96 m
Limita amb
Partit judicial Sagunt
Història i celebracions
Patrocini Sant Roc
Festa major Del 15 al 24 d'agost
Organització política
• Alcalde Maite Pérez Furió (13 juny 2015)
Identificador descriptiu
Codi postal 46591
Fus horari
Codi de municipi INE 46010
Codi ARGOS de municipis 46010
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Fins a mitjans del segle XIX s'anomenava Albalat de Segart.

GeografiaModifica

Està situat en el marge esquerre del llit del riu Palància a una altitud de 96 metres sobre el nivell de la mar Mediterrània i a una distància d'aquesta de 15 km, en la comarca del Camp de Morvedre.

Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny muntanyós i de vall entre la Serra Calderona i la Serra d'Espadà per la qual discorre el riu Palància, en l'anomenada subcomarca de la Baronia. Limita amb els termes municipals d'Estivella i Sagunt al nord, Sagunt a l'est, Gilet al sud i Nàquera, Segart i Estivella a l'oest.

El territori, tradicionalment de secà, va ser transformat en terrenys de regadiu durant la primera meitat del segle XX. Actualment, el principal cultiu en la ribera del Palància són els cítrics; tanmateix, encara es conserven terrenys de secà a les zones muntanyenques i a les vores dels barrancs, els quals compten amb oliveres i garroferes, fonamentalment. El paisatge de la localitat es completa amb un conjunt de sendes i fonts, constituint, en suma, un espai que invita a passejar, a relaxar-se i a oblidar el temps.

El terme està format en part pel parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palància i la seua vall. El terme disposa de la massa forestal més important de la comarca del Camp de Morvedre.

ComunicacionsModifica

El terme és travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport) i pel ferrocarril València-Sagunt-Saragossa.

HistòriaModifica

L'etimologia del nom d'Albalat no és del tot clara, per una banda, Sanchis Guarner diu que es tracta de la derivació de l'ètim romà palas o palaz amb el significat de "vil·la" o "caseriu"; tanmateix, l'historiador i cronista saguntí, Antoni Chabret, afirma que l'origen del nom és àrab i deriva del mot balat, que vol dir "paviment".

Tant si l'origen del nom és un com l'altre, segons les restes arqueològiques podem afirmar que en el territori que actualment ocupa el terme d'Albalat dels Tarongers hi ha hagut presència humana des de fa al voltant de 4000 anys. I, a més a més, algunes proves fan pensar que l'actual nucli principal de població és d'origen romà.

Jaciments arqueològicsModifica

Els jaciments arqueològics són nombrosos en el terme municipal, d'entre tots, el més antic i més important és la Cova de l'Aigua Amarga que se situa en la partida del mateix nom i on es poden apreciar pintures rupestres del període eneolític (2000 aC). De la resta de jaciments podem esmentar:

Assentaments de l'Edat del Bronze, com el de les Raboses, que ha sofert diverses excavacions (1600-1100 aC); el de la Murta o el Palmeral, en el qual es conserven restes de murs; el de la Lloma del Saler, on es va trobar material eneolíticiber (1600-1500 aC); el de Montalt o la Redona, on s'han trobat també restes iberes, romanes, medievals i modernes, de les quals una part estan en el Museu d'Història de València; el dels Terrers (1660-1200 aC); el de les Panses, molt a prop del nucli urbà amb restes a més, iberes i romanes, i el de l'Albardeta, amb algunes restes d'estructures constructives (1600-1300 aC).

Assentaments d'època ibera i posteriors, com el de la Cova Buitrera, aparegut quan es va construir el ferrocarril; el Calvari, amb restes també romanes i medievals; els Arcs, amb restes iberes i de la Roma alto-imperial; el Piló o les Forquetes, amb restes de murs ibers, romans i medievals; la Muntanyeta, amb un forn ibèric i restes de ceràmica; el Planet, en el qual s'han fet excavacions però on en l'actualitat no es pot veure res a simple vista, i el del Cementeri amb restes de ceràmica i murs que abasten diverses etapes: ibera, romana, medieval i moderna.

El Castellet de Comediana, on podem apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este tossal es troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el nucli de població que en el seu dia va ser el poblat de Comediana, referit a la primera donació que va fer el rei Jaume I.

Altres restes arqueològiques a considerar són les séquies de Gausa i Montíber, l'actual séquia Major, de la qual depenia l'abastiment d'aigua de Sagunt, tant per a usos agraris, olleria i de la població; a més de la gran quantitat de forns, tant d'olleria com de calç, existents al terme, especialment l'anomenat Rajolar (malgrat la desaparició de molts d'ells pel pas del temps i les inclemències meteorològiques).

Origen i etapa feudalModifica

Quant a l'origen del poble, hi ha proves que indiquen l'existència d'una vil·la romana sota l'actual Casa-Palau. En un estudi realitzat per Andrés Monzó es conclou que la ubicació actual de la Casa-Palau, l'Església i la Casa Abadia es troben damunt d'aquesta vil·la, ja que en l'actualitat, hi ha un columbari soterrat. A més d'això, en l'escala de la Casa-Palau hi ha una làpida amb una inscripció en llatí, incompleta, la qual se sospita que seria arrancada al construir el trull o l'almàssera.

La primera referència sobre els diversos posseïdors d'Albalat es troba en el Llibre del Repartiment, el 1238, any en què Jaume I en féu concessió a l'abat de Fuenteclara. L'any 1360 era senyor del lloc un cert Raimon de Torís, i pareix que va ser ell qui va encetar la construcció de la Casa-Palau. El 1379, el senyoriu va passar a Jofré de Blanes i a Margarida Bonastre per compra, i, juntament amb Segart, passà a constituir una baronia. El 1438 Alfons el Magnànim va vendre la jurisdicció criminal, alta i baixa, a Godofred de Blanes, que va ser venuda el 1482 a Joan de Custellens de Vilarrasa, i confirmada més tard per Carles V a Lluís de Vilarrasa. El 1609, any de l'expulsió dels moriscos, Albalat tenia 115 cases segons el Cens de Caracena (uns 460 habitants). El senyoriu pertanyia a Joan de Vilarrasa, qui el dia 24 de setembre de 1611, va atorgar carta pobla a 35 nous pobladors amb uns tributs molt elevats, la cinquena part de les collites. El llinatge dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, va arribar a Albalat pel casament de Luisa Carrillo de Vilarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart amb Pedro Saavedra.

A la comarca, la lluita contra el règim feudal es dugué a terme amb negatives al pagament i llargs plets a l'Audiència. No és estrany que Albalat fos el primer poble de la comarca a negar-se al pagament dels drets feudals, sent un dels que suportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francesc Asensi, es van negar a pagar els drets corresponents al període 1813-1816. El 1865 es va resoldre el plet dels pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte de l'Alcúdia i baró d'Albalat, Antonio de Saavedra y Jofré. El preu que hagueren de pagar per la liquidació del plet va ser de 130.000 reals, amb la renúncia dels hereus a tots el drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi, el municipi d'Albalat va rebre 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte es van desprendre, per mitjà de subhastes, de totes les cases i terres que tenien com a pròpies.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica d'Albalat de Tarongers
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2011
584 570 576 651 664 709 742 799 804 860 1.070 1.147

EconomiaModifica

Basada en l'agricultura, principalment el cultiu del taronger. Dels 21,35 quilòmetres quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees són de cítrics, 533 de secà amb garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'ametlers.

 
Ajuntament d'Albalat dels Tarongers

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 4 del Partit Socialista del País Valencià, 2 del Partit Popular, 1 de Compromís, 1 de Ciutadans i 1 de l'Agrupació d'Electors Veïnal d'Albalat.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Albalat dels Tarongers

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Teresa Pérez Furió 272 39,02% 4 ( +1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   María Dolores Asensi Ferrus 152 21,81% 2 ( -2)
Compromís Municipal   Rafael Asensio Chenovart 107 15,35% 1 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Manuel Bonet Furió 107 15,35% 1 ( +1)
Agrupació d'Electors Veïnal d'Albalat Núria Zarco Arador 59 8,46% 1 ( +1)
Vots en blanc   11 1,55%
Total vots vàlids i regidors 708 100 % 9
Vots nuls 9 1,26%**
Participació (vots vàlids més nuls) 717 74,8%**
Abstenció 242* 25,2%**
Total cens electoral 959* 100 %**
Alcaldessa: Teresa Pérez Furió (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots: 4 de PSPV i 1 de l'Agrupació Electors Veïnal d'Albalt.[1])
Fonts: http://www.argos.gva.es/ahe/pls/argos_elec/DMEDB_Elecmunicipios.informeElecDetallado?aNMuniId=46010&aNNumElec=1&aVTipoElec=L&aVFechaElec=2019&aVLengua=V
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcaldessa d'Albalat dels Tarongers és Teresa Pérez Furió, del PSPV.[2][3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Salvador Garriga Igualada IA 03/07/1999 --
2003 - 2007 Filiberto Miguel Prats Asensi BLOC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Filiberto Miguel Prats Asensi BLOC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Filiberto Miguel Prats Asensi PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Teresa Pérez Furió PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Teresa Pérez Furió PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

MonumentsModifica

 
Església de la Immaculada

Monuments religiososModifica

Monuments civilsModifica

  • Castell: el palau senyorial gòtic millor conservat de la comarca.
  • Castell del Piló: en ruïnes.
  • Aqüeducte del barranc de la Font de la Rivera: hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven.

Llocs d'interésModifica

FestesModifica

  • Festa de Sant Antoni Abat (17 de gener).
  • Festes d'estiu a la Mare de Déu d'agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
  • Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa (darrer diumenge de maig). Es va celebrar durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al santuari a finals de setembre.

GastronomiaModifica

Cal destacar l'arròs de Comediana i el tortell com a plats típics de la població. L'arròs de Comediana es cuina en calder, sent els seus ingredients l'arròs, la creïlla, l'abadejo, la ceba i el sofregit de tomaca. Era una menjar que feien els hòmens quan anaven durant diverses jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sud del terme municipal. El tortell és un dolç amb massa de mona, farcit de cabell d'àngel i massapà, adornat amb fruites confitades i anous.

ReferènciesModifica

  1. https://www.albalatdelstarongers.es/equip-de-govern/
  2. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Albalat dels Tarongers. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica