Estivella

municipi de la Comunitat Valenciana

Estivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Infotaula de geografia políticaEstivella
Escut d'armes
Escut d'armes
Estivella des de l albarda.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Estivella respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 42′ 48″ N, 0° 20′ 55″ O / 39.7134°N,0.3485°O / 39.7134; -0.3485Coord.: 39° 42′ 48″ N, 0° 20′ 55″ O / 39.7134°N,0.3485°O / 39.7134; -0.3485
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesCamp de Morvedre Modifica el valor a Wikidata

CapitalEstivella Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.491 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat71,34 hab./km²
GentiliciEstivellenc, estivellenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície20,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud125 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSagunt
Dades històriques
PatrociniJosep de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSegona quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Mateu Mateu (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46590 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46120 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46120 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webestivella.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb els municipis de Torres Torres, Albalat dels Tarongers, Sagunt, Segart i Serra (este últim, a la comarca del Camp de Túria).

GeografiaModifica

 
Font de Barraix

Està situada al bell cor de la serra Calderona amb una gran complexitat en el relleu: petites valls i barrancs d'orientacions variades, ràpids vessants que enllacen amb nombrosos cims, un dels quals, el Garbí, de 601 m d'altitud, és un dels més emblemàtics de les comarques de la província de València, ja que s'hi ha bastit un mirador que oferix vistes de tota la comarca del Camp de Morvedre i el golf de València, amb accés des de la font de Barraix; també són notables els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània hi són representades a bastament.

HistòriaModifica

Al terme s'han trobat restes d'èpoques prehistòriques: el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers; l'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d'origen musulmà i es creu que estigué primerament al poble o castell de Beselga. Documentat des de 1248, la primera font referida al terme és del 1376 amb el seu primer senyor conegut, mossén Guillem Colom; la primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382, donada per Guillem Moliner; fou comprada el 1501 per Berenguer Martí Torres d'Aguilar després d'haver passat per diverses mans; fins al 1535 pertangué a Morvedre (l'actual Sagunt); l'expulsió dels moriscs, el 1609, deixà el lloc gairebé despoblat; el 1610, Jeroni de Montsoriu li va concedir carta de població; en casar-se Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau amb Onofre Escrivà d'Híjar, II comte de l'Alcúdia, passà a aquesta família. Interrompuda la successió, va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra; a finals del segle xix, el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
1.104 1.092 1.122 1.097 1.076 1.114 1.125 1.164 1.199 1.235

EconomiaModifica

L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de cítrics; s'ha perdut l'artesania de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importància al sector terciari. Disposa del parc d'esbarjo El Pla, dedicat a la multiaventura infantil i d'un petit polígon industrial.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Estivella (Compromís) i 2 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Estivella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Rafael Mateu Mateu 360 44,94% 4 ( )
Compromís per Estivella   Josep Francesc Mateu Bolos 222 27,72% 3 ( +2)
Partit Popular   Ventura Vilarrasa Setuain 197 24,59% 2 ( -1)
Vots en blanc   22 2,75%
Total vots vàlids i regidors 803 100 % 9
Vots nuls 56 6,53%
Participació (vots vàlids més nuls) 857 71,96%**
Abstenció 334* 28,04%**
Total cens electoral 1.191* 100 %**
Alcalde: Rafael Mateu Mateu (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 vots: 4 de PSPV i 2 de Compromís[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde d'Estivella és Rafael Mateu Mateu del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Rafael Blasco Renau Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Rafael Blasco Renau AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Robert Renau i Ramon PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Robert Renau i Ramon PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Robert Renau i Ramon PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Robert Renau i Ramon PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Robert Renau i Ramon PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Robert Renau i Ramon PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 María Jesús Ra­món Beltrán PP 11/06/2011 --
2015–2019 Rafael Mateu Mateu PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Rafael Mateu Mateu PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

MonumentsModifica

  • Església dels sants Joans. 1675. Presenta un campanar d'estil barroc (1725- 1730) que va ser restaurat l'any 2001. Presenta complet el joc de campanes dels segles xviii i xix, restaurades l'any 2011.
  • Ermita de Sant Roc de Beselga. Fon construïda en el segle XX.
  • Ermita de la Santa Creu. Es troba en el cim del Garbí.
  • Aqüeducte romà dels Arcs.
  • Castell de Beselga. És d'època musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracià de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; va ser restaurat fa uns anys després que s'assolara el seu llenç nord.

Llocs d'interésModifica

Festes i celebracionsModifica

Tradicionalment, les Festes Majors de la població se celebraven a la fi del mes d'octubre i estaven dedicades a la santa Creu i a sant Josep. Estan datades en el poble el 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de sant Josep) i de 1787 (quan s'instal·la en el Garbí la santa Creu que actualment està en el temple parroquial).

En l'actualitat la santa Creu del Garbí i sant Josep s'han passat al mes d'agost (després d'un referèndum popular de 1979) i s'han ajuntat amb les celebracions de Nostra Senyora d'Agost i de sant Roc, que també tenen molta tradició en la població.

Com a acte preparatiu de la festa de sant Roc (16 d'agost), una setmana abans es baixa la imatge del sant des de l'ermita de Beselga fins a l'església dels Sants Joans a Estivella, en processó amb torxes. I el dia 16 es torna a pujar el sant a Beselga, on se celebra una romeria.

A l'hivern, destaca la festivitat de sant Blai (3 de febrer), al voltant de la qual apareix una gastronomia típica caracteritzada per les calderes, i per les coquetes de sant Blai, al costat de celebracions religioses (missa i processó).

Personatges destacatsModifica

NotesModifica

ReferènciesModifica

  1. Merí Celma, Carmen (Secretària-Interventora). «Acta del Pleno Constitutivo», 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.486 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 72 [Consulta: 28 juliol 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Estivella», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Estivella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estivella