Stipa tenacissima
espècie de planta
L'espart (Stipa tenacissima) és una poàcia que es conrea per a aprofitar-ne la fibra. És una planta herbàcia perenne, espitosa, rizomatosa, amb fulles linears, glabres i molt tenaces, l'espiga és groguenca. Creix de manera natural o introduïda en llocs de clima estèpic al sud-est de la península Ibèrica i nord d'Àfrica. Fins a la dècada de 1960 era objecte d'un intens conreu i explotació, després l'encariment de la mà d'obra (cal arrencar l'espart a mà) n'ha fet rar l'aprofitament. De l'espart se'n fan cordes, cabassos,[1] catifes i un paper de gran qualitat.[2]
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 57471077 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Stipeae |
| Gènere | Stipa |
| Espècie | Stipa tenacissima L., 1755 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Macrochloa tenacissima
|
.svg){kind=icon}
Espardenyes
modificaLes populars espardenyes, calçat de gran importància durant segles, deuen el nom al terme occità "espardelha".[3][4]
| « | “Ordenaren que les espardenyes sien ben feytes et sien de bon espart et que sien en cada espardenya XXVI punts et de sobre lo peu onze cordes et detràs el taló IIII cordes et si en altra manera mal feytes et lo dit compliment de punts et de cordes no hauran, perdre les espardenyes et sien cremades les espardenyes mal feytes…”. | » |
| — [5] | ||
Cordes d'espart
modificaTot i que menys adequades que les de cànem,[6] les cordes d'espart eren emprades en serveis nàutics.[7]
Teixits
modificaEl naturalista William Bowles escrigué el descobriment de teles fines teixides amb fibres d’espart.
| « | Yo conté quarenta y cinco obras hechas de esparto que sirven para la necesidad ó comodidad, y que ocupan una infinidad de personas en su labor. Sin embargo, estaba reservada para nuestros dias la invencion de curar el esparto y hilarle como el lino ó cáñamo , y hacer de él telas mui finas y primorosas. El Inventor de esta nueva arte halló acogida y favor en el gran Carlos III , no solo protector , sinó promovedor de todas las Artes y Ciencias , y de la industria y felicidad de sus Vasallos. Llevado , pues , S.M. de tan nobles impulsos, concedió al dicho Inventor muchos privilegios , y lo que es más, le hizo subministrar de su Erario una gran suma de dinero para ayuda de establecer sus fábricas. | » |
| — Introduccion a la historia natural, y a la geografía física de España, por D. Guillermo Bowles.[8] | ||
Història
modificaReferències
modifica- ↑ Colón, G. Les Regles d'esquivar vocables: autoria i entorn lingüístic. Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2001, p. 67 (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura). ISBN 978-84-7283-562-7.
- ↑ McLean, R. Manual de tipografía (en castellà). Tursen, 1993, p. 97 (Artes, técnicas y métodos). ISBN 978-84-87756-34-4.
- ↑ Rouillé, A.M.. Coutumes, traditions, légendes d'Occitanie-Pyrénées Méditerranée (en francès). Books on Demand, 2021, p. 227 (Occitanie...découvertes). ISBN 978-2-322-39677-1.
- ↑ Mistral, F. Lou tresor dóu Felibrige, ou, Dictionnaire provençal-français: embrassant les divers dialectes de la langue d'oc moderne (en francès). Veuve Remondet-Aubin, 1878, p. 1022 (Lou Trésor dou Felibrige ou Dictionnaire provençal-français).
- ↑ «Historia». Lespardenyeta, 25-02-2024. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ Carbonel, A. Encyclopedia metódica. Fábricas, artes y oficios (en castellà). en la Imprenta de Sancha, 1794, p. 1-PA219.
- ↑ Diego, A.F.. Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València. I.: (1296-1345). Publicacions de la Universitat de València, 2011, p. 469 (Fonts Històriques Valencianes). ISBN 978-84-370-8715-3.
- ↑ Bowles, W. Introduccion a la historia natural, y a la geografía física de España, por D. Guillermo Bowles.. (en castellà). en la imprenta de d. Francisco Manuel de Mena, 1775, p. 1-PA228.
- ↑ García-Borrón, J.P.. Breve historia de la lengua española. Avatares del tiempo y rasgos lingüísticos (en castellà). Universitat de Barcelona Edicions, 2019, p. 103 (Biblioteca universitaria). ISBN 978-84-9168-190-8.
- ↑ de Malkiel, M.R.L.. Los nueve libros de la historia (en castellà). Océano, 2016, p. 13 (Biblioteca Universal). ISBN 978-607-735-148-1.
- ↑ Dubeux, L. Historia de la Persia (en castellà). Imprenta del Liberal Barcelonés, 1842, p. 2-PA94 (Panorama universal: Asia).
- ↑ Pou, B. Los nueve libros de la historia de Heródoto de Halicarnaso (en castellà). Imp. Central á cargo de Víctor Saiz, 1878, p. 198 (Biblioteca clásica).
- ↑ Bostock, J.; Riley, H.T.. The Natural History of Pliny. G. Bell & Sons, 1890, p. 139 (Bohn's classical library).
- ↑ Forcada, M.M.L.; Llorens, M.M.. La ciudad romana de Carthago Nova: las emisiones romanas (en castellà). Universidad de Murcia, Secretariado de Publicaciones, 1994, p. 24 (Ciudad romana de Carthago Nova). ISBN 978-84-7684-411-3.
