El Puig de Santa Maria

municipi del País Valencià

El Puig de Santa Maria,[1] abans del 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. Actualment té 8.670 habitants, dels quals, 4.324 són homes i 4.346 són dones (segons l'INE).

Infotaula de geografia políticaEl Puig de Santa Maria
Bandera del Puig.svg Escut del Puig.svg
Elpuigvalencia.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Puig respecte de l'Horta Nord.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 35′ 22″ N, 0° 18′ 21″ O / 39.5895°N,0.3058°O / 39.5895; -0.3058
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Nord Modifica el valor a Wikidata
Població
Total8.630 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat322,01 hab/km²
GentiliciPugenc, pugenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície26,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMassamagrell
Dades històriques
PatrociniMare de Déu Modifica el valor a Wikidata
Festa majorPrincipis de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLuisa Salvador Tomàs (13 juny 2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46540 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46204 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46204 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webelpuig.es… Modifica el valor a Wikidata

Limita amb la Pobla de Farnals, Puçol i Rafelbunyol (a la mateixa comarca); amb Albalat dels Tarongers, Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i amb Nàquera (al Camp de Túria).

GeografiaModifica

 
Vista del poble, encaixat entre els dos pujols que li donen nom
 
Mural de la Batalla del Puig a l'ermita de Sant Jordi
 
Ruïnes del castell del Puig
 
Cartoixa d'Aracristi, entre el Puig i Puçol
 
El terme municipal del Puig inclou una ampla llenca de costa

Situat en la part més septentrional de l'Horta de València, el seu relleu presenta quatre parts diferenciades: la primera n'és la més occidental i correspon a alguns contraforts muntanyencs de la serra Calderona. Les altures més importants són les del pic dels Bords i la serra Llarga, en les quals predominen les calcàries del Buntsandstein.

El clima és típicament mediterrani. Destaca el barranc de la Calderona, que es perd en la planura plistocena sense arribar a la mar, i les fonts de Blanca i la Tanca.

Al mig de la planura, s'alcen alguns puigs (d'ací el nom) de la mateixa natura calcària que els de Bords i serra Llarga. Un d'aquests, el de la Pedrera, ha desaparegut completament en haver estat desmantellat per construir l'espigó del port del Grau de València. Els altres són la muntanya del Castell o de la Patà, la muntanya de Santa Bàrbara, i la muntanya del Monestir.

Les principals vies de comunicació del municipi són les autovies V-21 i AP-7 (a l'est i oest del nucli urbà, respectivament), i la línia de ferrocarril València-Castelló.

Barris i pedaniesModifica

Al terme municipal del Puig, s'hi troba també el nucli de població de la platja del Puig.

HistòriaModifica

Fortalesa musulmana denominada pels cristians puig de Cebolla per deformació de l'àrab Jubal·la ('pujol'), va ser base de l'exèrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de València. El 1240, el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre d'altres, perquè construïra un monestir a Santa Maria en memòria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de València. El 1343, el castell del Puig pertanyia, de per vida, al comte de Terranova. El 30 de març de 1343 el rei el concedí a Nicolau Janvila. Posteriorment el rei el vengué, el 1385, a Pere de Centelles. El 1608, es produí la separació dels termes del Puig i la Pobla de Farnals. Els últims senyors territorials en foren el marqués de Bèlgida i l'Ajuntament de València, per meitats.

En el segle xx i en la Segona República Espanyola, s'exerciren les eleccions generals espanyoles de 1933 i obtingueren la majoria els partits de centre dreta fins a l'any 1936. Anomenat com a Bienni negre per l'esquerra, es generà gran malestar entre aquestes faccions. En aquest context, els anarquistes provocaren el descarrilament del tren ràpid entre Barcelona i Sevilla, que va caure a les onze de la nit al barranc de Puçol entre les estaciones del Puig de Santa Maria i l'esmentat poble, amb un total de 20 morts i més de 100 ferits. Tocada la una de la matinada del dia 9 de desembre del 1933, va esclatar un petard en l'estació del Nord de València sense altres conseqüències que contribuir a l'alarma que des de primera hora de la nit corria per la capital i que de matinada adquirí dimensions de tragèdia amb la notícia de l'atemptat contra el ràpid Barcelona-Sevilla comés a l'entrada del pont sobre el barranc de Puçol, entre les estacions d'aquest nom i la del Puig. Els rails apareixien tallats i desviats, i se'n dedueix que els criminals havien cuidat fins al refinament les previsions del seu pla amb el tallament de la via i la bomba per dispositiu de pressió automàtica, perquè en passar el comboi es produís l'explosió. El maquinista es traslladà a peu fins a l'estació del Puig de Santa Maria, on s'avisà a València dels fets. Veïns i autoritats del poble de Puçol, El Puig de Santa Maria, La Pobla de Farnals, Sagunt i d'altres acudiren per començar els treballs de socors que es feren amb molta dificultat.[2]

En aquesta localitat es van presentar les Normes del Puig (també conegudes com a Normes de la Real Acadèmia[3]), normes ortogràfiques elaborades en 1979 per la secció de Llengua i Literatura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per al valencià, entenent aquest com una llengua independent del català pels defensors d'aquesta normativa. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.[4]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
6.474 6.520 6.844 6.868 7.039 7.195 7.574 7.851 8.006 8.197

Economia i urbanismeModifica

La seua economia, bàsicament agrària fins a dates recents, està en un progressiu estat de transformació cap a un esquema industrial, la base fonamental del qual la constitueix la metal·lúrgia. A més, una part del creixement demogràfic en els últims anys es deu al seu funcionament en part com a ciutat dormitori de València.

Dins de la superfície llaurada, el secà l'ocupen la vinya i la garrofera, i el regadiu els fruiters com tarongers, dacsa, hortalisses, etc. Però sense cap mena de dubte, el principal impuls econòmic el rebé el poble del cultiu i l'exportació de la taronja. La ramaderia està representada per quasi mig centenar de caps de boví i altres tants de porcí, a més d'algunes granges avícoles.

El sector industrial inclou diversos tallers de re-laminació de ferros, fàbriques de conserves vegetals, dues d'envasos de fusta, una de cervesa, i altres instal·lacions més recents com són les d'arts gràfiques. D'altra banda, l'activitat pesquera ha desaparegut. En les seues platges, s'hi han instal·lat ara complexos residencials d'estiu.

El creixement urbanístic al municipi es desenvolupa actualment en dues zones. La primera al nord del nucli urbà, on s'estan construint aproximadament 1.500 habitatges. I en segon lloc, en la zona de la marjal propera a les platges, en la qual s'estan programant 6.255 habitatges al voltant d'un camp de golf. Hi ha hagut més propostes de creixement urbanístic en els últims anys, per part de diferents forces polítiques i promotors urbanístics, però aquestes no s'estan duent a terme en l'actualitat.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís pel Puig (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Puig de Santa Maria

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Luisa Salvador Tomás 2.020 43,55% 7 ( +2)
Partit Popular   Bartolomé Vila Abad 1.147 24,68% 3 ( -1)
Compromís pel Puig   Vicent Porta Cerreres 691 14,87% 2 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   David Castelló Vitoria 472 10,15% 1 ( +1)
Altres candidatures[a][b]   256 5,51% 0 (  -2)
Vots en blanc   58 1,25%
Total vots vàlids i regidors 4.648 100 % 13
Vots nuls 72 1,55%
Participació (vots vàlids més nuls) 4.720 70,05%**
Abstenció 2.018* 29,95%**
Total cens electoral 6.738* 100 %**
Alcaldessa: Luisa Salvador Tomás (PSPV-PSOE) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 de PSPV[5])
Fonts: JEC,[6] JEZ Sagunt,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015, l'alcaldessa del Puig és Luisa Salvador Tomás, de PSPV-PSOE.[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Aurelio Badía Luis PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Aurelio Badía Luis PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Jose María Vidal Peris PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Jose María Vidal Peris PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Jose María Vidal Peris PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Jose María Vidal Peris
María Alfonsa Vázquez Sosa
PSPV-PSOE
PP
03/07/1999
06/09/2001
Moció de censura PP +1 GM
--
2003–2007 Joan Francesc García i Fèlix PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Eugeni Ruiz i Angresola
José Miguel Tolosa Peiró
PSPV-PSOE
PP
16/06/2007
18/01/2008
Moció de censura PP+PidP +2 GM
--
2011–2015 José Miguel Tolosa Peiró PP 11/06/2011 --
2015–2019 Luisa Salvador Tomàs PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Luisa Salvador Tomàs PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

MonumentsModifica

El seu nucli urbà s'estén principalment pel vessant meridional de les muntanyes de la Patà i Santa Bàrbara.

  • Castell del Puig: situat al cim de la muntanya de la Patà. Es conserven algunes restes, i és d'origen musulmà.
  • Monestir de Santa Maria del Puig, regit per frares mercedaris. Aquest edifici, començat a construir al segle xiii, va patir nombroses reformes als segles posteriors. La seua església (gòtica després de llevar-li afegits posteriors) és l'església parroquial del poble.
  • Ermita de Santa Bàrbara: situada dalt de la muntanya de Santa Bàrbara.
  • Torre Vigia: construcció defensiva dels atacs que venien per la mar, del segle XVI.

Festes i celebracions localsModifica

  • Sant Pere se celebra el darrer diumenge de gener. Es cuinen grans perols d'olla de Sant Pere i es reparteix als veïns. La tradició parteix del menjar que els frares mercedaris donaven als necessitats.
  • Les Falles se celebren el mes de març. Actualment, hi ha tres comissions falleres al Puig.
  • Sant Roc se celebra durant el mes d'agost. Destaca la nit de les albaes, que se celebra la nit del 15 al 16 d'agost.
  • Les Festes de la Mare de Déu són les festes patronals i se celebren el primer cap de setmana de setembre.
  • El darrer diumenge d'octubre se celebra l'Aplec del Puig. Aquesta és una celebració de diferents forces polítiques de l'esquerra i el nacionalisme valencians. Aquesta celebració s'ha realitzat de manera intermitent des de l'any 1915, i tingué certa importància durant els anys de la transició. La cançó Darrer diumenge d'octubre d'Al Tall és un homenatge a aquest aplec.

Persones il·lustresModifica

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Vox (256 vots, 5,51%).
  2. Sí que es pot el Puig, que no es presentà, perdé els 2 regidors obtinguts a les eleccions de 2015.

ReferènciesModifica

  1. Decret 140/2012 sobre la denominació oficial del municipi del Puig de Santa Maria
  2. «Diario ABC 12/12/1933».
  3. «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes». Real Acadèmia de Cultura Valenciana. [Consulta: 3 gener 2018].
  4. [1] Véase 2º párrafo; Extret de de l’obra "Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió" de J. Amadeu Arias
  5. Chacón, Cristina «Luisa Salvador: "El meu equip vol treballar pel poble i continuar amb la política d'ajudes"». valenciaextra.com, 18-06-2019.
  6. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.491 [Consulta: 29 abril 2020].
  7. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 77-78 [Consulta: 28 juliol 2019].
  8. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 28 juliol 2019].
  9. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a el Puig de Santa Maria», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Puig de Santa Maria. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  11. «Ermita de Sant Jordi». http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=3955.+[Consulta: Desembre 2015].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El Puig de Santa Maria
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Puig de Santa Maria