La Pobla de Farnals
La Pobla de Farnals (popularment coneguda com la Creu o la Creu del Puig) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
 La Pobla de Farnals | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | València | ||||
| Comarca | Horta Nord | ||||
| Població | |||||
| Total | 7.840 (2018) | ||||
| • Densitat | 1.960 hab/km² | ||||
| Gentilici | Poblà, poblana, creuetí, creuetina | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 4 km² | ||||
| Banyat per | Mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Massamagrell | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Patrocini | Fèlix de Nola (prevere) | ||||
| Festa major | Segona setmana de setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Enric Palanca Torres (13 juny 2015) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46139 | ||||
| Codi de municipi INE | 46199 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46199 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
GeografiaModifica
Situat a la part septentrional de l'Horta de València, a meitat camí entre el Cap i Casal i Sagunt, el relleu és totalment pla i el clima mediterrani. Al terme es conreen productes de l'horta i, a la franja costanera, a les terres de la Marjal de Rafalell i Vistabella (protegida pels ajuntaments de Massamagrell i el Puig), on històricament s'ha cultivat l'arròs, actualment creix una vegetació de joncs i canyes molt exuberant.
NuclisModifica
- La Pobla de Farnals
- Platja de la Pobla
Municipis limítrofsModifica
El terme municipal limita amb els dels municipis de Massamagrell, el Puig i Rafelbunyol, tots a la comarca de l'Horta Nord
AccésModifica
S'accedeix al poble per la CV-300 o antiga carretera nacional N-340 de Barcelona, que esdevé carrer principal. L'eixida 5 de l'autovia V-21 està a escassos quilòmetres, al municipi del Puig. Per a arribar a la Platja de la Pobla es poden prendre diferents camins locals des del nucli principal o per l'eixida 9 de la mateixa autovia V-21.
La Pobla de Farnals compta amb una estació de la Línia 3 de Metro de València que comunica el poble amb el centre de la ciutat, l'aeroport i amb altres pobles de la comarca.
HistòriaModifica
L'origen de la Pobla de Farnals sembla ser una alqueria andalusí situada en el lloc que actualment ocupa l'església parroquial ,[1] , davant de la font de Caduf. Els únics vestigis dels antics pobladors són uns materials romans trobats en prospeccions subaquàtiques en la zona de la platja. Reminiscències de l'època islàmica són, a més de la font del Caduf, la Partida de Cebolla i el Camí dels Moriscos, que uneix el Barri de Moratall amb el litoral. En el Llibre de repartiment de Jaume I apareix com l'Alqueria de Fernalis, [2] donada el 17 de juny del 1238 a Guillem d'Alcalà. El 28 de desembre de 1240, la donació va ser revocada i aquesta fou donada a Deusdat, Sança Damià i Pere Martí, a excepció dels fons i el molins, tant del núcli de dalt (الفوقية, al-fauquía) com el de baix (السفلية, As-siflía). Després d'aquesta revocació, Guillem d'Alcalà rebé en compensació l'Alqueria de Godayla (Godella), amb perjudici d'Eiximén Sanç de Geraix. La Pobla de Farnals i el Puig de Santa Maria formaven una baronia que va pertànyer als voltants de 1340 a Margarida Escalona, dona del Comte de Terranova, Nicolau Morató. Al morir la baronessa sense descendència, cedí les terres per a obres a la jurisdicció criminal del Rei, qui va fer beneficiari d'aquestes a València. Per altra part la jurisdicció civil va recaure al temps sobre la família Exarch, de la localitat veïna de Rafelbunyol, mentre que l'eclesiàstica passà a Massamagrell. En la primera meitat del segle XV el lloc apareix registrat en el llibre de veïnats de València com las Tascas del Puig, nom que rep també en el plànol d'Abraham Ortelius del segle XVI. En aquesta època la població tenia unes 9 cases (uns 36 habitants). És, sobretot, a partir del segle CVII que es comença a coneixes la població com La Creu del Puig, nom que encara es segueix utilitzant popularment i origen del gentilici Creueti.[1]
Fins al segle xvii, La Pobla de Farnals estigué conformada per dos nuclis, en un dels quals probablement habitarien els repobladors cristians i en altre els musulmans. Així, el nucli sud (Acifilia) constituiria la moreria motiu per a l'actual denominació de Moratall.[1] En 1608 va deixar de pertànyer al Puig i en 1609 s'efectua l'expulsió dels moriscos i el nucli va quedar despoblat. En 1646 en La Pobla de Farnals hi havia 24 veïns un 100 habitants, la mateixa xifra que el 1713. Al segle XVIII va ser un segle d'expansió, ja que el 1787 ja hi habitaven 629 persones i cent anys més tard 1021.[1] El mossèn nadiu Joaquín Ferrer sol·licità al Vaticà el trasllat de les restes de San Félix a La Pobla de Farnals, i aquest trasllat es va concedir en 1785 convertint-se en sant patró del poble. Per albergar les restes del sant es construí llavors una església encara depenent de Massamagrell, beneïda el 16 d'agost de 1789. El temple creuetí fou ampliat en 1887 i en 1902 elevada a parròquia independent.
En la dècada de 1970 començà la construcció el pobla de la platja de la Pobla de Farnals que el 1974 ja comptava amb port esportiu i una església. Aquesta urbanització del litoral va fer desapareixes bona part dels aiguamolls. En 2003 ja estaven censades 2015 persones, la meitat que al nucli principal.
DemografiaModifica
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2008 | 2014 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4.865 | 4.663 | 5.161 | 4.960 | 5.191 | 5.473 | 5.749 | 6.172 | 6.473 | 6.752 | 7.080 | 7.790 |
EconomiaModifica
La població, tradicionalment agrícola, ha abandonat quasi per complet aquesta activitat per a dedicar-se a la indústria, però sobretot als serveis, i més concretament al turisme.
Al sector agrícola, tradicionalment principal, es dedica avui dia sols un 6% de la població. El terme està cultivat majoritàriament amb cítrics (taronja, llima) mentre que la resta està ocupat per cultius intensius de diverses hortalisses. En concret, de les 220 ha conreades, totes de regadiu, els cítrics ocupen 190 ha, les hortalisses 27 ha i els arbres fruiters 3 ha. L'aigua de reg procedeix de la Séquia Reial de Montcada.[1]
El sector industrial ocupa gairebé un miler de treballadors, repartits entre una gran empresa alimentària i altres empreses de metal·lúrgia. A més de petits tallers de construcció i ceràmica, entre altres. Segons dades de 2003, la indústria i la construcció ocupaven a un 23% i a 14% de la població activa respectivament.
El gruix de la població (un 57%) es dedicava en 2003 al sector serveis. La indústria hotelera, amb un fort caràcter estacional, dóna feina a unes 150 persones. El sector turístic s'ha desenvolupat de forma destacada en els darrers anys, sobretot al voltant del Port Esportiu on ha sorgit un vertader nucli urbà amb fisonomia similar a la de Benidorm (edificació vertical), però de dimensions menors.
Política i governModifica
Composició de la Corporació MunicipalModifica
El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 7 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 1 de Compromís i 1 de Ciutadans.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Enric Palanca Torres | 1.686 | 44,72% | 7 ( +4)
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Aurora Encarnación Bernet Marqués | 979 | 25,97% | 4 ( -1)
| |
| Compromís Municipal | 
|
Ana Borja Royo | 404 | 10,72% | 1 ( -1)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
María Pilar León Mínguez | 292 | 7,75% | 1 ( 0)
| |
| Altres candidatures |  |
409 | 10,85% | 0 ( -2)
| ||
| Vots en blanc |
|
29 | 0,76% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.799 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 38 | 0,99%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.837 | 64,70%** | ||||
| Abstenció | 2.095* | 35,3%** | ||||
| Total cens electoral | 5.932* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Enric Palanca Torres (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
| Fonts: http://www.argos.gva.es/ahe/pls/argos_elec/DMEDB_Elecmunicipios.informeElecDetallado?aNMuniId=46199&aNNumElec=1&aVTipoElec=L&aVFechaElec=2019&aVLengua=V (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
AlcaldesModifica
Des de 2015 l'alcalde de la Pobla de Farnals és Enric Palanca Torres de PSPV.[3][4]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Vicente Peris Ferrer | PCE | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | José Vicente Peris Ferrer | PCE-PCPV | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | José Manuel Peralta González Natividad García Castellar |
PP Trànsfuga del PP[5] |
16/06/2007 18/10/2008 |
Moció de censura 6 PSPV +2 PP |
| 2011 - 2015 | José Manuel Peralta González | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015 - 2019 | Enric Palanca Torres | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | Enric Palanca Torres | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[4] | ||||
MonumentsModifica
- Església Parroquial de Sant Josep. En la primera meitat del segle XVIII va ser construïda la nova església, que va haver de ser ampliada en 1887. Des de 1902 és parròquia independent.[6]
- Església de la Mare de Déu del Carme. Es va construir al voltant de 1970 a la platja de la Pobla de Farnals i té planta circular. Es tracta d'una edificació exempta, els paraments exteriors de la qual estan realitzats en rajola, i la resta de l'obra en formigó. El presbiteri té forma de lent biconvexa, tenint tots els seus elements forma cilíndrica de diverses altures i seccions d'acord amb la seua finalitat.[1]
FestesModifica
- Festes Majors. Celebra aquestes festes durant la segona setmana de setembre, en honor a Sant Fèlix Màrtir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i la Immaculada Concepció.
- Festes de la Platja de la Pobla de Farnals. Al llarg del mes de juliol.
- Festes de la Verge del Carme. Durant la segona setmana d'agost.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pobla de Farnals, La». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ «Fernalis». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Pobla de Farnals. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ El 18 d'octubre de 2008, la regidora triada a les llistes del PP a les eleccions municipals de 2007, Natividad García Collado, fou triada alcaldessa desplaçant de la batllia al seu excompany popular José Manuel Peralta amb el suport d'un segon regidor trànsfuga del PP i els sis regidors del PSPV que, posteriorment foren expedientats i suspesos de militància del partit per la direcció nacional. Zafra, Ignacio «La Pobla de Farnals se rebela contra la alcaldesa tránsfuga» (en castellà). El País [València], 19-10-2008 [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑ «Fitxa BRL:Iglesia Parroquial de San José». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pobla de Farnals |
- Ajuntament de la Pobla de Farnals
- Radio Farnals
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.