Jonc

espècie de planta
No s'ha de confondre amb Jonc (embarcació).

El jonc, junc[2] o jonc boval (Scirpoides holoschoenus)[3] és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.[4] L'adjectiu «junciforme», fa referència a les herbes que s'assemblen al jonc, de manera que algunes incorporen aquest adjectiu en el nom popular que reben: per exemple, Allium schoenoprasum, rep el nom popular d'all junciforme a més del de cibulet.

Infotaula d'ésser viuJonc
Scirpoides holoschoenus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN164448 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaCyperaceae
GènereScirpoides
EspècieScirpoides holoschoenus Modifica el valor a Wikidata
Soják
Nomenclatura
BasiònimScirpus holoschoenus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Cyperus holoschoenus (L.) Missbach i E.H.L.Krause in Sturm
  • Holoschoenus australis (L.) Rchb.
  • Holoschoenus linnaei Rchb.
  • Holoschoenus romanus (L.) Fritsch
  • Holoschoenus vulgaris Link
  • Isolepis holoschoenus (L.) Roem. i Schult.
  • Isolepis romana (L.) Roem. & Schult. ex G.Don in Loudon
  • Mariscus holoschoenus (R.Br.) C.B.Clarke
  • Scirpoides holoschoenus (L.) Soják
  • Scirpoides romanus (L.) Soják
  • Scirpus australis L.
  • Scirpus longibracteatus Salzm. ex Rchb.
  • Scirpus romanus L. [1]

Les tiges són toves i es poden esclafar entre els dits, les inflorescències tenen una forma esfèrica de color marró, es fan a sobre de peduncles cada un de diferent mida.[5] Pot arribar a assolir altures de fins a 2 m. Viu a llocs embassats i prop de cursos d'aigua, fins als 2.000 metres d'altitud.

Les tiges de jonc han estat emprades, juntament amb les canyes o els vímets, per a fer cistells.

Mata de jonc (metàfora) modifica

La mata de jonc és una metàfora de la Crònica de Ramon Muntaner (1328), que expressa poèticament la força de la unió utilitzant aquesta espècie:

« I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la de mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà". »

Referències modifica

  1. «Jonc». Proyecto Anthos. Real Jardín Botánico. [Consulta: 8 octubre 2010].
  2. DIEC, DNV
  3. Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Departament de Cultura; TERMCAT, 2014. ISBN (TERMCAT) 978-84-393-9168-5, (UB) 978-84-475-3855-3.  Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine.
  4. «Scirpus holoschoenus L.». Floracatalana.net. Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 22 gener 2016].
  5. «Herbari Virtual del Mediterrani Occidental». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 22 gener 2016].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonc