Capibara: diferència entre les revisions

| periode = [[Plistocè]] &nbsp;– &nbsp;recent<ref name="PaleoDB-Referència">{{RefPD | títol = Hydrochoerus hydrochaeris | fitxa = 128740}}</ref>

El '''capibara''' (''Hydrochoerus hydrochaeris''), conegut localment com a ''chigüiro'', ''carpincho'', ''majas'' ([[castellà|espanyol]]) o ''capivara'' ([[portuguès]]), és el [[rosegador]] més gros del món. Viu a [[Sud-amèrica]] i és un parent proper dels [[agutís]], les [[xinxilles]], els [[coipús]] i els [[conills porquins]]. El seu nom comú, que prové del [[Llengües tupí|tupí]] ''ka'apiûara'', significa 'menja-herba' (literalment, 'menja-fulles primes'),<ref>Ferreira, A. B. H. (1986) ''[[Novo Dicionário da Língua Portuguesa]]'', 2a edició., Rio de Janeiro: Nova Fronteira, pàg. &nbsp;344 {{pt}}</ref> mentre que el seu [[nom específic]], ''hydrochaeris'', deriva dels ètims [[grec antic|grecs]] ὕδωρ, 'aigua' i χοίρος, 'porc'.<!--Els ètims són d'origen grec, però el nom en si és llatí.-->

Els capibares tenen el cap petit i el cos en forma de barril, amb el pelatge de color marró vermellós a la part superior i marró groguenc a la inferior. Poden fer fins a 130 &nbsp;cm de llargada i pesar fins a 65 &nbsp;kg. Tenen els peus lleugerament palmejats, manquen de [[cua (anatomia)|cua]] i tenen 20 dents. Les potes posteriors són lleugerament més llargues que les anteriors i el [[musell]] és rom, amb els [[ulls]], els [[nariu]]s i les [[pavelló auditiu|orelles]] a dalt del cap. Les femelles pesen una mica més que els mascles.<ref name="Chester">[http://web.archive.org/web/20090112120647/http://www.chesterzoo.org/AnimalsandPlants/Mammals/Rodents/Capybara.aspx Capybara (Hydrochoerus hydrochaeris).] Chester Zoo (RU). Consultat el 17-12-2007 {{en}}</ref>

Els capibares són els [[rosegadors]] més grossos del món.<ref name="Bacterial">{{ref-publicació | nom = M. A. | cognom = García-Amado | nom2 = F | cognom2 = Godoy-Vitorino | nom3 = Y. &nbsp;M. | cognom3 = Piceno | nom4 = L. &nbsp;M. | cognom4 = Tom | nom5 = G. &nbsp;L. | cognom5 = Andersen | nom6 = E. &nbsp;A. | cognom6 = Herrera | nom7 = M. &nbsp;G. | cognom7 = Dominguez-Bello | títol = Bacterial Diversity in the Cecum of the World's Largest Living Rodent (''Hydrochoerus hydrochaeris'') | data = 2012 | publicació = Microbial Ecology | volum = 63 |exemplar= 4 | pàgines = 719-725 | llengua = anglès}}</ref> Tenen el cos massiu i rodanxó, amb un tronc robust i quatre [[pota|potes]] curtes. Les potes anteriors tenen quatre dits i les posteriors en tenen tres, arranjats de manera radial. Els dits gruixuts i semblants a [[peülles]] estan palmejats amb petites membranes. Aquest animal no té [[cua (anatomia)|cua]].<ref name="BBC">[https://archive.is/20120720171309/www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/594.shtml Capybara.] British Broadcasting Corp.: Science and Nature: Animals. Consultat el 16 de desembre del 2007.</ref> Els capibares assoleixen una longitud de 100 a 130 &nbsp;cm i una alçada a l'espatlla de 50 a 60 &nbsp;cm,<ref name="Phoenix"/> i les [[femelles]] solen ser una mica més grans que els [[mascle (biologia)|mascles]]. El pes mitjà és de 50 &nbsp;kg en els mascles i 61 en les femelles; tanmateix, el pes real pot variar entre 27 i 65 &nbsp;kg.<ref name="Smithsonian">[http://nationalzoo.si.edu/Animals/Amazonia/Facts/capybarafacts.cfm Capybara Facts.] Smithsonian National Zoological Park. Consultat el 16 de desembre del 2007.</ref><ref name="Britannica">The Encyclopædia Britannica (1910) ''Capybara'' (de Google Books)</ref><ref name="Palm Beach Zoo">[http://www.palmbeachzoo.org/animals/capybara.html Capybara.] Palm Beach Zoo. Consultat el 17 de desembre del 2007.</ref>

El [[pelatge]] és llarg i aspre, però en algunes parts és tan prim que s'hi pot veure la [[pell]] a través. Això els fa propensos a les [[insolació|insolacions]], així que es rebolquen al [[Fang (geologia)|fang]] per protegir-se la pell del sol.<ref name="rebsig"/> La coloració va d'un marró vermellós al gris a la part superior, mentre que la part inferior té un color marró groguenc. Alguns exemplars tenen taques negres a la cara, al costat exterior de les potes i al darrere. La longitud dels [[pèl]]s va de 30 a 120 &nbsp;mm.