Companyia Reial del Níger: diferència entre les revisions

No hi va haver cap viatge els tres anys després de la mort de Laird, &nbsp; però l'establiment de la Companyia Africana Occidental &nbsp; va ser seguida aviat per altres entitats. La competència va reduir preus al punt que els beneficis eren mínims. Arribant a la regió el 1877, George Goldie va argumentar en favor de l'amalgamació de les [[Companyia Britànica de les Índies Orientals|empreses]] britàniques supervivents en una sola [[Companyia privilegiada|empresa monopolitzadora]], un mètode que els contemporanis suposaven que havia estat enterrat amb el fracàs definitiu de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] que va seguir a la rebel·lió dels [[Rebel·lió índia de 1857|Sipais.]]<ref name="lagco">Máthé-Shires, László. </ref> Per 1879, va tenir l'ajuda combinada de James Crowther de la ''West Africa Company'', David Macintosh de la ''Central Africa Company'', i de les companyies de William Brothers i James Pinnock per formar una sola empresa, la Companya Unida Africana; &nbsp; llavors va actuar com agent de l'empresa unida en el territori.<ref name="g2">Geary, Sir William N.M. (1927), [http://books.google.fr/books?id=r-VkAgAAQBAJ&pg=PT183 pp.&nbsp;174&nbsp;ff].</ref>

Goldie &nbsp; va començar a adreçar les preocupacions de l'administració amb la creixent capitalització de l'empresa a 100000 lliures. Llavors va aconseguir atreurel 1 000 000 £ en inversions en una empresa nova—la Companyia Nacional Africana—que va comprar l'UAC i els seus interessos el 1882.<ref>"Chartered Companies" in the ''Encyclopædia Britannica'', 10th&nbsp;ed.</ref> La mort de [[Léon Gambetta]] el mateix any va privar les empreses franceses del seu suport dins del govern francès i les subvencions fortes que havia estat proporcionant-los.<ref name="econ101">McPhee, Allan. </ref> Els diners de Goldie i la NAC fou llavors capaç de mantenir 30 factories de comerç al llarg del riu i arruïnar la seva competència al preu de dos anys guerra: per l'octubre de 1884 tot tres competidors va haver de vendre els seus interessos en la regió i l'informe anual de la Companyia Nacional Africana (NAC) de 1885 era clar "s'havia quedat sola i sense oposició comercial a la regió del Níger–Benué.<ref name="g2">Geary, Sir William N.M. (1927), [http://books.google.fr/books?id=r-VkAgAAQBAJ&pg=PT183 pp.&nbsp;174&nbsp;ff].</ref><ref name="econ101">McPhee, Allan. </ref>

Aquest [[monopoli]] va permetre a Gran Bretanya &nbsp; resistir les crides franceses i [[Imperi Alemany|alemanyes]] per la &nbsp; internacionalització del comerç al riu Níger durant les negociacions del 1884–1885 a la &nbsp; [[Conferència de Berlín]] sobre la [[Cursa per l'Àfrica|colonització africana.]] Goldie va assistir a les reunions i va argumentar amb èxit aconseguint &nbsp; incloure la regió de les operacions de la NAC dins de l'esfera britànica d'interessos. Les seves promeses &nbsp; i dels diplomàtics britànics sobre que el lliure [[Lliure comerç|comerç]] (o, en qualsevol cas, aranzel no discriminatori) seria respectat en el seu territori foren &nbsp; paper mullat; &nbsp; la NAC amb més de 400 tractats amb dirigents locals, va obligar als nadius a comerciar només amb o a través dels agents de l'empresa. Les llicències i els forts aranzels van eliminar la competència d'empreses a l'àrea. Els termes d'aquests contractes privats van ser elevats a tractats generals pels cònsols britànics, els propis tractats dels quals expressament s'hi va incorporar.<ref name="nibriru">Geary, Sir William Nevill Montgomerie. </ref> De manera semblant, quan el rei Jaja d'[[Opobo]] va organitzar la seva xarxa de comerç pròpia i fins i tot va començar a enviar els seus propis carregaments &nbsp; d'oli de palma a Gran Bretanya, va ser portat a un vaixells britànic i embarcat a l'exili a St. Vincent sota càrrecs de "trencar tractats i obstruir el comerç".<ref name="lagco">Máthé-Shires, László. </ref>

Els escrúpols del [[Govern del Regne Unit|govern britànic]] foren vençuts i una extensa carta de privilegis fou concedida &nbsp; (juliol 1886) a la Companyia Nacional Africana que esdevingué ''The Royal Niger Company Chartered and Limited'' &nbsp; <ref name="Baker">{{ref-llibre|títol= Trade Winds on the Niger: Saga of the Royal Niger Company, 1830-1971|cognom= Baker|nom= Geoffrey L|enllaçautor= |any= 19968|editorial= Radcliffe Press|lloc= London|isbn = 978-1860640148|pàgina= |pàgines= |url = }}</ref> &nbsp; (normalment escurçat a Companyia Reial del Níger), amb Lord Aberdare com a governador i Goldie vice-governador.

La Companyia Unida d'Àfrica va quedar sota el control de ''Unilever &nbsp;''en els anys 1930 i va continuar existint com a subsidiaria de [[Unilever]] fins al 1987, quan va ser absorbida per aquesta companyia.

*Aquest article &nbsp;incorpora text d'una publicació ara en el [[domini públic]]: &nbsp;Chisholm, Hugh, ed. (1911).[[Encyclopædia Britannica (edició de 1911)|Encyclopædia Britannica]]'' (11è ed.</cite><cite class="citation encyclopaedia" id="CITEREFChisholm1911">). </cite><cite class="citation encyclopaedia" id="CITEREFChisholm1911">@Cambridge Premsa Universitària.</cite> &nbsp;