Revisió del 21:34, 1 gen 2019 modifica Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.650 edits m retoc Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 10:00, 28 feb 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 3: == Biografia == August es va enamorar de la seva mare i Lívia es va divorciar de Tiberi Claudi Neró i es va casar amb August. Drus va néixer a casa d'August als tres mesos de casat amb Lívia i van córrer rumors que August n'era en realitat el pare ([[38  aC]]). August va enviar al nou nat a Tiberi Claudi Neró, però aquest va morir al cap de poc i va nomenar August guardià dels seus fills Tiberi i Drus.<ref name=":0" /> Va créixer sota la custòdia d'August i pel seu caràcter va ser més estimat pel poble que el seu germà gran Tiberi. Tot el que feia, tenia un aire aristocràtic, i era cortès en les seves maneres. Mostrava sempre als seus amics un comportament uniforme, sense alternances capricioses entre familiaritat i distància, i semblava per naturalesa un príncep i un estadista.<ref>[[Tàcit]]. ''Annals'' VI, 51</ref> Se sabia que tenia ganes de restaurar la República, i això el feia estimat de la gent, que tenia l'esperança de poder recobrar les antigues llibertats. Va escriure una carta al seu germà per demanar-li que influís en August i li demanés la renúncia a l'imperi, però Tiberi el va trair i va ensenyar la carta a August. Però malgrat aquest fet, els dos germans van mantenir l'estima almenys aparent durant la seva vida. Segons [[Valeri Màxim]]<ref>Valeri Màxim. ''De Factis Dietisque Memorabilibus'' V, 5,3</ref> aquesta actitud només tindria un paral·lel: l'amistat entre [[Càstor i Pòl·lux]]. En les relacions quotidianes, la conducta de Drus era exemplar. Línia 9: Es va casar amb Antònia coneguda com a [[Antònia Menor]], a la que va estimar i li va ser sempre fidel. El casament es devia fer quan era força jove, ja que Drus va morir amb trenta anys deixant tres fills vius: [[Germànic Cèsar]], [[Claudi]] i [[Clàudia Livil·la]], a més d'alguns que havien mort d'infants. Va començar aviat la seva vida pública. El [[19  aC]] va obtenir el permís especial del [[Senat romà\|senat]] per exercir magistratures cinc anys abans de l'edat establerta. El [[16  aC]] quan August va anar a la Gàl·lia i se'n va emportar Tiberi, que llavors era [[pretor]], Drus va assolir aquest càrrec com a suplent del seu germà. El [[15  aC]] va ser [[qüestor]] i va ser enviat contra els [[recis]] o retis que hom acusava d'haver atacat comerciants romans o aliats romans. Les muntanyes de [[Rètia]] estaven dominades per bandits que cobraven impostos als agricultors de les planes, i atacaven a tots els qui no pagaven un impost per quedar lliures. Drus va atacar els bandits i va matar-ne tots els mascles que van caure a les seves mans i els va derrotar als [[Alps Tridentins]] on els [[recis]] havien fet una incursió. La seva victòria no va ser decisiva, però va obtenir honors pretorians com a recompensa. Els recis van ser expulsats d'Itàlia però van seguir atacant zones de la [[Gàl·lia]] i Tiberi va ser enviat per August a ajudar Drus. Els dos germans conjuntament van derrotar recis i [[vindèlics]], i algunes tribus es van sotmetre voluntàriament. El país va haver de pagar un tribut i part de la seva població va ser deportada perquè no hi hagués més possibilitats de revolta. A la tornada d'August a Roma l'any [[13  aC]] Drus va ser enviat a la Gàl·lia on s'havia produït una revolta causada per les exaccions del governador romà Licini, que per augmentar la recaptació del tribut mensual, havia dividit l'any en catorze mesos. Drus va fer una nova avaluació de les propietats a efectes impositius, i l'any [[12 aC]] es van eliminar els conflictes ocasionats per aquelles mesures financeres. === Campanyes germàniques === Línia 26: Altre cop va tornar a Roma amb una alta reputació i va obtenir del senat l'honor d'una [[ovació]] i les insígnies del [[triomf]], i es va decretar que al final del seu mandat com a pretor tindria autoritat [[Proconsul\|proconsular]]. August no li va permetre usar el títol d{{'}}''Imperator'' que l'exèrcit del Rin li havia donat i que començava a tenir un sentit diferent de l'antic. L'any [[10  aC]] va tornar a Germània on els cats havien abandonat els territoris que els romans els havien assignat; inicialment els cats es van negar a aliar-se amb els sicambris però finalment van signar un acord amb aquest poble contra els romans. Però les forces unides foren derrotades per Drus. Aquest va atacar llavors els [[nervis (grup humà)\|nervis]] dirigits per Senectius i [[Anectius]] i segurament durant aquesta campanya va fer construir una fortalesa sobre el ''Taunus''. Després va deixar Germània, es va reunir amb August i Tiberi que l'esperaven a ''Lugdunum'' i van tornar tots junts a Roma on, poc després d'arribar, hi fou elegit cònsol per l'any [[9  aC]]. Abans de començar el consolat el gener de l'any 9  aC ja va marxar una altra vegada cap a Germània. Aquell hivern hi va haver fortes tempestes i inundacions. Drus va atacar els cats que va derrotar en una ferotge batalla, i va entrar llavors als país dels [[sueus]] derrotant els [[marcomans]], que eren una tribu dels sueus, i segurament fou llavors quan va nomenar [[Vanni]] rei d'ells. Tot seguit va marxar contra els queruscos, va creuar el Wèser i va arribar fins a l'[[Elba (riu)\|Elba]]. Aquí no va arribar a travessar el riu suposadament per un fet miraculós: una dona més gran que un ser humà se li va aparèixer i li va dir "on vas insaciable Drus, els deus prohibeixen el teu avanç, aturat! El final dels teus fets i de la vida és imminent". Drus va tornar llavors cap al Rin i a la tornada es van produir alguns fets que van espantar els supersticiosos romans: llops, genets, laments de dones, estels fugaços al cel. Drus va morir entre l'Elba i el ''Sala'' (probablement el [[Saal]] a Turíngia) segons [[Titus Livi]] a conseqüència d'una caiguda de cavall que li va trencar la cama (va morir al cap de 13 dies segurament de la gangrena). Els altres historiadors no esmenten la cama de Drus. [[Suetoni]] diu que Drus va ser enverinat per [[August]], però, si bé és probable que l'emperador estigués enfadat amb ell per la seva ofensiva excessiva, tanmateix no sembla pas versemblant que arribés a fer-lo enverinar. Línia 46: {{ORDENA:Drus El Vell}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 0  aC]] [[Categoria:Qüestors]] [[Categoria:Pretors urbans]] Línia 52: [[Categoria:Gens Lívia]] [[Categoria:Procònsols]] [[Categoria:Pretors del segle I  aC]]

Drus el Vell: diferència entre les revisions