Drus el Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retoc |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 3:
== Biografia ==
August es va enamorar de la seva mare i Lívia es va divorciar de Tiberi Claudi Neró i es va casar amb August. Drus va néixer a casa d'August als tres mesos de casat amb Lívia i van córrer rumors que August n'era en realitat el pare ([[38
Va créixer sota la custòdia d'August i pel seu caràcter va ser més estimat pel poble que el seu germà gran Tiberi. Tot el que feia, tenia un aire aristocràtic, i era cortès en les seves maneres. Mostrava sempre als seus amics un comportament uniforme, sense alternances capricioses entre familiaritat i distància, i semblava per naturalesa un príncep i un estadista.<ref>[[Tàcit]]. ''Annals'' VI, 51</ref> Se sabia que tenia ganes de restaurar la República, i això el feia estimat de la gent, que tenia l'esperança de poder recobrar les antigues llibertats. Va escriure una carta al seu germà per demanar-li que influís en August i li demanés la renúncia a l'imperi, però Tiberi el va trair i va ensenyar la carta a August. Però malgrat aquest fet, els dos germans van mantenir l'estima almenys aparent durant la seva vida. Segons [[Valeri Màxim]]<ref>Valeri Màxim. ''De Factis Dietisque Memorabilibus'' V, 5,3</ref> aquesta actitud només tindria un paral·lel: l'amistat entre [[Càstor i Pòl·lux]]. En les relacions quotidianes, la conducta de Drus era exemplar.
Línia 9:
Es va casar amb Antònia coneguda com a [[Antònia Menor]], a la que va estimar i li va ser sempre fidel. El casament es devia fer quan era força jove, ja que Drus va morir amb trenta anys deixant tres fills vius: [[Germànic Cèsar]], [[Claudi]] i [[Clàudia Livil·la]], a més d'alguns que havien mort d'infants.
Va començar aviat la seva vida pública. El [[19
El [[15
Els recis van ser expulsats d'Itàlia però van seguir atacant zones de la [[Gàl·lia]] i Tiberi va ser enviat per August a ajudar Drus. Els dos germans conjuntament van derrotar recis i [[vindèlics]], i algunes tribus es van sotmetre voluntàriament. El país va haver de pagar un tribut i part de la seva població va ser deportada perquè no hi hagués més possibilitats de revolta.
A la tornada d'August a Roma l'any [[13
=== Campanyes germàniques ===
Línia 26:
Altre cop va tornar a Roma amb una alta reputació i va obtenir del senat l'honor d'una [[ovació]] i les insígnies del [[triomf]], i es va decretar que al final del seu mandat com a pretor tindria autoritat [[Proconsul|proconsular]]. August no li va permetre usar el títol d{{'}}''Imperator'' que l'exèrcit del Rin li havia donat i que començava a tenir un sentit diferent de l'antic.
L'any [[10
Després va deixar Germània, es va reunir amb August i Tiberi que l'esperaven a ''Lugdunum'' i van tornar tots junts a Roma on, poc després d'arribar, hi fou elegit cònsol per l'any [[9
Abans de començar el consolat el gener de l'any 9
Aquí no va arribar a travessar el riu suposadament per un fet miraculós: una dona més gran que un ser humà se li va aparèixer i li va dir "on vas insaciable Drus, els deus prohibeixen el teu avanç, aturat! El final dels teus fets i de la vida és imminent". Drus va tornar llavors cap al Rin i a la tornada es van produir alguns fets que van espantar els supersticiosos romans: llops, genets, laments de dones, estels fugaços al cel. Drus va morir entre l'Elba i el ''Sala'' (probablement el [[Saal]] a Turíngia) segons [[Titus Livi]] a conseqüència d'una caiguda de cavall que li va trencar la cama (va morir al cap de 13 dies segurament de la gangrena). Els altres historiadors no esmenten la cama de Drus. [[Suetoni]] diu que Drus va ser enverinat per [[August]], però, si bé és probable que l'emperador estigués enfadat amb ell per la seva ofensiva excessiva, tanmateix no sembla pas versemblant que arribés a fer-lo enverinar.
Línia 46:
{{ORDENA:Drus El Vell}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 0
[[Categoria:Qüestors]]
[[Categoria:Pretors urbans]]
Línia 52:
[[Categoria:Gens Lívia]]
[[Categoria:Procònsols]]
[[Categoria:Pretors del segle I
|