Fractura digital: diferència entre les revisions

Es pot establir que, generalment, la revolució digital ha comportat diversos avantatges per a la societat: segons Monge i Hewitt;<ref>{{Ref-llibre|cognom=Monge|nom=Ricardo|cognom2=Hewitt|nom2=John|títol=Tecnologías de la información y las comunicaciones (TICs) y el futuro desarrollo de Costa Rica: el desafío de la educación.|url=|edició=|llengua=|data=2004|editorial=Fundación CAATEC|lloc=San José, Costa Rica|pàgines=|isbn=}}</ref> “entre els guanys d’indole social s’assenyalen les millores en les condicions de vida de les persones gràcies a les millores en els nivells d’educació i salut, així com a una major habilitat per a participar en la presa de decisions democràtiques”. Tot i això, també ha comportat una greu bretxa entre grups socials pel que fa al ús efectiu de les TIC, la fractura digital. Es pot connectar el concepte fractura digital amb el d’exclusió ja que, segons l’informe ''La bretxa è mobile. La fractura digital generacional a Catalunya'' de l’IEC<ref name=":0" />  &nbsp;aquest segon terme “no rau únicament en les disparitats que hi ha entre els més afavorits i els més desfavorits de l’escala social, sinó també en la distància que hi ha entre aquells que tenen un lloc en la societat i aquells que d’alguna manera n’estan exclosos”. Aquesta exclusió social es relaciona amb la fractura digital i les TIC perquè tot i poder ésser eines efectives per a la integració i la cohesió social, la ràpida evolució d’aquestes ha fet que sectors importants de la població no s’hi hagin adaptat i no tinguin la capacitat d’utilitzar-les de forma eficient. Per tant, aquestes persones queden excloses de la gran quantitat de beneficis que els hi poden aportar les TIC, els quals, a més dels mencionats a principi de l’apartat, poden relacionar-se amb la recerca de feina, la sociabilitat i l’accés a continguts culturals. A més a més, l’informe<ref name=":0" /> afegeix que “ paradoxalment, aquests nous analfabets no se senten exclosos de la societat, atès que no veuen la necessitat d’utilitzar les TIC (...), es tracta, en certa manera, d’un sistema d’autoexclusió respecte a un món del qual se senten cada día més distants”.

Alguns autors estatunidencs de la decàda dels 70, com Tichenor, Donohue i Olien<ref>{{Ref-publicació|cognom=Tichenor|nom=P.J|cognom2=Donohue|nom2=G.A|cognom3=Olien|nom3=C.|article=Mass media flow and differential growth in knowledge|publicació=Public Opinion Quarterly|url=|data=1970|pàgines=}}</ref> ja parlaven d’una fractura del coneixement (knowledge divide) segons la qual l’aparició cada nou mitjà informatiu augmentava la divisió en el si del sistema social perquè creava “rics” i “pobres” en informació. A mesura que la revolució digital es va anar desenvolupant, va aparèixer un primer concepte de fractura o bretxa digital que tenia a veure amb les possibilitats d’accés a les TIC a nivell d’infraestructures. L’OCDE<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Understanding the digital divide|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> va definir en 2001 la fractura digital com a “el desfasament o divisió entre individus, llars, àrees econòmiques i geogràfiques amb diferents nivells socioeconòmics amb relació tant a les seves oportunitats d’accés a les TIC, com a l’ús d’Internet per a una àmplia varietat d’activitats”. Així mateix, tot i donar preferència a l’aspecte tècnic de la bretxa, també se’n destaca que les persones usuàries han de tenir les competències necessàries per saber-les utilitzar. La segona (i més actual) concepció de la fractura o bretxa digital es relaciona amb aquest accés efectiu i/o útil, ja que ens trobem, generalment, en un escenari en el cual la disponibilitat  &nbsp;de les TIC es cada cop més comuna i per tant, cal potenciar que aquells grups socials menys avesats a les noves tecnologies obtinguin el coneixement i les competències digitals necessàries per utilitzar-les. També cal afegir que aquest concepte d’accés efectiu també inclou la capacitat de poder gestionar la gran quantitat d’informació que ens trobem a la xarxa i tal, com diu l’informe ''La bretxa è mobile''<ref name=":0" /> saber gestionar-la per a convertir-la en coneixement”.

Aquest concepte més actual de la fractura digital es relaciona directament amb la qüestió generacional. Les persones nascudes després del 1990 ([[mil·lenials]]) són anomenades nadiues digitals i “formen part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat”; “estan plenament familiaritzats amb l’ús de les eines i demostren un bon domini, sovint intuïtiu, de les tecnologies pròpies de la societat de la informació”. Per contra, l’immigrant digital és “una persona nascuda abans de la popularització de les tecnologies i que, malgrat la bona voluntat i la disposició activa per a aprendre a fer-les servir, experimenta una certa incomoditat o dificultat a la hora d’usar-la”.<ref name=":0" /> Tapscott desenvolupa aquesta diferència en la seva obra ''Creciendo en un entorno digital. La generación internet'' (1998):<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tapscott|nom=D|títol=Creciendo en un entorno digital: La generación internet|url=|edició=|llengua=|data=2009|editorial=McGraw-Hill|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> “ per primera vegada en la història, en saben más (les noves generacions) que els seus pares, d’una innovació essencial per a la societat, i s’hi senten més a gust que els seus progenitors” i a més, afegeix que “es poden considerar com una força de transformació social, atès a que estan aprenent, jugant, comunicant-se, treballant i creant comunitats de maneres molt diferent a com ho van fer els seus pares”. Tal com s’ha dit anteriorment, quan es parla de la fractura digital no només cal tractar l’accés a les noves tecnologies sinó quins usos se li dóna. Pel que fa aquests usos en relació la qüestió generacional, es pot determinar que els adolescents les utilitzen principalment per oci, en el qual s’inclou la socialització. En l’informe ''Jóvenes y ocio digital: Informe sobre el uso de herramientas digitales por parte de adolescentes en España'', els seus autors D. Aranda, J. Sánchez-Navarro i C. Tabernero,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aranda|nom=D.|cognom2=Sánchez-Navarro|nom2=J.|cognom3=Tabernero|autor3=C.|títol=Jóvenes y ocio digital: Informe sobre el uso de herramientas digitales por parte de adolescentes en España|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=UOC|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> defensen que “la tecnologia els permet generar espais de suport, sociabilitat i reconeixement que són també espais d’aprenentatge col·laboratiu de caràcter no formal, sustentats en cercles socials quotidians on existeixen àmplies possibilitats de desenvolupar competències socials, culturals, professionals o tècniques”. En aquest sentit, el pensador estatunidenc Howard Rheingold escriu en el seu llibre ''“Multitudes inteligentes: La próxima revolución social”''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rheingold|nom=Howard|títol=Multitudes inteligentes: La próxima revolución social|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Gedisa|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> que quan els adolescents utilitzen les [[xarxes socials]], obtenen “capital de xarxa social”, concepte que es relaciona amb la gran quantitat de coneixement i oportunitats de socialització que s’obté a canvi de que l’individu dipositi part dels seus coneixements i  &nbsp;els seus estats d’ànim a la Xarxa.

En tercer lloc, de la mateixa manera que l’ús del telèfon mòbil, l’ús de l’Internet es situa per sobre del 90% en la majoria dels rangs d’edat a analitzar, de 16 a 54 anys. Hi destaquen novament els rangs d’edat de 16 a 24, amb un 97.2% i de 35 a 44, amb un 96,3 %. Pel que fa a les persones d’entre 55 i 64 anys, mantenen un percentatge d’ús del telèfon mòbil també molt alt, un 79,7%. Finalment, les persones entre 65 i 74 anys obtenen un percentatge d’un 45,9%. En relació a l’ús del telèfon mòbil per accedir a Internet fora de l’habitatge i/o el centre de treball mencionat anteriorment, aquest fet és igualment generalitzat. Un 98,3% de les persones enquestades entre 16-24 han accedit a Internet mitjançant el seu telèfon mòbil fora del seu habitatge o centre de treball, mentre que la xifra descendeix  &nbsp;a un 94,4 % en les persones entre 35 i 44 i finalment a un 83,9 % de les persones enquestades d’entre 65 i 74 anys, que segueix sent un percentatge molt elevat.

En tercer lloc, es comentaran les dades relacionades amb els diferents usos que li donen a l’Internet els diferents perfils d’edat. Els usos a tractar seran els següents: enviar o rebre correus electrònics, participar en xarxes socials,  &nbsp;llegir notícies, diaris o revistes d’actualitat en línea, participar políticament a les xarxes, utilitzar la web per a la vida professional, utilitzar-la per a l’aprenentatge, per a organitzar viatges, per a la venda de béns i serveis, i per últim, per a la banca electrònica. En aquest cas, les dades a analitzar es limiten a persones que hagin fet ús de l’Internet almenys un cop durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2017.

Primerament, es pot determinar que enviar i rebre correus electrònic és la funció d’Internet més utilitzada per tots els sectors de la població. Entre les persones de 16-24 anys obté un 96,0 %, mentre que entre les següents generacions fins als 54 anys es manté al voltant del 90% i entre les persones de 55 a 74 no baixa del 70%. Pel que fa a l’ús de les xarxes social, la fractura generacional es fa més visible: entre les generacions joves (16-34) s’obtenen percentatges al voltant del 90%, entre les de 45 a 54 un 62,6 % i finalment entre les de 65 a 74 un 19,4%. En contraposició, les persones que fan més ús d'Internet per a informar-se de l’actualitat formen part d’un rang d’edat que va des dels 25 anys fins als 54, amb un percentatge al voltant del 80 %, amb preponderància entre les persones de 25 a 34 anys amb un 82,2%. Tot i això, les persones de 16 a 24 anys mantenen un percentatge molt alt igualment, un 72,8 %. Respecte a l’ús d’Internet per buscar feina o enviar una sol·licitud a un lloc de treball, s’observa com tornen a ser les persones de 25 a 34 anys les que es situen en primera posició amb un 36,8% i en aquest cas, seguides de les de 16 a 24 amb un 35 % i amb un percentatge al voltant del 20% per a les persones d’entre 35 i 54 anys.  &nbsp;Pel que fa a l’ús d’Intenet amb un objectiu d’aprenentatge, tornen a ser les persones més joves les que es situen al capdavant, segurament perquè encara es troben en un àmbit acadèmic. Les persones d’entre 16 i 24 anys obtenen un percentatge del 27 % en la realització de cursos en línea i un 44,4% en l’utilització de material d’aprenentatge que no sigui un curs complet en línea (material audiovisual, programari d’aprenentatge en línea, llibres de text electrònics... ). Els rangs d’edat de la meitat de la taula obtenen resultats al voltant del 20 % i finalment, les persones d’edat més avançada obtenen un 2,8% en cursos online i un 8,5 en l’utilització d’altres materials. Finalment, pel que fa a altres usos, cal destacar els percentatges al voltant del 60 % i el 70% de les persones entre 25 i 54 per a l’organització de viatges, un 25,8% per a les persones d’entre 25 i 34 per a la venda de béns i serveis i l’alt percentatge que obté la banca electrónica amb percentatges entre el 70% i el 60% entre les persones de 25 a 64 anys.

Havent observat les dades tractades en aquest punt, es pot extreure que la diferència generacional més visible és la de l’ús de les xarxes socials, molt generalitzat entre els sectors més joves de la població. Tanmateix, també cal remarcar la posició de pont intergeneracional en la cual es troba la generació de persones de 25 i 34 anys, ja que continuen sent generalment  &nbsp;joves i per tant fa molt ús de les xarxes socials però a la vegada estan arribant a una etapa molt més estable econòmica i professionalment i per tant també fan ús dels serveis d’Internet més lligats a aquesta etapa, com poden ser els relacionats amb el món laboral o la banca electrònica.

Les interaccions més comunes amb l’Administració són, en aquest ordre, la cerca d’informació a través de la pàgina web de les diferents institucions, el descarregar o imprimir formularis i el retornar aquests mateixos formularis ja emplenats. Aquestes accions es concentren en els rangs d’edat de 25 a 64 anys, amb percentatges d’entre el 40 i el 60%, com s’ha dit anteriorment. Així mateix, s’observa com tant les persones més joves (16-24) com les de més adultes (45-74) es situen per sota de la resta de generacions, de forma més accentuada en el cas de les segones. A continuació exposarem alguns dels motius que poden portar a aquest sectors de la població a relacionar-se menys amb l’Administració via electrònica. En el cas de les persones de 16 a 24, les enquestes de l’Idescat ens mostren que el factor més important (37,8%)  &nbsp;és la no disponibilitat de firma o certificat electrònic per a identificar-se virtualment, seguit de la preocupació per la protecció i la seguretat de les dades personals. Ambdós factors van estretament lligat i poden ser deguts a la poca experiència d’aquestes persones pel que fa a la relació amb l’Administració o les institucions a l’hora de presentar documents oficials. Quant a les persones d’entre 45 i 74 anys, el màxim factor de no entrega d’un formulari online a l’Administració és la tramitació per altra persona en representació, un 60,1% en el cas de les persones d’entre 45 i 54, un 65,7% en el cas de les persones d’entre 55 i 64 anys i un 75,7% en el cas de les persones d’entre 65 i 74 anys. Aquest fet pot tenir la seva explicació en la manca d’habilitats o coneixements amb en aquest àmbit, motiu que esgrimeixen el 34,5% de les persones enquestades d’entre 45 i 54 anys, un 29,6 les de entre 55 i 64 i un 34,8% les persones d’entre 65 i 74.