Gilbert Newton Lewis: diferència entre les revisions

Lewis va néixer l’any 1875 a [[Weymouth (Massachusetts)|Weymouth]], [[Massachusetts]]. Va ser un infant precoç que als tres anys ja llegia. El 1884 la seva família es va traslladar a [[Lincoln (Nebraska)|Lincoln]], [[Nebraska]].El 1893, després de dos anys a la [[Universitat de Nebraska–Lincoln|Universitat de Nebraska]], Lewis va anar a la [[Universitat Harvard]], on es va obtenir graduar l’any 1896. Lewis va estudiar amb el químic-físic [[Theodore William Richards|T. W. Richards]] i va obtenir el seu doctorat el 1899 amb una tesi sobre els [[Potencial electroquímic|potencials electroquímics.]] Després d'un any de l'ensenyament a la Universitat Harvard, Lewis va guanyar una beca per viatjar a [[Alemanya]], el centre de la química-física, i va estudiar amb [[Walther Hermann Nernst|Walther Nernst]] a [[Göttingen]] i amb [[Wilhelm Ostwald]] a [[Leipzig]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Edsall|nom=J. T|article=Some notes and queries on the development of bioenergetics. Notes on some "founding fathers" of physical chemistry: J. Willard Gibbs, Wilhelm Ostwald, Walther Nernst, Gilbert Newton Lewis|publicació=Mol. Cell. Biochem.|url=|volum=5|exemplar=(1 - 2)|data=1974|pàgines=103 - 112|doi=10.1007/BF01874179|pmid=4610355}}</ref> Mentre treballava al laboratori de Nernst, Nernst i Lewis van desenvolupar una enemistat que va durar tota la vida. Un amic de Nernst, Wilhelm Palmaer, va ser membre del Comitè Nobel de Química i hi ha proves que va utilitzar els procediments de proposta i presentació d'informes per bloquejar el Premi Nobel per Lewis en termodinàmica utilitzant la seva posició com a membre del comitè redactant d'informes negatius.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Coffey|nom=P|títol=Cathedrals of Science: The Personalities and Rivalries That Made Modern Chemistry|url=|edició=|llengua=|data=2008|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|pàgines=|isbn=978-0-19-532134-0}}</ref>

 

 

Al llarg de la seva carrera, Lewis va publicar en molts temes, que van des de la naturalesa dels [[fotó|quants de llum]] a l'economia de l'estabilització dels preus. En els últims anys de la seva vida, Lewis i l'estudiant graduat Michael Kasha, el seu darrer soci en investigació, van establir que la [[fosforescència]] de les [[Compost orgànic|molècules orgàniques]] implica l’[[emissió de llum]] d'un electró en un [[Estat triplet|estat excitat triplet]] (un estat en el qual dos electrons han orientat els seus vectors d'[[espín]] en la mateixa direcció, però en ''diferents'' [[Orbital molecular|orbitals]]) i van mesurar el [[paramagnetisme]] d'aquest [[estat triplet]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lewis|nom=G. N.|cognom2=Kasha|nom2=M|article=Phosphorescence and the Triplet State|publicació=J. Amer. Chem. Soc|url=|volum=66|data=1944|pàgines=2100 - 2116}}</ref>

L’any 1946, un estudiant graduat va trobar el cos sense vida de Lewis sota un banc de treball de laboratori a Berkeley. Lewis havia estat treballant en un experiment amb [[Àcid cianhídric|cianur d'hidrogen]] líquid i els gasos mortals d'una conducció trencada s'havien filtrat al laboratori. El metge forense va dictaminar que la causa de la mort va ser un [[Infart miocardíac|infart coronari]] degut a la manca de signes de [[cianosi]], però alguns creuen que podia haver estat un [[suïcidi]].<ref name=":0" /> El professor emèrit de Berkeley William Jolly, que va estudiar els diversos punts de vista sobre la mort de Lewis en la seva obra del 1987 sobre la història de la Facultat de Química de la Universitat de Berkeley, “''From Retorts to Lasers”'', va escriure que un superior en el departament creia que Lewis havia suïcidat.

 

 

== Apotacions científiques ==

Un altre punt d’interès, que es va originar durant els anys de Harvard, va ser la seva teoria de la [[València (química)|valència]]. En 1902, en tractar d'explicar les lleis de valència als seus estudiants, Lewis va concebre la idea que els àtoms estan formats per una sèrie concèntrica de cubs amb els electrons a cada cantonada. Aquest "àtom cúbic" explicava el cicle de vuit elements en la taula periòdica i estava d'acord amb la creença àmpliament acceptada que els enllaços químics es formen per transferència d'electrons per donar a cada àtom d'un joc complet de vuit electrons. Aquesta teoria electroquímica de valència va tenir la seva expressió més elaborada en l'obra de [[Richard Abegg]] el 1904, però la versió de Lewis d'aquesta teoria va ser l'única a ser incorporada com a un model atòmic. Un cop més la teoria de Lewis no va interessar als seus mentors de Harvard, que, igual que la majoria dels químics nord-americans d'aquesta època, no estaven atents a tals especulacions. Lewis no va publicar la seva teoria de l'àtom cúbic, però es va convertir en una part important de la seva teoria de l'enllaç de parells d'electrons compartits.

 

 

=== Relativitat ===