Gilbert Newton Lewis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 27:
Lewis va néixer l’any 1875 a [[Weymouth (Massachusetts)|Weymouth]], [[Massachusetts]]. Va ser un infant precoç que als tres anys ja llegia. El 1884 la seva família es va traslladar a [[Lincoln (Nebraska)|Lincoln]], [[Nebraska]].El 1893, després de dos anys a la [[Universitat de Nebraska–Lincoln|Universitat de Nebraska]], Lewis va anar a la [[Universitat Harvard]], on es va obtenir graduar l’any 1896. Lewis va estudiar amb el químic-físic [[Theodore William Richards|T. W. Richards]] i va obtenir el seu doctorat el 1899 amb una tesi sobre els [[Potencial electroquímic|potencials electroquímics.]] Després d'un any de l'ensenyament a la Universitat Harvard, Lewis va guanyar una beca per viatjar a [[Alemanya]], el centre de la química-física, i va estudiar amb [[Walther Hermann Nernst|Walther Nernst]] a [[Göttingen]] i amb [[Wilhelm Ostwald]] a [[Leipzig]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Edsall|nom=J. T|article=Some notes and queries on the development of bioenergetics. Notes on some "founding fathers" of physical chemistry: J. Willard Gibbs, Wilhelm Ostwald, Walther Nernst, Gilbert Newton Lewis|publicació=Mol. Cell. Biochem.|url=|volum=5|exemplar=(1 - 2)|data=1974|pàgines=103 - 112|doi=10.1007/BF01874179|pmid=4610355}}</ref> Mentre treballava al laboratori de Nernst, Nernst i Lewis van desenvolupar una enemistat que va durar tota la vida. Un amic de Nernst, Wilhelm Palmaer, va ser membre del Comitè Nobel de Química i hi ha proves que va utilitzar els procediments de proposta i presentació d'informes per bloquejar el Premi Nobel per Lewis en termodinàmica utilitzant la seva posició com a membre del comitè redactant d'informes negatius.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Coffey|nom=P|títol=Cathedrals of Science: The Personalities and Rivalries That Made Modern Chemistry|url=|edició=|llengua=|data=2008|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|pàgines=|isbn=978-0-19-532134-0}}</ref>
 
L’any 1901 Lewis va tornar a Harvard com a professor de [[termodinàmica]] i [[electroquímica]]. El 1904 li va ser concedit un permís d'absència i va ser Superintendent of Weights and Measures del Bureau of Science a &nbsp;[[Manila]], [[Filipines]]. A l'any següent va tornar a [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]], [[Massachusetts]], quan l'[[Massachusetts Institute of Technology|Institut de Tecnologia de Massachusetts]] (MIT) li va oferir un lloc com a professor unint-se a un grup de químics-físics sota la direcció d'[[Arthur Amos Noyes]]. L’any 1097 va ser nomenat professor ajudant, professor associat el 1908 i professor a temps complet el 1911. Va deixar el MIT el 1912 per convertir-se en professor de química-física i degà de la Facultat de Química de la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]]. El [[Lewis Hall]] a [[Berkeley]], construït el 1948, és nomenat així en el seu honor.
 
Al llarg de la seva carrera, Lewis va publicar en molts temes, que van des de la naturalesa dels [[fotó|quants de llum]] a l'economia de l'estabilització dels preus. En els últims anys de la seva vida, Lewis i l'estudiant graduat Michael Kasha, el seu darrer soci en investigació, van establir que la [[fosforescència]] de les [[Compost orgànic|molècules orgàniques]] implica l’[[emissió de llum]] d'un electró en un [[Estat triplet|estat excitat triplet]] (un estat en el qual dos electrons han orientat els seus vectors d'[[espín]] en la mateixa direcció, però en ''diferents'' [[Orbital molecular|orbitals]]) i van mesurar el [[paramagnetisme]] d'aquest [[estat triplet]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lewis|nom=G. N.|cognom2=Kasha|nom2=M|article=Phosphorescence and the Triplet State|publicació=J. Amer. Chem. Soc|url=|volum=66|data=1944|pàgines=2100 - 2116}}</ref>
Línia 33:
L’any 1946, un estudiant graduat va trobar el cos sense vida de Lewis sota un banc de treball de laboratori a Berkeley. Lewis havia estat treballant en un experiment amb [[Àcid cianhídric|cianur d'hidrogen]] líquid i els gasos mortals d'una conducció trencada s'havien filtrat al laboratori. El metge forense va dictaminar que la causa de la mort va ser un [[Infart miocardíac|infart coronari]] degut a la manca de signes de [[cianosi]], però alguns creuen que podia haver estat un [[suïcidi]].<ref name=":0" /> El professor emèrit de Berkeley William Jolly, que va estudiar els diversos punts de vista sobre la mort de Lewis en la seva obra del 1987 sobre la història de la Facultat de Química de la Universitat de Berkeley, “''From Retorts to Lasers”'', va escriure que un superior en el departament creia que Lewis havia suïcidat.
 
Si la mort de Lewis va ser un suïcidi, una possible explicació podria ser la depressió provocada per un dinar amb [[Irving Langmuir]]. Langmuir i Lewis tenien una llarga rivalitat, que es remuntava a les extensions de la teoria de l'enllaç químic de Lewis fetes per Langmuir. Langmuir havia estat guardonat amb el [[Premi Nobel de Química|Premi Nobel &nbsp; de Química]] del 1932 pel seu treball sobre la [[química de les superfícies]], mentre que Lewis no havia rebut el Premi malgrat haver estat nominat 35 vegades. En el dia de la mort de Lewis, Langmuir i Lewis s'havien reunit per dinar a Berkeley, una reunió que Michael Kasha va recordar anys més tard.<ref name=":0" /> Altres professors recorden que Lewis va tornar de dinar a un estat d'ànim molt baix, va jugar una partida de [[Bridge (joc)|bridge]] amb alguns col·legues, i després se’n va tornar a treballar al seu laboratori. Una hora més tard, va ser trobat mort. Els papers de Langmuir a la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units|Biblioteca del Congrés]] confirmen que havia estat al campus de Berkeley aquell dia per rebre un títol honorífic.
 
== Apotacions científiques ==
Línia 47:
Un altre punt d’interès, que es va originar durant els anys de Harvard, va ser la seva teoria de la [[València (química)|valència]]. En 1902, en tractar d'explicar les lleis de valència als seus estudiants, Lewis va concebre la idea que els àtoms estan formats per una sèrie concèntrica de cubs amb els electrons a cada cantonada. Aquest "àtom cúbic" explicava el cicle de vuit elements en la taula periòdica i estava d'acord amb la creença àmpliament acceptada que els enllaços químics es formen per transferència d'electrons per donar a cada àtom d'un joc complet de vuit electrons. Aquesta teoria electroquímica de valència va tenir la seva expressió més elaborada en l'obra de [[Richard Abegg]] el 1904, però la versió de Lewis d'aquesta teoria va ser l'única a ser incorporada com a un model atòmic. Un cop més la teoria de Lewis no va interessar als seus mentors de Harvard, que, igual que la majoria dels químics nord-americans d'aquesta època, no estaven atents a tals especulacions. Lewis no va publicar la seva teoria de l'àtom cúbic, però es va convertir en una part important de la seva teoria de l'enllaç de parells d'electrons compartits.
 
L'any 1916, va publicar el seu estudi clàssic sobre l'enllaç químic "''L'àtom i la molècula''" en el que es formula la base del que seria conegut com l'[[enllaç covalent]], que consisteix en un parell d'electrons compartits, i es defineix el terme molècula senar (el terme modern és de [[radical lliure]]) quan un electró no és compartit.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lewis|nom=G. N|article=The Atom and the Molecule|publicació=J. Amer. Chem. Soc.|url=|volum=38|exemplar=(4)|data=1916|pàgines=}}</ref> S'inclou el que es coneix com a [[Estructura de Lewis|estructures de punts de Lewis]], així com el model de l'àtom cúbic. Aquestes idees sobre els enllaços químics van ser ampliades per [[Irving Langmuir]] i es van convertir en la inspiració per als estudis sobre la naturalesa de l'enllaç químic de [[Linus Carl Pauling|Linus Pauling]]. &nbsp;
 
=== Relativitat ===