Viquipèdia

Història de la botànica: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - va anar el + va ser el
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 14:
Les idees essencials de la [[teoria de l'evolució]] per [[selecció natural]] de Darwin influirien notablement en la concepció de la classificació dels vegetals. D'aquesta manera, van aparèixer les [[classificació filogenètica|classificacions filogenètiques]], basades primordialment en les relacions de proximitat evolutiva entre les diferents espècies, reconstruint la història de la seva diversificació des de l'origen de la vida en la [[Terra]] fins a l'actualitat. El primer sistema admès com a filogenètic va ser el contingut en el ''[[Syllabus der Planzenfamilien]]'' (1892) d'[[Adolf Engler]] i conegut més tard com [[Sistema d'Engler]] les nombroses adaptacions del qual posteriors han estat la base d'un marc universal de referència segons el qual s'han ordenat (i se segueixen ordenant) molts [[flora|tractats de flores]] i [[herbari]]s de tothom, si bé alguns dels seus principis per interpretar el procés evolutiu en les plantes han estat abandonats per la ciència moderna.<ref name="FIL"/>
 
Els segles XIX i XX han estat particularment fecunds en les investigacions botàniques, les que han portat a la creació de nombroses disciplines com l'[[ecologia]], la [[geobotànica]], la [[citogenètica]] i la [[biologia molecular]] i, en les últimes dècades, a una concepció de la [[taxonomia]] basada en la [[filogènia]] i en les [[anàlisis moleculars d'ADN]] i a la primera publicació de la seqüència del [[genoma]] d'una [[angiosperma]]: ''[[Arabidopsis thaliana]]''.<ref name="LHB1"> {{ref-web|autor= Tormo Molina, R.|títol=La Botànica.Parts de la Botànica|obra=Lliçons Hipertextuales de Botànica|url=http://www.unex.es/botanica/lhb/taxonomia/bota2.htm|consulta=1 de setembre de 2009}}</ref><ref> Scagel, I.R.; R. &nbsp;J. Bandoni, G. &nbsp;I. Rouse, W. &nbsp;B. Schofield, J. &nbsp;R. Stein & T. &nbsp;M. &nbsp;C. Taylor. 1987. ''El Regne Vegetal''. Omega, Barcelona. 778 pàg. {{ISBN|84-282-0774-7}}.</ref>
 
== Edat Antiga ==
[[Fitxer:Marduk-apla-iddina II.jpg|thumb|[[Merodach-Baladan]], rei de Babilònia, original del Museu de Berlín]]
A causa de la seva ocupació com a aliment, vestits i [[guariment]] de les malalties, la utilització de les plantes és una de les activitats humanes que ha deixat registres històrics més antics. Els primers provenen del {{segle|VIII|-|s}} i es troben consignats en una tauleta [[assíria]] conservada en el [[Museu Britànic]], que mostra dues columnes de noms en els seus dos costats, els quals enumeren no menys de 61 &nbsp;noms en [[acadi]] de les plantes conreades en els jardins de [[Merodach-Baladan]] (el nom bíblic de [[Marduk-Apal-Iddina II]]). La columna I de la tauleta s'inicia amb l'[[all]], seguit per la [[ceba]] i el [[porro]], després esmenta l'[[enciam]], el [[cogombre]] i el [[rave]], i més tard continua amb les restants plantes comestibles, forratgeres, de condiment, medicinals i ornamentals que es conreaven en aquells dies a [[Mesopotàmia]].<ref name="BOL"/><ref>Potts, D. &nbsp;T. 1997. [http://books.google.cat/books?id=O_aFGKPsWwcC&pg=PA65&hl=ca ''Mesopotamian Civilization. The material foundations'']. Athlone Publications in Egyptology and Ancient Near Eastern Studies, 366 págs.</ref>
 
A l'antiga [[Xina]], [[Shennong]], també conegut com el «Emperador dels Cinc Grans», va ser un emperador i heroi cultural que va viure fa uns 5.000 anys i és considerat com el pare de l'[[agricultura]] xinesa. Shennong, segons la llegenda, va ensenyar a la seva gent el cultiu dels [[cereal]]s com a font d'aliment amb la finalitat d'evitar la caça d'animals.<ref>Anthony CHRISTIE: ''Chinese mythology''. Feltham: Hamlyn Publishing, 1968. {{ISBN|0-600-00637-9}}.</ref> No obstant això, el primer text específicament relacionat amb la botànica registrat va ser ''Tzu-I Pên Tshao Ching'' ("La farmacopea clàssica de Tzu-I") i tota l'evidència indica que va ser escrit durant l'època en què va viure [[Confuci]] o poc després ({{segle|V|-|s}}).<ref>Needham, J. 1986. [http://books.google.cat/books?id=AkZtcvkvgQAC&pg=PA235&hl=ca Science and Civilization in Xina]. Vol VI: I. pàg.:186. Cambridge University Press.</ref>
 
El ''[[Vrikshayurveda|Vriksha aiur veda]]'' de [[Parāśara|Parashará]] és una de les contribucions més notables a la botànica de l'antiga [[Índia]]. Pel seu estil lingüístic se suposa que aquest llibre va ser escrit entre el {{segle|I|-|s}} i el {{segle|IV|s}} &nbsp;dC. En aquesta obra s'aborden diverses disciplines botàniques, incloent l'[[origen de la vida]], l'[[ecologia]], la distribució dels boscos, la morfologia, la classificació, la nomenclatura, la histologia i la fisiologia de les plantes. Es presumeix que va ser escrita per Parashará per ensenyar botànica als estudiants de ''[[ayurveda|aiur vedá]]'' (la medicina hindú).<ref>G. P. Prasad, G. Neelima, G. P. Pratap, G. K. Swamy: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18175643 «V-k--yurv-dóna of Parell--llaura: an ancient treatise on plant science»]. En el ''Bulletin of the Indian Institute of History of Medicine'', 36 (1): 63-74. Hyderabad: 2006.</ref> Així mateix, s'esmenten dos tipus de plantes: ''dui-matrika'' ([[Dicotiledònia|dicotiledónies]]) i ''eka-matrika'' ([[Monocotiledònia|monocotiledònies]]). També es classifiquen en famílies (''gana vibhaga:'' -divisió en grups-) que, actualment, es consideren grups naturals i són reconegudes per la [[taxonomia]] moderna, tals com ''sami ganiya'' ([[lleguminosa|lleguminoses]]), ''puplika ganiya'' ([[rutàcies]]), ''[[suàstika]] ganiya'' ([[crucíferes]]), ''tri pushpa ganiya'' ([[cucurbitàcies]]), ''mallika ganiya'' ([[apocinàcies]]) i ''kurchá pushpa ganiya'' ([[Asteràcia|compostes]]).<ref>Ghose, A. K. 1971. ''Botany: the Vedic and Post-Vedic Periods''. En D. &nbsp;M. Bose, S. &nbsp;N. Sen i B. &nbsp;V. Subbarayappa (ed.): ''A Concise History of Science in Índia'' (pàg. 375-392). Nova Delhi: Indian National Science Academy.</ref><ref>Rajan, S. S. 2001. ''Plant science''. En B. &nbsp;V. &nbsp;Subbarayappa (ed.): ''Medicine and life sciences in Índia'' (pàg. 242-270). Nova Delhi: Munshiram Manoharlal Publishers, 2001.</ref>
 
===Antiguitat clàssica ===
Línia 31:
[[Aristòtil]] (384-322 aC) va recopilar una valuosa informació sobre espècimens vegetals i animals de la major part del món llavors conegut, dividint a les plantes en dos grups, «plantes amb flors» i «plantes sense flors», incloent en aquest últim als [[falgueres]], els [[molses]], les [[Hepàtica|hepàtiques]], els [[fongs]] i les [[algues]] observades fins aquell moment.<ref name="HIPANT"/>
 
Un primer interès científic per les plantes, o més aviat filosòfic, es troba en l'obra del grec [[Empèdocles d'Agrigent]] (490-430 &nbsp;aC), el representant més conegut de l'[[escola pitagòrica]]. Va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que l'hi impedeix, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empédocles també va assenyalar que el cos d'una planta no forma un tot integrat, com el d'un animal, sinó que sembla com si cada part visqués i creixés pel seu compte. Actualment s'expressa la mateixa idea en termes de desenvolupament obert o indeterminat.{{Ref_label|C|c|none}}<ref name="BOL"/>
 
[[Teofrast]] (372-287 &nbsp;aC) va ser deixeble d'Aristòtil i va heretar d'ell la direcció del [[Liceu]], a més de la seva biblioteca. Teofrast va llegar dues obres importants que se solen assenyalar com l'origen de la botànica com a ciència: ''[[De historia plantarum]]'' (-Sobre la història de les plantes-) i ''[[De causis plantarum]]'' (-Sobre les causes de les plantes-). L'obra de Teofrast és la més important sobre el tema de tota l'[[Edat Antiga|antiguitat]] i l'[[edat mitjana]].<ref name="HoB">{{ref-web|url=http://science.jrank.org/pages/996/botany.html Botany|títol= History of botany|consulta=10 de juliol de 2009|autor=Richman, V.|obra= Science Encyclopedia vol. 1|llengua= anglès}}</ref> En la primera d'elles, composta per 17 monografies, es van descriure 480 [[espècies]], molts dels noms dels quals (tals com ''[[Crataegus]], [[Daucus]], [[Asparagus]], [[Narcissus]]'', entre altres) es conserven en l'actualitat. Teofrast va establir una classificació de les plantes en [[arbre]]és, [[arbust]]s, subarbusts i [[herba|herbess]] que, encara que molt artificial, va tenir gran difusió, i la que es considera com la primera [[sistema artificial de classificació|classificació artificial]]. En aquesta obra es diferencien fins i tot dins de les herbes les [[planta anual|plantes anuals]], [[Planta biennal |biennals]] i [[planta perenne|perennes]]. En ''De causis plantarum'', Teofrast va delinear els conceptes d'hipogínia, perigínia i epigínia, és a dir, la idea que les [[flor]]és es poden classificar d'acord amb la posició relativa de l'[[ovari (botànica)|ovari]] respecte de les altres peces florals. A més, va esbossar les diferències entre les plantes [[monocotiledònies]] i [[dicotiledònies]] i va incloure una llista descriptiva de [[planta medicinal|plantes medicinals]]. Teofrast va reconèixer, a més, diferències entre diferents teixits vegetals i va desenvolupar idees bàsiques sobre diversos tipus de [[reproducció asexual]] i [[reproducció sexual|sexual]], conceptes que desgraciadament no va tenir en compte en la seva classificació.<ref name="HIPANT"/>
 
Els romans van abordar tot amb un sentit més pràctic, menys emparentat amb la ciència pura que amb l'enginyeria o la ciència aplicada. Exemple d'aquest caràcter pràctic és l'enciclopèdia de [[Plini el Vell]] (23-79), ''[[Naturalis Historiæ]]'' (-Història natural-), obra voluminosa de la qual es coneixen 37 llibres, estant els volums 12 al 27 dedicats a les plantes. És un ampli compendi de fets i fantasies sobre els éssers vius en el qual, de vegades, es confon el real amb el fictici.<ref name="HIPANT"/>
Línia 273:
[[Fitxer:Arabidopsis mutants.jpg|thumb|200px|Un [[mutant]] de [[flor doble]] de ''[[Arabidopsis]]'', originalment documentat en 1873.<ref>{{cita publicació|autor=M.F. Yanofsky, H. Dt., J.L. Bowman, G.N. Drews, K.A. Feldmann & I.M. Meyerowitz|títol=The protein encoded by the Arabidopsis homeotic gene agamous resembles transcription factors|any=1990|publicació=Nature|volum=346|pàgines=35-39|doi=10.1038/346035a0|url=http://www.nature.com/nature/journal/v346/n6279/abs/346035a0.html}}</ref>]]
 
''[[Arabidopsis thaliana]]'', una espècie de la família de la [[mostassa]] i de la [[coliflor]] ([[Brassicaceae]]), que creix en gairebé qualsevol lloc de l'Hemisferi Nord, petita (només de 10 a 15 &nbsp;cm d'altura), amb un període de vida de 6 a 8 setmanes, sense cap importància agronómica ni estètica, va passar a tenir un paper destacat en la [[Biologia molecular]] de les plantes a partir dels anys vuitanta.
 
Les investigacions es van focalitzar en dues ecotipos de ''Arabidopsis''. El primer d'ells és un ecotip silvestre, originalment denominat «Landsberg», que va ser sotmès a mutagénesis amb [[rajos X]] i del qual es va seleccionar una línia mutant coneguda com a «Landsberg ''erecta''» o simplement ''Lan'' (o, també, ''Ler''), utilitzada com a línia de fons per generar gran quantitat de nous mutantes. El segon va ser seleccionat a partir de la població original no irradiada de Landsberg; es tracta d'un ecotip molt vigorós i fèrtil i se li coneix com «Columbia» (o ''Col''), i es va fer molt popular en els anys noranta quan va ser triat per al projecte de seqüenciació del [[genoma]] de ''Arabidopsis''. Ambdós [[ecotip]]s són molt diferents morfològicament i genotípicamente (difereixen en uns 50.000 [[Polimorfisme (biologia)|polimorfismes]]) pel que van anar àmpliament utilitzats per aïllar amb relativa facilitat [[al·lel]]s mutantes mitjançant la tècnica de [[clonació posicional|clonat posicional]]. En conjunt, ambdós ecotips van constituir un model satisfactori per a l'estudi de la Biologia molecular de les plantes i, de fet, van començar a ser tractats com un model material del [[genoma]] de totes elles.<ref>Leonelli, S. 2007. [http://books.google.cat/books?hl=ca&id=RHukI0NaVOwC&pg=PA367 Conreant herba, produint coneixement. Una història epistemològica de ''Arabidopsis thaliana'']. Varietat infinita. Ciència i representació, un enfocament històric i filosòfic (I. Suárez Díaz, ed.), Limusa. 405 págs.</ref> De fet, el genoma d'aquesta espècie va ser el primer genoma de plantes a ser seqüenciat, cap a finals del {{segle|XX}},<ref>Arabidopsis Genome Initiative (2000) Analysis of the genome sequence of the flowering plant ''Arabidopsis thaliana''. Nature 408: 796-815</ref> i la informació acumulada sobre aquesta espècie ha permès dilucidar els aspectes moleculars d'alguns temes centrals de la botànica, tals com els mecanismes moleculars implicats en el procés de floració, del desenvolupament de les arrels, de la recepció de llum i de les interrelacions entre les plantes i els patògens.
Línia 326:
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* Arber, A. 1987. ''Herbals. Their Origin and Evolution. A Chapter in the History of Botany 1470-1670''. Cambridge University Press, New York., 358 p. &nbsp;{{ISBN|0-521-33879-4}}
* Browne, J. 2007. [http://books.google.cat/books?hl=ca&id=ucilIjrex5cC&pg=RA2-PA3 History of Plant Science]. Handbook of Plant Science. K. Roberts ed. JOhn Wiley & Sons Ltd. {{ISBN|978-0-470-05723-0}}
* Egerton, F. 2003. ''A History of the Ecological Sciences'', Part 10: [http://www.esajournals.org/doi/abs/10.1890/0012-9623%282003%2984%5B130%3AAHOTES%5D2.0.CO%3B2 Botany during the Italian Renaissance and Beginnings of the Scientific Revolution]. Bulletin of the Ecological Society of America: Vol. 84, No. 3, pp. &nbsp;130-137.
* Egerton, F. 2007. ''A History of the Ecological Sciences'', Part 23: [http://www.esajournals.org/doi/full/10.1890/0012-9623%282007%2988%5B72%3AAHOTES%5D2.0.CO%3B2 Linnaeus and the Economy of Nature. Bulletin of the Ecological Society of America]: Vol. 88, No. 1, pp. &nbsp;72-88.
* Egerton, F. 2008. ''A History of the Ecological Sciences'', Part 28: [http://www.esajournals.org/doi/full/10.1890/0012-9623%282008%2989%5B159%3AAHOTES%5D2.0.CO%3B2 Plant Growth Studies During the 1700s]. Bulletin of the Ecological Society of America: Vol. 89, No. 2, pp. &nbsp;159-175.
* {{ref-web|autor= Tormo Molina, R.| títol =Historia de la Botánica|obra=Lecciones Hipertextuales de Botánica|url=http://www.unex.es/botanica/LHB/taxonomia/bota2.htm| consulta = }}
* {{ref-web|url=http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online|títol = Botany: The History of a Science| consulta = |autor= Sengbusch, P.|obra= Botany online |llengua=anglès}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_la_botànica»