Xofar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -cèrvol +cérvol |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 1:
{{Infotaula instrument musical}}
Un '''xofar''' (de l'[[hebreu]] שופר) és un [[instrument musical]] de vent format per una [[banya]] de [[cabra domèstica|boc]]. Es fa servir en celebracions jueves, com les de [[Yom Kippur]] (Dia de l'Expiació) i [[Roix ha-Xanà]] (Cap d'Any).<ref>{{Ref-web|url=http://cudl.lib.cam.ac.uk/view/MS-ADD-00662/127|títol=Jewish prayer-book|consulta= 25 setembre 2014|editor=Cambridge Digital Library}}</ref> Els xofars tenen molta varietat de mides i formes, depenent de l'elecció de l'animal i el nivell d'acabat. Apareix a la Bíblia, és l'únic instrument antic de la litúrgia jueva que ha sobreviscut a la destrucció del Segon Temple de Jerusalem pels romans al 70 dC i que encara s'utilitza avui dia.<ref name="Ref">{{Ref-llibre|títol=The Grove dictionary of musical instruments|url=https://www.worldcat.org/oclc/844074253|edició=Second edition|lloc=Nova York|isbn=9780199743391}}</ref>
== De la bíblia i de la literatura rabínica ==
Línia 17:
=== Temps post-bíblics ===
En els temps postbíblics, el xofar encara era àmpliament utilitzat per a la senyalització, no només com a alarma, sinó també amb intencions simbòliques per a les denúncies de catàstrofes naturals o provocades per l'home, com ara sequeres, fam o ràbia i jubilació (la paraula "jubileu" es deriva del nom d'una forma especial de l'instrument, el xofar ''ha-yovel''), una pràctica encara es fa avui dia entre els sefardites.<ref
A l'inici de la [[Diàspora jueva|diàspora]], durant la curta durada de la prohibició de tocar instruments musicals, el xofar va tenir més ús, com a senyal de dol per la destrucció del temple. La declaració de l'origen de la prohibició de fet va ser posar música a si mateixa com la pietat "Al Naharoth Bavel" durant uns quants segles de la prohibició. (Una orquestra completa va tocar al temple. La prohibició era perquè no es donés per suposat, d'aquí la redacció de la prohibició, "si m'oblido de tu o de Jerusalem, amb la meva principal alegria...".). El shofar continua per anunciar l'Any Jueu,<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 128:2</div></ref> i l'observació de la lluna nova,<ref><div>Arakhin 11a–b; Shabbos 35</div></ref> per a introduir el [[Sàbat]],<ref><div>Shabbos 35</div></ref> per dur a terme el manament del so al [[Roix ha-Xanà]], i per marcar el final de la dia de dejuni del Yom Kippur, una vegada que els serveis s'han acabat a la tarda.<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 133:26</div></ref> S'han descartat altres usos seculars (vegeu una excepció notable unes seccions més avall).<ref><div>[[Judith Kaplan Eisenstein]], ''Patrimoni de la Música'', Nova York: UAHC, 1972, pp.  44-45.</div></ref>
Línia 61:
La banya és aplanada i configurada per l'aplicació de calor, que suavitza el material. Es fa un forat a la punta de la banya natural (el broquet) i es buida l'interior. Es toca com un instrument de broquet europeu, on el músic bufa a través del forat/broquet, fent que la columna d'aire a l'interior el faci vibrar. Els xofars sefardites solen tenir un tall similar al d'un instrument europeu, com la [[Trompeta|la trompeta]] o la [[Trompa (instrument)|trompa]], però més petit. Els xofars asquenazites no.
Com que el buidat del xofar és irregular en la forma, els [[Harmònic|harmònics]] obtinguts quan es toca poden variar: els intervals obtinguts, que sempre solen ser de 2n i 3r interval, aquí varien entre el 4t i 6è.<ref
Fitxer:Liten askenasisk sjofar 5380.jpg|Un petit xofar fer a partir d'una banya d'ovella.
Fitxer:Jemenittisk sjofar av kuduhorn.jpg|Un xofar fet a partir de la banya d'un cudú.
Línia 126:
=== Úsos musicals no religiosos ===
[[Fitxer:PikiWiki_Israel_4104_Shlomo_Bar.JPG|miniatura|Un músic bufa el shofar durant una actuació per Shlomo Bar, 2009.]]
En la música pop, el xofar és utilitzat per l'Israelià [[Folk metal|Folk Metal]] de la banda de Salem en la seva adaptació de "''Al Taster''" (Salm 27). El trompetista Lester Bowie va tocar un xofar amb l'Art Ensemble of Chicago. En la versió cinematogràfica del musical ''Godspell'', el primer acte comença amb membres de l'elenc i David Haskell toca el xofar. En les seves actuacions, el compositor i cantant israelí Shlomo Gronich utilitza el xofar per produir una gamma molt àmplia de notes.<ref>{{Ref-web|url=https://www.abrahamfund.org/|títol=Abraham Fund|consulta=2019-01-21}}</ref> Des de l'any 1988 el compositor nord-americà establert a Roma Alvin Curran té el projecte ''Shofar'' amb composicions per a solistes de xofar en combinació amb conjunts naturals i sons electrònics. [[Madonna]] ha utilitzat un xofar per Yitzhak Sinwani al [[Confessions Tour]] i a la cançó "Isaac" de l'àlbum ''Confessions on a Dance Floor'', basada en Im Nin'alu. El 2003, al Howard Stern Espectacle presentava un concurs anomenat "Blow the shofar", que demanava a les persones que trucaven que identfiquéssin correctament cançons populars tocades amb aquest instrument. De vegades s'utilitza a [[Música clàssica|la música clàssica]]. L'oratori ''[[Els Apòstols]]'' d'[[Edward Elgar]] inclou el so d'un xofar, encara que altres instruments, com ara el [[fliscorn]], són habitualment utilitzats en el seu lloc.<ref
El xofar ha estat utilitzat en una sèrie de pel·lícules, tant com un efecte de so com a part de la banda sonoar. [[Elmer Bernstein]] incorporava el xofar en diverses pistes per a la seva partitura de [[Els Deu Manaments]] de [[Cecil B. DeMille]], un dels tocs de xofar enregistrat per Bernstein seria més tard reutilitzada per el so d'editors d'''[[Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi|El retorn del Jedi]]'' per els tocs de crida dels Ewoks. A la partitura d'[[Alien]] de [[Jerry Goldsmith]] i ''el Planeta dels Simis,'' també s'incorpora el xofar en la seva orquestració.
| |||