Carlo Andrea Pozzo di Borgo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -escollit president +elegit president |
correcció d'enllaç |
||
Línia 8:
Quan Napoleó envià tropes per a ocupar l'illa el 1796, Pozzo fou exclòs de l'amnistia general i s'aixoplugà a Roma, però les autoritats franceses en demanaren l'extradició. Aleshores marxà a [[Londres]], on acompanyà ''sir'' Gilbert Elliot a l'ambaixada a [[Viena]], on hi va estar sis anys i es va relacionar amb alts cercles polítics. Enemic personal de Napoleó, aquest sempre el considerà un perill. El 1804, per influència del príncep [[Adam Jerzy Czartoryski]], entrà al servei diplomàtic de Rússia i fou nomenat comissari dels Anglo-Napolitans, i el 1806 davant l'exèrcit prussià. El 1807 fou enviat en missió diplomàtica a [[Constantinobla]], però el [[Tractat de Tilsit]] entre el tsar [[Alexandre I de Rússia|Alexandre I el Gran]] i Napoleó el juliol en va interrompre la carrera i es retirà una temporada després d'aquesta missió davant l'[[Imperi Otomà]].
Quan retornà a Viena, Napoleó demanà en l'extradició i [[Klemens Wenzel Lothar von Metternich|Metternich]] el va expulsar de la capital. Trobà aixopluc a Londres, on va restar fins al 1812, quan fou cridat novament per Alexandre I. Intentà sembrar la discòrdia amb els Bonaparte, i en missió a [[Suècia]], assegurà la cooperació de [[Bernadotte]] contra Napoleó. Quan els Aliats entraren a París, esdevingué comissari general del govern provisional. A la restauració de la casa de Borbó, fou nomenat ambaixador rus al [[Palau de les
Durant els primers anys de residència a París va intentar convèncer als Aliats que relaxessin l'ocupació. El govern francès el proposà com a ministre d'afers exteriors en substitució d'[[Armand-Emmanuel du Plessis]], duc de Richelieu, però Metternich, que desconfiava d'ell, s'hi oposà per liberal. La seva influència va caure en pujar al tron [[Carles X de França]], a qui li desagradava el seu origen revolucionari. Però després de la [[Revolució de 1830|revolució de juliol de 1830]], quan el tsar [[Nicolau I de Rússia|Nicolau I]] es mostrà reticent a reconèixer [[Lluís Felip I de França]], va poder evitar les dificultats amb Rússia.
| |||