Palau Reial Menor: diferència entre les revisions

Els templers van arribar a Catalunya, procedents de Terra Santa, vers l’any 1128<ref>Treton, 2010, I, p. 22.</ref> per fer proselitisme de la seva santa causa i recaptar tota mena de donatius per al manteniment dels exèrcits croats a Orient. Foren molt ben rebuts per les autoritats civils i eclesiàstiques les quals de seguida els feren importants donacions. Una de les primers fou la finca que havia de ser la seva residència a la ciutat comtal. L’any 1134, Bernat Ramon de Massanet i el seu fill donen al Temple les «cases d’en Gallifa» (amb mur, torres, pati i pou) del costat occidental de la muralla romana de Barcelona, vora el castell de Regomir. Segons el document, sembla que es tractava d’un conjunt d’edificis que, aprofitant l’angle que formava allí l’antiga muralla, havien estat ordenats al voltant d’un pati quadrangular. Aquelles torres i cases, en pocs anys, esdevindrien la residència barcelonina dels templers, coneguda a partir d’aleshoresd'aleshores amb el nom de «Palau del Temple».<ref name="Fuguet">Fuguet, 2004.</ref>

Uns anys més tard, el 1253, els templers aconseguien del [[batlle reial]] de la ciutat llicència per tancar un carrer que, procedent del vicum balneorum novorum ([[carrer dels Banys Nous]]), passava per sota el mur de la casa del Temple en direcció al mar. El tancament d’aquestd'aquest carrer els permetia construir l’hort, perquè simultàniament s’havien obert al davant dos carrers paral·lels. L’any següent es documenten donacions i permutes de terrenys, també vora el convent, que palesen un interès especial pel projecte urbanístic endegat. De seguida començà la construcció de cases als carrers nous per iniciativa de la casa de Palau, i aquell mateix any es documenten set establiments de parcel·les per construir-ne d’altresd'altres. La tasca constructora continuà els anys següents, i durà, amb un ritme lent, fins als anys seixanta.

Per altres conceptes, Palau rebia del rei un cens anual pels alfòndecs de mar. També percebia una renda sobre el roldor, producte molt emprat pels assaonadors de la indústria de la pell, i una part de les rendes de la lleuda i el quintar reial, entre d’altresd'altres.

Si els templers apareixen especulant amb els terrenys per edificar, apareixen també (i molt sovint) negociant amb els [[jueus]] –els banquers per excel·lència. Segurament, el quefer d’aquestesd'aquestes dues comunitats va tenir molt a veure amb la prosperitat del país durant aquells anys. La majoria de negocis documentats són préstecs usuraris fets pels jueus al Temple; d’altresd'altres són vendes o arrendaments de rendes i censos. La casa de Palau esdevingué com cap altra el lloc on la gent important de la ciutat dipositava documents i valors mobles diversos, a manera dels nostres bancs moderns.