Convent de Sant Agustí Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m m |
m Tipografia |
||
Línia 56:
En el segle XVIII, les restes tan històric-arquitectòniques com arqueològiques van posar de manifest una transformació radical de l’espai monacal amb la destrucció de bona part del convent i amb la instal·lació el 1720 de l’Acadèmia de Matemàtiques enderrocant-se les ales del claustre antic. Posteriorment és el mateix Ajuntament que va implantar, en l’espai que ocupava l’antiga església, un forn o fleca municipal. La darrera transformació va tenir lloc el 1759 amb l’enderroc total del claustre renaixentista i un escurçament del Refectori per tal de poder alinear la façana del carrer Comerç, amb motiu de la instal·lació de la caserna militar. Durant els dos-cents anys següents es va procedir a adequar les estances a les necessitats de la caserna (cavallerisses, cuines...). No obstant, la intervenció va permetre documentar vestigis de l’antic refetori medieval a nivell de planta baixa; l’existència en els murs laterals de les impostes, així com les empremtes de l’antiga volta de creueria del refectori. Del claustre es va poder documentar, a més a més de la galeria oest tal com s’esmentava als documents, els murs de tancament de les galeries nord i sud. Per últim, es va poder identificar la datació concreta de tres de les cinc capelles laterals de l’església del convent.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|580}}</ref>
Més endavant el 1994 es va dur a terme una segona intervenció: La memòria recull els resultats de dues intervencions portades a terme durant els anys 1994 i 1996. En el decurs de la primera, any 1994, es va efectuar el seguiment de les obres de consolidació i restauració que es realitzaven en tot el conjunt d’edificis que configuren el convent i caserna de Sant Agustí. Aquestes obres van consistir en el repicat de les parets de les estructures del convent i en el reforç de la fonamentació mitjançant micropilotatges, riostes i banquetes de formigó armat. També es va procedir a l’excavació
Aquestes dues intervencions van posar de manifest l’existència de nivells arqueològics en totes les zones prospectades. Aquests s’ubiquen cronològicament entre els segles XIV i XVIII i es trobaven relacionats amb les diferents etapes de la vida del convent. D’aquesta manera, la intervenció de l’any 1994 va confirmar la conservació en el subsòl de gran part de les plantes dels dos claustres, tot i que només es va poder realitzar la documentació gràfica sense procedir a la seva excavació com a tal. La intervenció de l’any 1996 va permetre documentar una àrea d’enterraments molt densa (12 individus i una ossera) localitzada en tota l’extensió que es conservava del pati del claustre gòtic. Aquests enterraments es van datar entre finals del segle XVII o principis del segle XVIII, coincidint amb els darrers anys de funcionament del convent abans de passar a ser una caserna militar. També es va poder documentar la conservació de diverses estructures pertanyents a l’antic convent, com era el cas del Refetori o de la fonamentació de les diferents ales del claustre gòtic.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|577}}</ref>
El 1998 es va dur a terme una nova intervanció: La intervenció arqueològica a l’ala oest del claustre gòtic va permetre posar al descobert algunes parets
== Vegeu també ==
| |||