Enric IV de França: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Henri IV Lemot Pont-Neuf n2.jpg|thumbnail|left|250x|Estàtua d'Enric IV situada al [[Pont Neuf]] de París]]

Enric llavors va decidir capgirar la situació i convertir-se al catolicisme, cosa que va anunciar a [[Suresnes]] l'[[abril]] i que va portar a terme a [[Basílica de Saint-Denis|Saint-Denis]] el [[25 de juliol]] de [[1593]] (pronunciant la cèlebre frase: "''París ben bé val una missa''"). Després d'això el rei va començar a rebre submissions dels senyors catòlics sense perdre la dels protestants. El [[27 de febrer]] de [[1594]] fou coronat rei a la [[catedral]] de [[Chartres]] i el [[22 de març]] de [[1594]] va comprar l'entrada a París al governador de la Lliga, Brissac. El [[29 de novembre]] es va produir la reconciliació amb el duc de Guisa, i el [[27 de desembre]] de [[1594]] va sortir només ferit d'un atemptat realitzat per Jean Chatel, el qual fou executat dos dies després. El [[17 de gener]] de [[1595]] Enric va declarar la guerra a Castella i va envair [[Luxemburg]]. El duc de Mayenne, cap de la Lliga, encara oferia resistència a Borgonya, i del 3 al [[5 de juny]] de [[1595]] es va lliurar a [[Fontaine-Francaise]] una batalla, en la qual Enric va sortir victoriós però que va quedar contrarestada per la victòria castellana a [[Doullens]] el [[24 de juliol]] següent. El [[17 de setembre]] d'aquell any el Papa va aixecar l'excomunió d'Enric i el va absoldre de tots els càrrecs. Acords amb els caps principals de la Lliga van posant fi al conflicte civil. El [[13 d'abril]] de [[1598]] Enric va entrar a [[Nantes]] i en aquesta ciutat va promulgar l'[[Edicte de Nantes]] pel que s'establia la llibertat de culte i posava fi a la vuitena guerra<ref>{{Ref-llibre |cognom=Knecht |nom=Robert J. |títol=The French Religious Wars 1562-1598 |url=http://books.google.cat/books?id=VZAzvAOz9uEC&pg=PA42&dq=nantes+1598&hl=ca&sa=X&ei=nx5fVLKYLdOraem-gaAO&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=nantes%201598&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2002 |pàgines=86 |isbn=1841763950}}</ref> i a les guerres de religió que havien durant quaranta anys. Va seguir la [[pau de Vervins]] amb Castella el [[2 de maig]] de [[1598]].

El [[17 de desembre]] del [[1599]] el Papa va autoritzar el divorci d'Enric IV i de Margarida de Valois, de la que ja estava separat des feia quatre anys. L'any següent es va casar amb la catòlica [[Maria de Mèdici (regent de França)|Maria de Mèdici]]. El [[1601]] va signar la [[Tractat de Lió (1601)|pau de Lió]] amb [[Ducat de Savoia|Savoia]], que durant les guerres de religió s'havia [[Guerra franco-savoiarda|apoderat d'alguns territoris]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hugon |nom=Alain |títol=Au service du roi catholique: Honorables ambassadeurs et divins espions : représentation diplomatique et service secret dans les relations hispano-françaises de 1598 à 1635 |url=https://books.google.es/books?id=5gkjIFAR8ycC&pg=PA167&dq=Guerre+franco-savoyarde+1600-1601&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjTnqv3xrPNAhUDOxoKHd_ICe0Q6AEIGzAA#v=onepage&q=Guerre%20franco-savoyarde%201600-1601&f=false |llengua=francès |editorial=Casa de Velázquez |data=2004 |pàgines=167 |isbn=849555559X}}</ref> per la qual la corona va adquirir el [[comtat de Bresse]] i els territoris de [[Valromeu]], [[Bugei]] i [[Gex]] però va haver de renunciar al [[marquesat de Saluzzo]].