Ladislao Biro: diferència entre les revisions

'''László József Bíró''', conegut en l'Argentina com '''Ladislao José Biro''', ([[Budapest]], [[Regne d'Hongria]], [[29 de setembre]] de [[1899]] – [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de novembre]] de [[1985]]) va ser un [[inventor]] i [[periodista]] [[Hongria|hongarès]] nacionalitzat [[Argentina|argentí]]. Va realitzar un total de 32 [[Invent|inventsinvent]]s, entre ells el [[bolígraf]], el qual li va donar fama internacional.

Quan Ladislao va tenir la idea de l'invent que el faria famós —el bolígraf— ja havia inventat una ploma font, una màquina per rentar roba, un sistema de caixa de canvi automàtic pels automòbils i un vehicle electromagnètic. La història explica que, sent periodista, estava molest pels trastorns que li ocasionava la seva ploma quan aquesta se li embussava enmig d'un reportatge. Llavors, juntament amb el seu germà Georg, que era químic, va aconseguir una tinta que era molt útil per a l'escriptura a mà, però que no podia utilitzar-se amb la ploma ja que s'encallava en escriure. Però Ladislao va tenir una idea de com resoldre aquest últim inconvenient tot observant uns nens mentre jugaven a bales al carrer: les bales, en travessar un toll sortien traçant una línia d'aigua en el terra sec. Així, es va adonar que en comptes d'utilitzar una ploma metàl·lica a la punta, havia d'utilitzar una boleta. La dificultat de traslladar aquest mecanisme a un instrument d'escriptura residia en la impossibilitat per desenvolupar esferes d'una grandària suficientment petita. Ladislao Biro va patentar un prototip a Hongria i França, enel [[1938]], però no el va arribar a comercialitzar.<ref>{{ref-web|url= http://www.clarin.com/ciudades/hungaro-hizo-porteno-creo-birome_0_981501869.html|títol=El húngaro que se hizo porteño y creó la birome| consulta= 1 d'octubre de 2015}}</ref> Aquest mateix any, [[Agustín Pedro Justo]], el qual pocs mesos abans havia deixat de ser [[President de la Nació Argentina]], el va convidar a establir-se al seu país quan, de casualitat, el va conèixer mentre Biro era a Iugoslàvia prenent notes per a un periòdic hongarès. Agustín Justo el va veure escrivint amb un prototip del bolígraf i meravellat per aquesta forma d'escriure es va posar a xerrar amb ell. Biro li va parlar de la dificultat per aconseguir un visat i Justo, que no li havia dit qui era, li va donar una targeta amb el seu nom.<ref name="BALMACEDA">{{ref-llibre|títol=Historias de las palabras|any=2011| editorial=Sudamericana|id= {{ISBN|978-950-07-3586-5}}|autor= [[Daniel Balmaceda]]}}</ref>

Biro encara no es va decidir, en aquell moment, a viatjar a l'Argentina, però el maig de [[1940]], en començar la [[Segona Guerra Mundial]], ell i el seu germà van emigrar a l'Argentina juntament amb Juan Jorge Meyne, el seu soci i amic gràcies al qual havia escapat de la persecució nazi pel seu origen jueu.<ref name="BALMACEDA">{{ref-llibre|títol=Historias de las palabras|any=2011|editorial=Sudamericana|id={{ISBN|978-950-07-3586-5}}|autor=[[Daniel Balmaceda]]}}</ref> Un temps més tard, la seva esposa Elsa i la seva filla Mariana desembarcarien també a Buenos Aires. Casa seva es trobava a l'anomenat "barri anglès", limítrof amb el barri de Belgrano i actualment alberga una institució dedicada als inventors.

En aquest mateix any van formar la companyia ''Biro, Meyne & Biro'' i, en un garatge amb 40 operaris i un baix pressupost, va perfeccionar el seu invent, realitzant el 10 de juny de 1943 una nova patent a Buenos Aires. Van llançar el nou producte al mercat sota el nom comercial de ''Birome'' (Acrònim format per les síl·labes inicials de Biro i Meyne). El preu de venda al públic va ser d'entre 80 i 100 dòlars, un cost excessiu per a aquella època.<ref name="lanación">{{ref-web|url= http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir| consulta= 29 de setembre}}</ref> Al principi els llibreters van considerar que aquests «lapicitos a tinta» eren massa barats com per vendre'ls com a eina de treball i els venien com a joguines per a nois.<ref name="BALMACEDA">{{ref-llibre|títol=Historias de las palabras|any=2011|editorial=Sudamericana|id={{ISBN|978-950-07-3586-5}}|autor=[[Daniel Balmaceda]]}}</ref> Sobre aquest tema, en la seva última entrevista abans de morir, Biro va afirmar: "La meva «joguina» va deixar 36 milions de dòlars en el tresor argentí, diners que el país va guanyar venent productes no de la terra sinó del cervell".

EnEl [[1943]] va llicenciar el seu invent a Eversharp Faber, dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], en la llavors extraordinària suma de 2.000.000 de dòlars americans, i enel [[1951]] a Marcel Bich, fundador de l'empresa Bic de [[França]].<ref name="lanación">{{ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir|consulta= 29 de setembre}}</ref>

La societat formada per Biro i els seus socis va fer fallida, degut a causa de la manca de finançament i a nous invents que no van tenir èxit comercial. Un antic proveïdor, Francisco Barcelloni, va intentar persuadir Biro per a fabricar un bolígraf de baix cost. No va aconseguir convèncer-lo i es va instal·lar pel seu compte; va millorar el flux de tinta i va assajar una bola de triple duresa. Posteriorment, Barcelloni va contractar Biro per a dirigir la nova fàbrica.

* Un flascó de perfum que feia servir el mateix principi que el bolígraf. Més tard, amb aquest mateix principi, es van crear els desodorants de bola.<ref name="lanación">{{ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir|consulta= 29 de setembre}}</ref>

* Una màquina de rentar la roba (1930) que, segons l'anècdota, va construir per a la seva esposa Elsa Schick.<ref name="lanación">{{ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir|consulta= 29 de setembre}}</ref>

* Una caixa de canvi automàtica mecànica (1932), la patent de la qual va ser adquirida per [[General Motors]] que al mateix temps estava desenvolupant una caixa hidràulica.<ref name="lanación">{{ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir|consulta= 29 de setembre}}</ref> Es presumeix que GM va adquirir el seu invent per eliminar la possible competència.

* El filtre antitòxic.<ref name="lanación">{{ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir|consulta= 29 de setembre}}</ref>

* Un sistema [[Molècula|molecular]] i [[Isòtop|isotòpic]] per a fraccionament de [[Gas|gasosgas]]os (1978).

László Biró figura en una sèrie de [[Segell de correus|segells postals]] emesos enel [[1994]] pel Correu Argentí, en ocasió del cinquantenari de la invenció de la esferográfica, en el seu honor i el d'altres tres inventors argentins.<ref>La [http://www.delcampe.fr/page/item/id,127400176,var,Inventeurs-argentins-LJ-Biro-stylo-bille-Pateras-de-Pescara-Helicoptere-Q-Cristiani-Dessin-anime-etc-4,language,F.html serie en el sitio de venta aux enchères Delcampe] comprendiendo a: László Biró ([[Bolígraf|bolígrafobolígraf]]o), [[Raúl Pateras Pescara]] ([[Helicòpter|helicóptero]])], [[Quirino Cristiani]] (cine de animación), Enrique Finochietto (cirugía instrumental).</ref><ref>Dr Farag Moussa, [http://www.invention-ifia.ch/Stamps_FR.htm Timbres - inventeurs & inventions]: {{citar ref|Le 1er octobre 1994, à l'occasion de cinquantième anniversaire de l'invention du célèbre Ladislao José Biro (le non moins célèbre stylo à bille), l'administration des postes de Buenos Aires a en effet émis une série de timbres honorant non seulement Biro, mais également trois autres inventeurs argentins.}}</ref>

A l'Argentina el [[29 de setembre]], dia del seu naixement, es commemora el '''Dia de l'Inventor'''.<ref name="d24">{{ref-web|url= http://www.eldiario24.com/nota/301062/por-que-el-29-de-septiembre-se-celebra-el-dia-del-inventor-en-la-argentina-20130929-0409.html|títol=Por qué el 29 de septiembresetembre se celebra el Día del Inventor en la Argentina| consulta= 29 de setembre|cognom=|nom=|data=|obra=|llengua=|cita=}}</ref>

| Chant d’Espoird'Espoir

| Chant d’Étoiled'Étoile