Tercera Guerra Civil Romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Antecedents: desambiguació d'enllaços
Línia 19:
A la mort de [[Juli Cèsar]], [[Marc Antoni]] havia aconseguit el lideratge del partit de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i fins llavors havia mantengut el bàndol dels ''[[liberatores]]'' i el d'[[Octavi]] allunyats del poder. Però Antoni havia perdut la confiança del [[Senat romà]], i mentre estava lluitant a la [[Gàl·lia Cisalpina|Cisalpina]] l'any [[43 aC]] contra [[Dècim Juni Brutus|Dècim Brut]] per aconseguir el control de les tropes de la província, el Senat envià els dos cònsols, [[Aule Hirti|Hirci]] i [[Gai Vibi Pansa|Pansa]], a reforçar les tropes de Brut, que estava patint un setge a Mòdena. Octavi, amb un exèrcit que havia reclutat a [[Itàlia]] amb [[veterà|veterans]] de Cèsar, s'uní a aquests dos i finalment derrotaren l'exèrcit d'Antoni a la [[Batalla de Mutina]]. Però tot i la victòria, els cònsols Hirci i Pansa moriren a la batalla, de manera que quedà un buit de poder que Octavi volia aprofitar.
 
En efecte, Octavi marxà amb les seves legions sobre Roma i obligà el senat a elegir-lo com a [[Cònsol romà|cònsol]], el [[19 d'agost]] de l'any 43 aC, mentre Antoni recomponia el seu exèrcit. Mentre Octavi es mostrava en l'escenari polític romà com el "venjador" del seu pare adoptiu i reprimia totalment el bàndol dels ''liberatores'' (amb qui s'havia aliat per vèncer Antoni), canviaren els papers i Marc Antoni va contreure una aliança amb els líders del [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular]], el partit de Cèsar. Aleshores, seguint l'exemple de Cèsar, [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] de l'any [[60 aC]], Octavi, Antoni i el cap dels genets [[Lèpid el triumvir|Lèpid]] formaren, l'octubre de l'any 43 aC, un [[Segon Triumvirat]], la ratificació del qual fou el casament d'Octavi amb la fillastra d'Antoni, [[Clòdia (promesa d'August)|Clòdia]].
 
==La guerra==