Alexander William Williamson: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#viquiestirada |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 31:
==Biografia==
Williamson va néixer el 1824 a [[Wandsworth]], Londres, el segon dels tres fills d'Alexander Williamson, empleat de la [[Companyia de les Índies Orientals]] i Antonia McAndrew Williamson, filla d'un prominent comerciant de Londres. Malgrat la malaltia física primerenca, la pèrdua de la vista en un ull i un braç esquerre en gran part inútil, Williamson va créixer en un entorn intel·lectual solidari i estimulant. Després d'una primera infància que va passar a Brighton i després a les escoles de Kensington, Williams es va inscriure a la [[Universitat de Heidelberg]] el 1841. Després de treballar amb [[Leopold Gmelin]] a [[Heidelberg]], es va traslladar a la [[Universitat de Giessen]] per treballar amb [[Justus von Liebig]], on va rebre el seu doctorat el 1845. Williamson després va passar tres anys a [[París]] estudiant matemàtiques superiors amb [[Auguste Comte]].<ref name=Papers>{{
|
El 1849, amb el suport de [[Thomas Graham (químic)|Thomas Graham]], Williamson va ser nomenat professor de química analítica i pràctica a la [[University College de Londres]]. Des de la dimissió de Graham el 1855 fins a la jubilació de Williamson el 1887, Williamson també va exercir la càtedra de química (teòrica) general.<ref name=Papers/>
Com a conseqüència d'aquest increment d'ingressos,<ref name=Papers/> va ser capaç de casar-se amb Emma Catherine Key, la tercera filla de [[Thomas Hewitt Key]], el 1855.<ref name="Who">{{cite magazine |title=WILLIAMSON, Alexander William|magazine= Who's who biographies, 1901|page=1197|url=https://books.google.com/books?id=8EcuAAAAYAAJ&pg=PA1197}}</ref> Van tenir dos fills: Oliver Key (mort el 1941) i Alice Maude.<ref name=Papers/> Alice Maud Williamson es va casar amb el físic Alfred Henry Fison (1857-1923). Williamson va morir el 6 de maig de 1904 a Hindhead, [[Surrey]], Anglaterra, i va ser enterrat al [[cementiri de Brookwood]] a Surrey.<ref name=Harris>{{
==Recerca sobre l'èter==
[[Imatge:Williamson Alexander W.jpg|right|150px|thumb|Alexander Williamson]]
A Williamson se li atribueix la seva investigació sobre la formació d'[[èter#Síntesi d'èter de Williamson|èters no simètrics]] mitjançant la interacció d'un [[alcòxid]] amb un [[haloalcà]], conegut com a síntesi d'èter de Williamson. Va considerar l'èter i l'alcohol com a substàncies anàlogues i acumulades en el mateix tipus d'aigua, i a més va introduir el tipus d'aigua com una base àmpliament aplicable per a la classificació de compostos químics. El mètode per establir la constitució racional dels cossos en comparació amb l'aigua creia capaç d'una àmplia extensió, i aquest tipus, va pensar, seria suficient per a tots els compostos inorgànics, així com per als orgànics més coneguts, la fórmula de l'aigua, sent presos en certs casos com duplicats o triplicats<ref name="EB1911"/><ref name="Paul">{{
Fins al 1850 també va suggerir una visió que, de forma modificada, té una importància fonamental en la teoria moderna de la dissociació [[ió|iònica]], ja que, en un article sobre la teoria de la formació de l'èter, va instar a que, en un agregat de les [[molècula|molècules]] de qualsevol compost hi ha un intercanvi constant entre els elements que conté; per exemple, en l'[[àcid clorhídric]], cada [[àtom]] d'[[hidrogen]] no queda quiet en juxtaposició amb l'àtom de [[clor]] que unia per primera vegada, sinó que canvia de lloc amb altres àtoms d'hidrogen. Una hipòtesi alguna cosa similar va ser presentada per [[Rudolf Clausius]] gairebé al mateix temps.<ref name="EB1911"/>
Línia 48:
El 1863 cinc estudiants del [[Han (Japó)|clan]] [[Domini Chōshū|Chōshū]] van ser traslladats de contraban fora del [[Japó]]. Aleshores el Japó era encara una societat tancada, les lleis del [[Bakumatsu|shogunat de Tokugawa]] van fer que viatjar a un altre país fossin una [[Pena de mort|ofensa capital]]. Després d'un ardu viatge fins a Londres, els estudiants van quedar sota la cura del professor Williamson. Ell i la seva esposa Catherine van donar la benvinguda al grup a casa seva, els van ensenyar anglès, els van introduir a la societat occidental i van organitzar-los per estudiar com a estudiants no matriculats a la University College de Londres. [[Ito Hirobumi|Ito Shunsuke]] (més tard Ito Hirobumi), [[Endō Kinsuke]] i [[Inoue Masaru (buròcrata)|Nomura Yakichi]] (més tard Inoue Masaru) van viure amb els Williamson a casa a Camden, mentre que [[Inoue Kaoru|Inoue Munta]] (més tard Inoue Kaoru), i [[Yamao Yōzō]] vivien adjacents a la universitat al carrer Gower.
Els Cinc de Chōshū, com es van conèixer més tard, van servir en el govern japonès i van fer importants contribucions científiques i socials a la modernització del Japó. Uns altres catorze estudiants internacionals japonesos, del clan Satsuma, més tard van treballar amb Williamson a partir de 1865<ref name=Davies>{{
==Premis i distincions==
[[Fitxer:Alexander William Williamson Grave 2016.jpg|thumb|leftI200px|right|Tomba de Williamson al [[cementiri de Brookwood]]]]
Per la seva tasca sobre eterificació, Williamson va rebre una medalla reial de la Royal Society el 1862, de la qual es va convertir en becari el 1855 i va servir com a secretari estranger de 1873 a 1889. Va ser dues vegades president de la London Chemical Society, de 1863 a 1865 i de 1869 a 1871.<ref name="EB1911">{{EB1911|inline=y|wstitle=Williamson, Alexander William|volume=28|page=684}}</ref><ref name="Foster1905">{{
== Referències ==
Línia 59:
==Enllaços externs==
{{Wikiquote}}
* {{
* {{
{{Commonscat}}
| |||