Religió de l'antiga Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.173.18.12. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
→Cosmogonia: wiruthoerig |
||
Línia 16:
Per als grecs, els déus no eren a l'exterior del món, ells no havien creat l'univers ni als homes, però s'havien creat a ells mateixos. No havien existit sempre; no eren [[eternitat|eterns]], sense principi ni fi, sinó solament [[immortalitat|immortals]] (naixement sense mort). Aquesta immortalitat es traduïa en un estil de vida particular. S'alimentaven amb [[ambrosia]] –substància deliciosa, nou vegades més dolça que la mel–, de [[nèctar (mitologia)|nèctar]] i del fum dels [[sacrificis religiosos de l'antiga Grècia]]. Per les seves [[vena|venes]] no corria la sang, sinó un altre líquid: el ''ichor''. Estaven sotmesos al destí i intervenien constantment en els assumptes humans. Nascuts uns dels altres i molt nombrosos, els déus formaven una família, una [[societat]], fortament jerarquitzada.{{sfn|Bellinger|2000|}}
El nom de la majoria de les divinitats apareix a les taules de la [[civilització micènica]], després als textos d'[[Homer]] i d'[[Hesíode]]. El seu lloc i la seva funció estaven ja parcialment establerts. Sembla que el panteó grec estava ja constituït al segle VIII aC. A la fi d'aquest segle, Hesíode, un poeta [[Beòcia|beoci]], a la seva ''[[Teogonia]]'', presenta una ordenació dels ritus i dels mites relatius al naixement del món diví. Redacta una història de la successió de les generacions divines que al terme dels múltiples conflictes per la sobirania desemboca en la col·locació dels déus de l'[[Olimp]] prop de la figura
Es tractava, en primer lloc, de fer néixer el món (''kosmos'') a partir de tres poders: [[Caos (mitologia)|Caos]] («el buit que ocupa un buit»), [[Gea]] (la [[Terra]]) i [[Eros (fill d'Ares)|Eros]] («la renovació»), els qui van donar, cadascun, naixement a altres poders de manera independent. De la unió de Gea i d'[[Úranos]] van néixer els [[Titans]] –el més jove dels quals era [[Cronos]]–, els tres [[Ciclops]] i els tres [[Hecatonquir]]s. Dels fills de Gea i d'Urà que van engendrar poders divins, Cronos va castrar al seu pare, després va regnar amb [[Rea (mitologia)|Rea]] sobre els altres déus. Perquè cap dels seus fills fos rei, després de néixer se'ls va empassar. Nascut d'ell, [[Zeus]] va escapar a les seves intencions. Tan bon punt va créixer, va obligar a Cronos a vomitar als seus fills, el va destronar i el va incitar, amb la generació dels seus germans, els [[Olímpics]], a un combat contra els Titans. En endavant, els déus es van organitzar essencialment al voltant de Zeus, sobirà de l'Olimp –del cel, de la regió etèria on viuen els déus–, qui va repartir el món amb els seus germans: a [[Hades]], l'[[inframón]] i a [[Posidó]], el mar. Va repartir entre els Olímpics tots els honors (''timai'') i va inaugurar un regnat de pau i de justícia.{{sfn|Bellinger|2000|}}
| |||