Pirateria barbaresca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 10:
Des d'aquestes fortaleses, els barbarescos atacaven els ports del sud de la península Ibèrica, l'arxipèlag de les [[Balears]], [[Sicília]] i el sud de la península Itàlica. Tant és així que el cronista Sandoval va escriure: «Diferents corrien les coses en l'aigua: perquè d'Àfrica sortien tants corsaris que no es podia navegar ni viure en les costes de Castell».<ref Name="aventura83"> Ramiro Feijoo, «España pone pie en Berbería, Mazalquivir», n.º 83 de La Aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, setembre de 2005 </ref>
La península Ibèrica patia molts més atacs que la Itàlica, perquè es comptava amb el coneixement de la llengua, les costes i els costums dels andalusins
La major part de les naus barbaresques eren [[galera|galeres]] de poc [[francbord]], propulsades per rems. Els rems eren accionats per multitud d'esclaus no musulmans, alguns raptats de països europeus i d'altres comprats a l'Àfrica subsahariana. La galera generalment tenia un sol pal amb una vela quadrangular. Les accions barbaresques van anar augmentant en nombre i gosadia, arribant a prendre possessions a l'[[illa d'Eivissa]], [[Mallorca]] i en la mateixa Espanya continental amb atacs a [[Almuñécar]] o [[València]].<ref name = "aventura88" > Esteban Mira Caballos, «Corsarios, tábanos del Imperio», n. º 88 de La Aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, febrer de 2006 </ref> És ben cert que moltes d'aquestes accions culminaven amb èxit gràcies a la cooperació que els algerians i tunisians obtenien dels [[moriscos]], fins que van ser expulsats per [[Felip III de Castella]].
| |||