Revisió del 19:48, 21 oct 2018 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 437.134 edits Canvis menors, neteja AWB ← Edició anterior		Revisió del 03:10, 9 abr 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.376.906 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 4: L'[[Individualisme metodològic\|actor individual és la unitat d'anàlisi]] d'aquesta teoria. S'assumeix que tots els individus són [[Egoisme psicològic\|egoistes]], i tot individu té la capacitat racional, el temps i la independència emocional necessàries per triar la millor línia de conducta des del seu punt de vista. Per tant, tot individu es guia racionalment pel seu interès personal, independentment de la complexitat de l'elecció que hagi de prendre. Això no implica necessàriament que aquests supòsits siguin certs, és a dir, que els individus reals es comportin d'aquesta manera en tot moment. Però se suposa que es pot explicar el comportament observat en un agregat, com un mercat, si suposem que així és, tal com suggereixen [[Gary S. Becker]] o [[Milton Friedman]]. Aquest corrent també té el seu origen en la sociologia comprensiva de [[Max Weber]]. Per a aquest autor, l'estudi de la societat exigeix ~~la~~la construcció de "[[tipus ideal]]s", és a dir, uns models teòrics que no són necessàriament certs, però que recullen els trets fonamentals del problema que es vol estudiar. L'elecció racional seria un tipus ideal en aquest sentit, ja que si entenem que el que realitza un agent és racional, ja és suficient per explicar la seva acció. Però per a això cal que identifiquem quins són els fins que pretén l'agent, i quins són els mitjans que considera vàlids per a aconseguir tals fins. Això aparta la sociologia comprensiva de les teories més economicistes de l'elecció racional, que suposen que tant els mitjans com els fins són universals, i que les accions varien a causa de variacions en el capital. [[Anthony Downs]] va ser el pioner en l'aplicació dels criteris econòmics al comportament electoral. Altres autors que van impulsar aquest corrent dins de la ciència política moderna van ser [[Mancur Olson]], [[Kenneth Arrow]], [[James M. Buchanan]], [[Raymond Aron]], [[Gordon Tullock]] i [[William Ricker]]. El [[marxisme analític]], a través d'autors com [[John Roemer]] o [[Jon Elster]], s'ha esforçat per compatibilitzar el marxisme amb l'elecció racional.

Teoria de l'elecció racional: diferència entre les revisions