Revisió del 20:31, 13 abr 2019 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 435.080 edits →‎Fonts ← Edició anterior		Revisió del 20:35, 13 abr 2019 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 435.080 edits Canvis menors, neteja, replaced: en l'any → l'any , degut a → a causa de AWB Edició següent →
Línia 48: \| premis = }} '''Luigi Boccherini''' ([[Lucca (ciutat toscana)\|Lucca]], [[19 de febrer]] de [[1743]] - [[Madrid]], [[28 de maig]] de [[1805]]) fou un [[violoncel\|violoncel·lista]] i [[compositor]] [[~~Itàlia~~Italians\|italià]]. == Biografia == Línia 62: Davant el relatiu estancament de la seua carrera (el sou era baix) deixa novament Lucca per a fer una gira de concerts per França amb el quartet de corda que ell mateix havia creat l'any 1764 (quelcom excepcional a l'època), el repertori del qual estava format per obres de Haydn, de Boccherini i d'altres compositors coneguts a l'època. Entre 1764 i 1768, va compondre dos [[Oratori (música)\|oratoris]]: [[Giuseppe Riconoscuito]] i [[Gioas, re di Guidea]]. El 1768, va arribar a París amb [[Filippo Manfredi\|Manfredi]], músic del seu quartet de corda. Després de les baralles entre els partidaris de [[Christoph Willibald Gluck\|Gluck]] i els de [[Niccolò Vito Piccinni\|Piccinni]], els italians hi eren benvinguts. A París va poder publicar alguns quartets i trios i junt a Manfredi va presentar les seues obres al Concert Spirituel. El renom de Boccherini va començar a estendre's. L'Ambaixador d'Espanya a París va reeixir a convéncer Boccherini i Manfredi de visitar Madrid prometent-los una ~~treball~~feina estable sota la protecció i mecenatge de l'Infant Lluís, germà del rei. Aquesta proposició pot semblar estranya, car el rei [[Carles III d'Espanya\|Carles III]] no estimava la música. Finalment, Boccherini es va instal·lar a Madrid l'any 1768, país on va residir fins a la seua mort. [[Fitxer:La familia del infante don Luis.jpg\|~~left~~esquerra\|thumb\|350px\|''La família de l'infant Lluís de Borbó''. Oli de [[Francisco de Goya y Lucientes\|Goya]]. Fundació Magnani-Rocca (Corte di Mamiano, [[Itàlia]]). A la dreta un grup de servents, amb Boccherini en primer pla.]] . Però la situació no era efectivament tan brillant com s'esperaven. Nombrosos músics italians exercien a Madrid i aviat es van mostrar gelosos del nouvingut. A més, només els autors d'òperes podien esperar la glòria a Madrid i no era el seu cas. No va ser fins a 1770 que l'infant Lluís va contractar el compositor com a violoncel·lista i compositor. Aquest any, va començar a compondre el seu primer [[quintet de corda]], forma que va contribuir a desenvolupar d'una manera decisiva. Va esdevenir molt prolífic i va produir nombroses peces de música de cambra que van contribuir a acréixer el seu prestigi: els quartets opus 15 van donar-li fama arreu d'Europa. És un període de probable proximitat amb [[Gaetano Brunetti]], mestre de violí i compositor del nebot de l'Infant Lluís, el futur Carles IV, període d'influències mútues i d'evolució estilística. El 1776, el matrimoni morganàtic de l'infant Lluís va suposar-ne el desterrament de la cort i que Bochherini i Manfredi l'acompanyessin al palau d'[[Arenas de San Pedro]] i fossin llavors rebutjats per la cort de Madrid. La seua producció se'n va ressentir. Tot i això, en aquesta època va compondre el seu formidable ''Stabat Mater'' (1781). El 1785, va morir el seu protector. Carles III li va assignar una pensió i va aconseguir posar-se al servei de [[Frederic Guillem II de Prússia]] qui el va nomenar compositor de cambra i a qui va trametre diverses obres per correspondència. A partir de 1786, va entrar al servei de la duquessa de Benavente i Osuna, que mantenia una petita orquestra privada, de la ~~que~~qual Boccherini va ser el director. En aquesta època, freqüentava alel pintor [[Francisco de Goya y Lucientes\|Goya]] que també havia estat protegit per l'infant Lluís. Per raons desconegudes va perdre ~~aquest~~aquesta ~~darrer~~darrera ~~treball~~feina, i el 1797 va perdre també la pensió del rei Guillem ~~degut~~ a causa de la mort d'aquest. Abatut i arruïnat Boccherini va intentar vendre algunes obres a [[Ignaz Pleyel\|Ignace Joseph Pleyel]], editor de París, qui va abusar de la difícil situació del compositor. Gràcies a [[Lucien Bonaparte]], ambaixador francès a Madrid, va obtenir el 1800 un càrrec remunerat, i en prova de gratitud li va dedicar dues sèries de quintets (op.60 et op.62). Una successió de desgràcies familiars (mort d'alguns dels seus fills i de la seua segona esposa) el van deprimir. Va caure en un estat d'extrema pobresa i, mal allotjat, va morir a Madrid d'una malaltia pulmonar el 1805. Fou enterrat en l'església de San Miguel, Santos Justo y Pastor (actual Basílica de San Miguel) de Madrid; en l'any 1927 les seues restes foren traslladades a la seva ciutat natal i avui són a l'església de San Francesco de Lucca. Com en el cas de [[Domenico Scarlatti\|Scarlatti]] encara es troben a Madrid els descendents de Luigi Boccherini. == Obra == Boccherini és conegut principalment per la seva [[música de cambra]], i en particular pels seus nombrosos quintets de corda (Quasi 125 peces). La seva obra simfònica, tot i ser abundant, s'interpreta poc. Un dels seus concerts per a viloncel i el minuet del quintet op. 11/5 s'han guanyat molta popularitat. Va deixar 11 concerts per a violoncel i orquestra, 27 sonates per a violoncel, 6 sonates per a violí, 42 trios de corda, 179 quintets per a diverses combinacions d'instruments, 19 sextets i septets, 29 simfonies, la [[sarsuela]] ''[[La Clementina]]'', etc. Línia 105: {{Autoritat}} {{ORDENA:Boccherini, Luigi}}▼ ▲{{ORDENA:Boccherini, Luigi}} [[Categoria:Compositors de sarsuela]] [[Categoria:Compositors italians del Classicisme]]

Luigi Boccherini: diferència entre les revisions