Gioachino Rossini: diferència entre les revisions

A principi de febrer de 1831, emprèn un curt viatge a [[Espanya]] amb el seu amic el banquer Aguado, la pàtria d'Isabella. Durant aquesta estada, Rossini accepta la invitació de l'ardiaca de Madrid, Manuel Fernández Varela, de compondre un ''[[Stabat Mater (Rossini)|Stabat Mater]]''. Un mes després torna a París, sol. Isabella no l'ha seguit. El matrimoni ja feia temps que no s'entenia.<ref name=Vitoux /> Es posa a treballar en l{{'}}''Stabat'' i només és capaç de compondre sis dels deu números, de manera que confià la seva finalització al director musical del Théâtre Italien [[Giovanni Tadolini]]. Aquesta versió de l'''Stabat'' es porta a terme a la capella de San Felipe el Real de Madrid, el Divendres Sant de 1833.<ref name=ROF />

 

[[Fitxer:Vincenzo bellini.jpg|thumbnail|esquerra|Vincenzo Bellini]]

El 1834 torna a fer una breu estada a Bolonya. De retorn a París, ajuda Bellini que ja fa un any que hi viu. Gràcies a ell rep l'encàrrec d'una nova òpera i Rossini li prodiga els seus consells. Finalment el 24 de gener de 1835 s'estrena ''[[I puritani]]'', amb la partitura revisada per Rossini. Bellini escriu a un amic: «A l'estrena hi va assistir tota l'alta societat, sense oblidar al meu estimat Rossini, que m'estima com a un fill». Bellini moriria vuit mesos després en circumstàncies misterioses. Rossini s'encarregaria de preparar-li unes exèquies grandioses.<ref name=Vitoux />

A Bolonya, va donar algunes classes de [[cant]] i entre els alumnes tingué [[Angel Mariani]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 33">{{ref-llibre|títol=[[Enciclopèdia Espasa]] |volum=Volum núm. 33|pàgina=83|isbn=84 239-4533-2}}</ref> i la [[Marietta Alboni]].<ref name="Espasa">{{ref-llibre|títol=Enciclopèdia Espasa|volum=Volum núm. 4| pàgina= 172|isbn=84-239-4504-9}}</ref> Però va patir el trasbals provocat pels moviments revolucionaris que sacsejaven Itàlia l'any 1847. Impopular davant els seus compatriotes per l'horror que li provocaven les sedicions populars, Rossini hagué de fer front a l'animositat del poble i hagué de deixar Bolonya per [[Florència]], on es va instal·lar al palau de San Donato, posat a la seva disposició pel príncep Demidoff. L'any següent va tornar a deixar Itàlia i va marxar a França i es va instal·lar en un apartament del carrer de la ''Chaussée d'Antin''. Va passar l'estiu a la seua vil·la de [[Passy]], on feia moltes reunions amb la gent de la lírica parisenca, donà suport a molts d'ells i, sobretot recomanà [[Augusto Vianesi]], que gràcies a Rossini es donà a conèixer com a director d'orquestra d'òpera el [[1858]] a [[París]].

 

 

Segons el seu biògraf Edmond Michotte, el març de 1860 va rebre la visita de [[Richard Wagner]]. El 9 de juliol ''[[Semiramide]]'' fou reviscuda en una producció sumptuosa a l'[[Opéra de Paris|Opéra]] de les germanes [[Barbara Marchisio|Barbara]] i [[Carlotta Marchisio]].<ref name=ROF /> El 1863 compon la ''[[Petite Messe solennelle]]''. El 14 de març de 1864, la ''Petite Messe solennelle'' per a veus solistes, cor, dos pianos i harmònium s'estrena de forma privada a la casa de París de la comtessa [[Louise Pillett-Will]], a qui anava dedicada la Missa. Rossini la va escriure per a tota l'orquestra el 1867, però aquesta versió no es portaria a terme fins al 24 de febrer de 1869, després de la seva mort. El 21 de març de 1864, dia de la seva onomàstica, la ciutat de Pesaro l'honrà cerimoniosament per desvetllar la seva estàtua. L'1 de juliol de 1867 va tenir lloc la primera actuació de l{{'}} ''Hymne à Napoleon III et à son Vaillant Peuple'' al Palau de la Indústria de París.<ref name=ROF />