Modes rítmics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -tal i com +tal com |
ref |
||
Línia 1:
[[File:Perotin - Alleluia nativitas.jpg|thumb|Pérotin, "Alleluia nativitas", en tercer mode rítmic.]]
A l'entorn de la [[música medieval]], els''' modes rítmics''' van ser els patrons de durada (o [[ritme|ritmes]]) llargs i curts impostos en l'[[notació musical|escriptura musical]], que, d'altra banda, serien idèntiques.<ref>{{GEMUS|2571}}</ref>
== Història ==
Línia 38:
Entre els escriptors que van tractar el tema de les modes rítmics estan l'[[Anònim IV]], que esmenta els noms dels compositors [[Léonin]] i [[Pérotin]], així com algunes de les seves obres més importants, i [[Franco de Colònia]], que va reconèixer les limitacions del sistema i va ser el primer a proposar un mètode de notació, en el qual la durada d'una nota era representada per la seva forma distintiva. Després de [[Joan de Garlandia (músic)|Garlandia]], molts teòrics van tractar d'incloure el [[semibreu]] en el sistema. Lambertus va augmentar el nombre de modes fins a nou.
==
{{Referències}}
Línia 50:
* Wellesz, Egon (ed.) '' New Oxford History of Music '', vol. 1: "Ancient and Oriental Music". London & New York: Oxford University Press, 1957.
{{ORDENA:Modes Ritmics}}
| |||