Primera Guerra Mundial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 91.126.89.132. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 49:
Els països dels Balcans, alliberats de l'Imperi otomà (el «malalt d'Europa»), són objecte de rivalitat entre les grans potències. L'Imperi otomà, que s'enfonsa lentament, no té a Europa, abans de la guerra, més que [[Constantinoble]] i un petit territori al seu voltant. Tots els joves països nascuts de la seva descomposició ([[Grècia]], [[Bulgària]], [[Romania]], [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Albània]]) busquen expandir-se a costa dels seus veïns.
 
Un punt especialment conflictiu era el de [[Bòsnia (regió)|Bòsnia]]. L'Imperi austrohongarès havia ocupat la zona als otomans i n'havia fet un protectorat amb certa autonomia i un parlament propi. Nogensmenys, els intents de [[Sèrbia]] per controlar Bòsnia, amb la idea de reunir een un mateix país tots els serbis, provocaren continus conflictes a Bòsnia, de manera que el govern austrohongarès decidí suspendre'n l'autonomia i annexar directament el territori a l'imperi.
 
A més, els dos enemics seculars de l'Imperi otomà continuen la seva política tradicional. L'[[imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] desitja continuar la seva expansió en la vall del [[Danubi]], fins al [[mar Negre]]. Rússia, que està lligada històricament i cultural als [[pobles eslaus|eslaus]] dels Balcans, de confessió [[Església ortodoxa|ortodoxa]], i que els ha brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva política de conquesta d'un accés lliure a la Mediterrània, que passa pel control dels estrets (el [[Bòsfor]] i els [[Dardanels]]) i, en darrer terme, pel control de la capital otomana. Evidentment, aquestes dues polítiques entre una potència catòlica i una d'ortodoxa, provoquen enfrontaments a la zona dels Balcans.