Viquipèdia

Santiago Rusiñol i Prats: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m eliminant redirecció de plantilla
hola
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Santiago Rusiñol i Prats''' ([[Barcelona]], [[25 de febrer]] de [[1861]] - [[Aranjuez]], [[comunitat de Madrid]], [[13 de juny]] de [[1931]]) va ser un [[pintor]], [[escriptor (literatura)|escriptor]], [[col·leccionisme|col·leccionista]], [[periodista]] i [[dramaturg]] [[Catalunya|català]]. Fou un artista polifacètic i un dels líders del [[modernisme]] a [[Catalunya]]. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d'un extens nombre d'articles, el situa com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.
 
* hola
== Biografia ==
Nasqué a Barcelona, en el si d'una família d'industrials del tèxtil provinent de [[Manlleu]], on eren propietaris de la [[Colònia Rusiñol|colònia tèxtil Rusiñol]], també coneguda com Can Ramissa. El seu pare fou Joan Rusiñol i Andreu i la seva mare, barcelonina, Amàlia Prats i Caravent. Santiago Rusiñol apareix en la seva inscripció al registre civil amb els noms de Jaume (no pas Santiago) Jacint Lluís<ref>Textualment, el registre indica els noms de Jayme Jacinto Luis.</ref> i va ser batejat a l'església de [[Sant Cugat del Rec]] de Barcelona.<ref>Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-683J-L?i=234&wc=QZ7W-XRS%3A335015101%2C335015102%2C335480501&cc=2015324&cat=636896 any 1861, llibre 1r, foli 232, número de registre 926].</ref> Encara que fos hereu del negoci familiar, el seu interès per l'art de la pintura començava a perfilar-se durant la seva adolescència. El [[1886]] es casà amb [[Lluïsa Denís i Reverter|Lluïsa Denís]].{{sfn|Coll|2000|p=62}} L'any següent nasqué la seva filla, Maria, però, pocs mesos després, el caràcter inquiet, el desinterès pel negoci familiar i el desig per dedicar-se a pintar, viatjar i conèixer món l'allunyaren de la família. Santiago cedí la gestió de l'empresa al seu germà [[Albert Rusiñol i Prats|Albert]], conegut empresari i polític, que més endavant fou diputat i senador. Santiago començà a viatjar per [[Catalunya]] i [[Espanya]], per [[França]] i per [[Itàlia]]. Els viatges seran una constant en la vida de l'artista.
 
El [[1888]], es revelà com a escriptor col·laborant regularment amb articles al diari ''La Vanguardia''.{{sfn|Doñate |Mendoza|1997|p=20}} El [[1889]] trencà la relació amb la família, ruptura que durarà deu anys; tanmateix, mantingué el contacte amb la filla.{{sfn|Coll|2000|p=63}} El 1889 se n'anà a estudiar a [[París]]{{sfn|Doñate |Mendoza|1997|p=27}}, on residí a temporades durant la primera meitat de la dècada dels noranta, període important en la seva trajectòria creativa.
 
El [[1893]] instal·là a [[Sitges]] el seu estudi, conegut com el ''[[Cau Ferrat]]'', per la col·lecció de ferros antics que conté.{{sfn|Laplana|2002|p=83}} La vila es convertí en un punt de referència [[modernista]] d'artistes, escriptors i músics promogut per Rusiñol, que hi organitza les [[festes modernistes]], en què es conjuminen el teatre, la poesia, la pintura i la música. Paral·lelament, l'artista consolida els seus dots com a escriptor i des de principis de la dècada de [[1890]] escriu obres narratives i poemaris en prosa. Algunes de les seves novel·les s'adaptaran per ser representades al teatre, com ''[[L'auca del senyor Esteve]]'', escrita el [[1907]] i estrenada uns anys més tard.{{sfn|Cascuberta|2006|p=43}}
 
El [[1899]], arran d'una greu malaltia, es retrobà amb la seva dona. Quan millorà, se n'anà a [[França]] amb ella i amb la filla per desintoxicar-se de l'addicció a la morfina.{{sfn|Coll|2000|p=63}} Un any després, se sotmeté a una intervenció quirúrgica que el deixà amb un sol ronyó, fet que marca una nova etapa vital en la seva trajectòria.{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=76}} El [[1903]], ja era un artista reconegut i durant la primera dècada del segle XX es consolidà el seu prestigi com a pintor i escriptor prolífic, tant a Barcelona com arreu d'[[Espanya]] i a [[París]]. Rebé més premis i nominacions. A França, el reconeixement oficial li arriba el [[1908]], quan obté el títol de ''sociétaire'' del [[Saló de París]].{{sfn|Laplana|1997|p=263}}
[[fitxer:25 Cinquantenari de la mort de Rusiñol, pg. de Gràcia.jpg|thumb|Placa que l'entitat [[L'Arca de Noè]], fundada per Rusiñol, li dedicà amb motiu del cinquantenari de la seva mort, al [[passeig de Gràcia]] núm. 96 (Barcelona)]]
A partir de les dues dècades següents rebé un gran reconeixement, alhora que adquiria un prestigi innegable, malgrat el rebuig dels artistes i crítics noucentistes, en particular, del crític d'art [[Eugeni d'Ors]], que escrivia al diari ''[[La Veu de Catalunya]]''.{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=103}} El [[1917]], fou condecorat pel govern francès amb la [[Legió d'Honor]].{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=152}} Rebé el darrer homenatge a [[Sitges]] el 1926. Morí a Aranjuez el [[1931]]. El govern provisional de la República espanyola ordena una cerimònia fúnebre oficial a Madrid, que és encapçalada pel president, [[Manuel Azaña]].{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=183}}
 
Rusiñol no sols va formar part activa de la cultura del seu temps, sinó que la va enriquir amb la seva personalitat i amb les seves idees i opinions, que va defensar amb fermesa, i a les quals no els mancava ni la controvèrsia ni la polèmica. Bon amic dels seus amics, es va relacionar amb les personalitats artístiques i intel·lectuals més destacades del moment, com mossèn [[Cinto Verdaguer]] i [[Pompeu Fabra]], [[Valle-Inclán]] i [[Benito Pérez Galdós]], els músics [[Enric Granados]], [[Isaac Albéniz]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]], [[Erik Satie]] i [[Manuel de Falla]], i pintors com [[Darío de Regoyos]], [[Ignacio Zuloaga]] i [[Joaquim Mir]], entre molts d'altres. Tanmateix, l'amistat més llarga i sòlida la va tenir amb el pintor [[Ramon Casas]] i amb l'escultor [[Enric Clarasó]], amb els quals va formar un trio artístic que es va mantenir fins que morí. També cal destacar que fou oncle avi del prematur poeta barceloní [[Jorge Folch i Rusiñol]].
 
== Obra pictòrica ==
=== Inicis ===
Va estudiar al taller del pintor Tomàs Moragas, on va aprendre dibuix i diverses tècniques, com l'oli i l'aquarel·la. Féu la primera exposició a la sala Parés, de Barcelona, el [[1879]], en una mostra col·lectiva; hi participà amb una petita pintura de l'interior d'un estudi amb la figura d'un model.{{sfn|Coll Mirabent|1992|p=8}} Aquí conegué el pintor [[Joaquim Vayreda]], especialitzat en el paisatge. Això inspirà Rusiñol a explorar la representació de la natura, no pas per copiar-la, sinó per interpretar-la, com fa el pintor [[Olot|d'Olot]].{{sfn|Coll Mirabent|1996|p=8}} Adopta aquesta temàtica en contraposició als temes històrics, que en aquell moment eren moda.{{sfn|Coll Mirabent|1992|p=10}}
[[Fitxer:Santiago Rusiñol - Bridge over a River - Google Art Project.jpg|thumbnail|''Pont sobre un riu'' (1884). Barcelona: [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]], llegat de Martí Estany]] La pintura ''El bosque'' és un exemple d'aquesta temàtica. Però en aquesta època també s'interessava per la figura humana, en consonància amb els gustos del moment. La tendència pels temes literaris, la representa en la pintura ''Fausto'', i el gust per l'exòtic, en l'obra ''Peregrino''{{sfn|Coll Mirabent|1996|p=20}}, que va exposar a la sala Parés el [[1880]]. Cal esmentar que aquesta serà la galeria de Barcelona on exposaria habitualment al llarg de tota la vida.
 
El 1883 descobrí el paisatge urbà a partir de les pintures de [[Joan Roig i Soler]], d'una perfecció tècnica i una llibertat interpretativa que l'impressionen. Això el motiva a pintar ''Port de Barcelona'', i seguidament realitza altres composicions de la Barcelona vella, com ''Racó de Santa Maria del Mar'' (1885) o ''La plaça del Born'' (1885).{{sfn|Coll Mirabent|1992|p=11}} Rusiñol evoluciona, però continua interessat pel realisme, i durant els anys 1887 i 1888 afegí personatges al paisatge. Pinta escenes relacionades amb el treball{{sfn|Coll Mirabent|1996|p=21}} i racons del paisatge urbà amb personatges en actituds naturals o fent tasques quotidianes. En són bons exemples ''Pedrera de Montjuïc'' o ''Cargolada''. Aquestes obres, que exposa a la galeria Parés, són qualificades de [[Naturalisme|naturalistes]]<ref>Publicació "La Dinastia", 27 d'abril de 1887, p.2 </ref> i, en general, tenen una bona acceptació de la crítica.{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=31. Els autors esmenten un fragment de l'article publicat pel crític d'art Miquel i Badia al "Diari de Barcelona"}} Crítics d'art com Frederic Rahola, que publicava al diari ''[[La Vanguardia]]'', elogien el pintor.<ref>{{ref-publicació|cognom=Rahola|nom=Frederic|títol=Los paisajes de Rusiñol|publicació=la Vanguardia|data=14-12-1988|exemplar=Ed. de tarda|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1888/09/13/pagina-1/34658578/pdf.html?search=rusi%C3%B1ol|consulta=2 febrer 2014|llengua=castellà|lloc=Barcelona}}</ref>
 
Pintura i espais naturals de la geografia catalana van lligats al llarg de la vida de Rusiñol. Són diverses les escapades de l'artista a la població selvatana d'Arbúcies i a l'entorn del Montseny. La relació entre [[Santiago Rusiñol i Arbúcies|Rusiñol i Arbúcies]] queda plasmada en nombroses obres pictòriques.
 
L'any 1888 fou significatiu per a la trajectòria de Rusiñol, perquè féu la primera exposició individual a la sala Parés, començà a publicar articles al diari ''La Vanguardia'', exposà per primer cop al Saló de París {{sfn|Doñate |Mendoza|1997|p=20}} i participa en l'Exposició Universal de Barcelona.{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=33}} Durant aquesta època s'interessà per la figura humana real, i no pas la literària dels primers anys. Començà a pintar retrats, com el del seu amic Ramon Casas. A la recerca de la modernitat, volgué plasmar la dignitat de les figures; les composicions són més simples i dóna menys importància als elements secundaris.{{sfn|Coll Mirabent|1996|p=22}}
 
=== Rusiñol i París ===
 
El temperament inquiet de Rusiñol i les seves ganes d'aprendre, d'una banda, i l'ambient conformista de Barcelona i les murmuracions sobre la seva persona, de l'altra, l'empenyaren a marxar, pels volts de la tardor de [[1889]],{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=36}} a [[París]], ciutat que ja havia conegut durant el viatge de noces, el 1886.[[Fitxer:Santiago Rusiñol, Spanish - Interior of a Café - Google Art Project.jpg|thumbnail|esquerra|''Interior d'un cafè'' (París, 1892). [[Museu d'Art de Filadèlfia]], col·lecció de [[John G. Johnson]] ]] Allà es trobà amb els seus amics, el periodista [[Miquel Utrillo]], el gravador [[Ramon Canudas]] i el seu íntim [[Enric Clarasó]], amb els quals comparteix habitatge a [[Montmartre]]. Més tard, s'hi afegiria Ramon Casas, fins al 1892-93.{{sfn|Coll Mirabent|1988|p=17}} Rusiñol visità exposicions, estudia pintura a la Société de la Palette i entra en contacte amb l'ambient artístic de la ciutat: Rusiñol es va proposar de tastar en la seva carn la vida bohèmia.{{sfn|Laplana|2002}}
 
[[Fitxer:Carrer de Rouen.JPG|thumb|''Carrer de [[Rouen]]'', [[França]]. [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]]]]
Estudià temes nous que descriuen l'ambient dels suburbis, els cabarets i els locals nocturns parisencs, com ''Cafè dels incoherents'' i ''Interior d'un cafè'' a Montmartre, en què plasma unes figures tristes i distants. En altres quadres pintà escenes d'espais urbans i interiors impregnats d'un sentiment de soledat i melangia:{{sfn|Coll Mirabent|1992|p=30}} ''Carrer de Montmartre'', ''El patio de mi casa'' o ''El parc del Moulin de la Galette'', realitzats el 1890. Treballà a ''plein air'', tendint a sintetitzar el model i a captar l'atmosfera dels espais que representava. Rusiñol continuà interessat en el retrat i pintà els seus amics Utrillo, Clarasó i Canudas, i personatges com Erik Satie.
 
Durant el [[1890]], féu una gran exposició a la sala Parés juntament amb Casas i Clarasó. Fou el primer cop que els tres amics exposaren plegats, i ho repetirien moltes vegades fins a l'any de la mort de Rusiñol. Les pintures de Rusiñol i Casas tenien molt bona acollida per part de la premsa. Es considera que, amb aquesta exposició, ''el [[modernisme]] va irrompre en la pintura catalana''.{{sfn|Laplana|2002|p=81}} Un any més tard, reberen el suport incondicional de [[Raimon Casellas i Dou|Raimon Casellas]], crític d'art de ''L'Avenç'' i ''La Vanguardia'', que pensava que la seva pintura era la millor que es feia a l'estat. Durant aquesta etapa, l'interès de Rusiñol per la vida contemporània era herència de l'impressionisme, així com la versemblança i algunes solucions compositives, però no fa servir ni la pinzellada ni el cromatisme d'aquest estil. La llum i les atmosferes de les pintures fetes a París contrasten amb les de Sitges i altres indrets del mateix període.{{sfn|Coll Mirabent|1992|p=35}} Les obres creades durant l'estada a Montmartre fins al [[1893]] són un llegat que documenta la vida de la ciutat.
 
=== El descobriment de Sitges ===
La tardor del [[1891]], emprengué un viatge a Vilanova i la Geltrú amb el pintor [[Eliseu Meifrèn i Roig|Eliseu Meifrèn]] per visitar el [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer|museu]] [[Víctor Balaguer i Cirera|Víctor Balaguer]]. Quan estava passant per Sitges el reconegué en Rossend Bartes, que l'aturà i el convidà a sopar. S'hi estigué un mes i mig. Enamorat de la vila i de l'amabilitat de la gent, va decidir que era el lloc ''on li calia fer arrels''.{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=43}}
[[Fitxer:RusiñolMontserat.jpg|thumbnail|''El pati blau''. 1892. Sitges. [[Museu de Montserrat]]]] Féu amistat amb els pintors [[Escola luminista de Sitges|luministes]], que li descobreixen la intensitat de la llum mediterrània. Rusiñol quedà fascinat pels racons de la vila i compon els primers quadres de ''patis''; entre d'altres, els ''patis blaus'', pintats entre el 1891 i el [[1893]], que difondria i faria famosos.{{sfn|Coll Mirabent|1996|p=26}} En aquestes escenes exhibeix la riquesa cromàtica dels espais i els objectes, però sense estridències; defuig la intensitat lumínica que busquen representar els ''luministes'' a favor d'una llum més matisada.{{sfn|Coll Mirabent|1997|p=67}} També féu nombrosos dibuixos de personatges --amics i veïns--, que captà en actituds quotidianes a les places, carrers, patis i cafès.
 
Després d'aquesta curta estada tornà a París, però a mitjans del [[1892]] és, de nou, a la vila. Rusiñol converti Sitges en el centre on convergien les aspiracions de renovació vital i artística a Catalunya, d'escriptors, músics, artistes plàstics i intel·lectuals. Organitzà la primera ''festa modernista'', amb una gran exposició de pintura com a alternativa a l'art oficial i academicista.{{sfn|Cascuberta|2006|p=193}} Aquesta primera festa anirà seguida de quatre més, la darrera el 1899. ''Estan pensades com un revulsiu per a la modernització i l'europeïtzació de la cultura catalana en tots els seus aspectes.'' {{sfn|Cascuberta|2006|p=195}}
 
[[Fitxer:La nena de la Clavellina Qualitat.tif|thumb|esquerra|Santiago Rusiñol. ''[[La nena de la clavellina]]'', 1893. Museu del Cau Ferrat, Sitges]]
 
El [[1893]], Rusiñol comprà una casa a Sitges, on instal·la el seu estudi i la seva col·lecció d'obres d'art, antiguitats i objectes de ferro, que donen nom a l'indret, conegut com el ''Cau Ferrat'', i la vila esdevingué ''la Meca del modernisme''.{{sfn|Panyella|2006|p=59}} Entre el 1893 i el [[1894]] es perfila el nou sentit estètic de Rusiñol, impregnat de les idees de la tendència [[simbolista]], que van conformant el seu sentit de la modernitat. Un bon exemple n'és la segona festa modernista, el 1893, durant la qual organitzà un concert de música simbolista i es representà l'obra de teatre ''La intrusa'', de [[Maurice Maeterlinck]], dirigida per Rusiñol i Casas,{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=86}} amb un gran èxit de públic i de crítica. Malgrat que la pintura de l'artista encara era naturalista, inicià un canvi influït per l'interès pel simbolisme europeu belga i francès. En aquest sentit, acullí de ple la doctrina de ''l'art per l'art'', que fa de l'artista un sacerdot, i de l'art, una religió.{{sfn|Sala|2006|p=27}} El [[simbolisme]] es fa palès, sobretot, en la seva obra literària.
 
===La influència simbolista===
A finals del 1893, tornà a París i canvia l'habitatge de Montmartre per un pis al barri de Quai Bourbon, al centre de la ciutat.{{sfn|Laplana|1997|p=247}}
[[Fitxer:Santiago Rusiñol - Romantic Novel - Google Art Project.jpg|thumbnail|esquerra|''Novel·la romàntica'', 1894. [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]]]
Ara visqué un ambient diferent, més elegant i aliè a la pobresa de Montmartre. Rusiñol creia que l'art és una expressió dels sentiments i una emoció estètica; així, doncs, amb aquestes premisses, s'endinsà cada cop més en una pintura subjectiva i simbolista que expressa els sentiments més profunds.{{sfn|Coll Mirabent|1992|p=46}}
 
Durant l'any 1894 viatjà a Itàlia, on copia obres de [[Giotto di Bondone|Giotto]] i d'altres pintors primitius. Estudià les obres d'altres mestres de la pintura, i aquest mateix any comprà dues peces originals d'[[El Greco]], cosa que tingué grans conseqüències artístiques per a ell i per al seu amic Zuloaga.{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=50}} L'artista admirava el mestre [[manierista]] i en copià les pintures. Era tan forta la impressió que en havia rebuda i el reconeixement que professà al seu llegat pictòric que uns anys més tard li dedicà un monument, instal·lat a la vila de Sitges.{{sfn|Coll Mirabent|1992|p=47}}
 
Durant aquesta nova etapa, la tendència al subjectivisme l'allunyà progressivament del paisatgisme i de les escenes costumistes i quotidianes. L'observació de l'extern es transformà en penetració psicològica per captar i representar l'estat d'ànim dels models, sigui d'alegria o patiment. Pintures precedents com ''Enfermo y enfermero'' (1890) o ''Casa de empeños'' ja escenificaven els drames de la vida: la malaltia, la pobresa, la mort, però encara era una visió distanciada, més objectiva i realista.{{sfn|Coll Mirabent|1996|p=27}} Ara es proposà retratar els sentiments, i transmetre a l'espectador el que traspuava el model, malgrat la dificultat que comportava intentar representar la complexitat dels sentiments humans.
 
Tanmateix, Rusiñol era un poeta, i això queda exemplificat en pintures com ''La última receta'' (1893-94), ''Novela romántica'' (1894) i ''La morfina'' (1894).{{sfn|Coll Mirabent|1992|p=56}} El tema d'aquesta última obra afecta directament l'artista, que sabia els efectes que té el narcòtic, ja que n'havia pres per pal·liar els dolors que patia, cosa que el va abocar a l'addicció. L'estil que desenvolupà reflecteix una certa influència de [[James McNeill Whistler]] i també els coneixements que té sobre l'obra de [[Diego Velázquez]] a l'hora de posar en pràctica solucions compositives o recursos com l'eliminació de referents espacials, la representació de miralls i l'autoretrat{{sfn|Coll Mirabent|1996|p=29}}, com es mostra en les pintures ''Retrat d'en Cuca'' ([[1895]]) o ''Retrat de dona'' (1894).
 
A mitjans del 1895, Rusinyol decidí abandonar definitivament la residència parisenca i se'n va a viure al Cau Ferrat. Entre el 1896 i 1897, produí unes pintures [[Simbolisme a Catalunya|simbolistes]] que prenen un caire místic. Això s'expressa en un seguit de quadres que pinta en diversos indrets de la muntanya de [[Montserrat]]. Són pintures de natura i retrats de monjos en què es pot apreciar el sentiment i l'estat d'ànim de l'artista, amb títols tan significatius com ''Èxtasi'', ''Paroxisme d'un novici'' o ''Novici al peu de la creu''.{{sfn|Coll Mirabent|1992|p=66}}
 
Rusiñol explorà el [[Simbolisme a Catalunya|simbolisme]] fins al [[1903]], tant en la producció pictòrica com en la literària,{{sfn|Panyella|2006|p=61}} però durant aquest període també treballà una temàtica que defineix pràcticament els últims trenta anys de la seva trajectòria professional i vital: els jardins.
 
=== Els jardins rusinyolians ===
Durant la dècada de 1890, Rusiñol encetà el tema dels jardins. Si es tenen en compte les escenes de patis amb flors pintades a Sitges, ja hi ha un precedent en la seva trajectòria perquè l'artista es fixi en la natura des d'una altra òptica.{{sfn|Laplana|1997|p=81}} El 1895, viatjà a [[Granada (Andalusia)|Granada]] i s'hi estigué una temporada. Allà aprofundeix el tema. Féu quadres de l'[[Alhambra]], del [[Generalife]] i de jardins romàntics, i peces com el ''[[Retrat de Pepe Riquelme]]'' i el ''[[Retrat de Maria Riquelme]]''.<ref>{{ref-web |url=http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:200915?locale=es |títol=Retrat de Pepe Riquelme (1865-1905) |editor=Centro de Documentación y Museo de las Artes Escénicas |consulta=26/2/2016}}</ref> Els anys següents pintà jardins de diverses poblacions i ciutats espanyoles: [[Aranjuez]], Granada, [[Tarragona]], Sitges, [[Girona]] i [[Barcelona]]. Alguns dels jardins estan abandonats i evoquen un sentit misteriós; d'altres, melancolia. Però la forma com l'artista tracta la llum, la composició i el color desprèn una gran sensibilitat.
 
[[Fitxer:1907 Rusinol Garten von Aranjuez anagoria.JPG|thumbnail|''Jardí d'Aranjuez'', 1907. [[Museu Thyssen-Bornemisza]]]]
L'any [[1899]], exposà la sèrie de pintures a París a la galeria d'[[Art Nouveau]], la més important del moment especialitzada en simbolisme i [[Moviment nabí|nabí]].{{sfn|Laplana|1997|p=255}} La mostra s'inaugurà sota el títol ''Jardins de l'Espagne''. Aquesta fou la primera i única exposició individual que Rusiñol féu a París, i tingué molt bona acollida de crítica i públic.{{sfn|Doñate|Mendoza|1997|p=30}} Els quadres representen una Espanya inèdita i la premsa internacional se'n féu ressò. Rusiñol aconseguí l'èxit i el reconeixement. El [[1900]] exposà la sèrie ''Jardines de España'' a la sala Parés, amb el mateix èxit que a París. En aquest moment, obtingué el reconeixement de la burgesia barcelonina, que el considerà un dels artistes més importants de l'època. El [[1903]], publicà el llibre ''Jardines de España'' i féu una altra exposició a la sala Parés amb quadres de paisatges i jardins de [[Mallorca]].{{sfn|Coll Mirabent|1996|p=31}} Els èxits se succeeïren i es pot considerar que a partir d'aquest moment el tema i Rusiñol anirien íntimament relacionats.
 
La visió romàntica i simbòlica dels jardins de Rusiñol va influir en la literatura i la música espanyoles coetànies, fins al punt que Josep de C. Laplana explica que el lloc on Manuel de Falla va acabar d'escriure la seva suite ''Noches de los jardines de España'' el [[1915]] va ser, justament, el Cau Ferrat.{{sfn|Laplana|1997|p=86}}
 
== Obra escrita ==
=== Poesia i prosa ===
L'obra escrita de Rusiñol cal emmarcar-la dins la [[literatura modernista]]; el mateix autor ho descrivia en ''Fulls de vida'', en què expressava: {{cita|Un art seriós que no enlluerni els pobres d'esperit amb teles i sederies de guarda-roba i de crom; un art espiritual, ple d'originals delicadeses i belles filigranes; un art que voldríem veure admirat a casa nostra, i del qual nosaltres esdevindríem els primers devots i els darrers artistes.|''Fulls de la vida'', Al lector.{{sfn|González Blanco|2002|p=779-791}}}}
 
La seva producció entre el 1893 i el 1898 es va aplegar posteriorment en ''[[Anant pel món]]'' (1896), llibre que recull poemes en prosa i altres textos en què es perfila el model d'artista modern, a més de la seva concepció i les seves reflexions sobre la societat moderna, i ''[[Fulls de la vida]]'' (1898), una recopilació de narracions breus de tipus decadentista que van inspirar la producció de l'obra dramàtica posterior de l'autor i que durant molts anys van proporcionar arguments al teatre rusiñolià, que sempre es va caracteritzar per tractar el tema de la situació i el sentit de l'artista en la societat burgesa moderna, amb uns clars tints autobiogràfics, que van convidar a la confusió entre la seva vida pública i la seva vida privada.{{sfn| Casacuberta |1999 |p=48}}
[[fitxer:27 Glòria a Rusiñol, Rubén Darío, pg. de Gràcia.jpg|thumb|''Glòria a Rusiñol'', de [[Rubén Darío]], a la casa de Rusiñol al passeig de Gràcia de Barcelona]]
Rusiñol descriu personatges i situacions dins d'un pla realista, però deixant entreveure al lector un altre pla, ocult, no explicitat, que condiciona el context i els personatges des d'una zona d'ombra i de misteri. Va descobrint el que s'amaga sota la màscara que la societat imposa: l'enveja, l'odi darrere d'un somriure o els vicis ocults. Es mou enmig d'aquesta mena de "fira de les vanitats", captant amb indiferència tot allò que traslladarà subtilment al lector.
 
L'art de Rusiñol és espiritualista, perquè va més enllà del seu temps i del seu país, perquè l'autor no se sent bé en el seu temps i el seu art viu en un món superior. Ell mateix ho manifestà al pròleg d{{'}}''[[Oracions]]'': "La major part del que anomenen conquestes del progrés no em sedueixen ni m'agraden." La seva obra escrita contrasta amb els seus quadres. Si en l'obra pictòrica recull jardins d'ensomni i paisatges difuminats i suaus, en els textos recull una visió més crua, més humana i realista.
 
En ''[[Fulls de la vida]]'', la narració descriu la vida com una successió de quadres impressionistes, plens de color, com fotogrames d'una pel·lícula o com fulls d'un calendari, on cada full arrencat li produeix una certa melangia romàntica. Però, lluny d'una visió decadent, la vida el fa somiar perquè és un brot de somnis i ideals, prosaics i reals, aspres i durs, seguint l'estil propi dels grans novel·listes del realisme.{{sfn|González Blanco|2002|p=779-791}}
 
'''Altres obres en prosa que completen la seva creació són''':{{sfn|IEC|2011|}}<ref name=AELC>[[#AELC|Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]]</ref>
* 1894 — ''Des del meu molí''.
* 1896 — ''Andalusia vista per un català''.
* 1897 — ''Impressions d'art''.
* 1897 — ''Els caminants de la terra. Poema en prosa''.
* 1900 — ''El jardí abandonat''.
* 1902 — ''El poble gris''.
* 1903 — ''D'aquí i d'allà''.
* 1905 — ''La nit de l'amor''.
* 1905 — ''L'illa de la calma''.
* 1905 — ''Aucells de fang''.
* 1914 — ''[[El català de la Manxa]]''.<ref>{{ref-notícia|cognom=Aragay|nom=Ignasi|enllaçautor = Ignasi Aragay|títol=El fracàs del Quixot català de Rusiñol|publicació=Diari Ara|consulta=22 abril 2014|data=12/4/2014}}</ref>
* 1927 - ''Màximes i mals pensaments: pensa mal i no erraràs'' (reeditat per [[L'Avenç]], 2006)
 
=== Teatre ===
{{AP|Teatre de Santiago Rusiñol}}
L'obra teatral de Santiago Rusiñol és una part cabdal de la seva creació literària. Rusiñol va ser un dels màxims exponents de la [[bohèmia daurada]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cerdà i Surroca |nom=Maria Angela |títol=Boires i crisantemes: el poema en prosa modernista |url=https://books.google.es/books?id=HBDkAAAAMAAJ&q=boh%C3%A8mia+daurada+ramon+casas&dq=boh%C3%A8mia+daurada+ramon+casas&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwihh8LS6PbKAhUEhhoKHQp8A6cQ6AEILjAB |llengua= |editorial=La Magrana |data=1990 |pàgines=11 |isbn=8474104904}}</ref> del [[modernisme català]]. Com a dramaturg, va contribuir a la construcció de la cultura catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de l'artista modern, de la qual ell és [[paradigma]]. De fet, Rusiñol es pot considerar el gran renovador teatral, com a introductor de les novetats parisenques per a superar la concepció que es tenia del [[teatre]] a Catalunya, on les obres no havien aconseguit anar més enllà del [[costumisme]] més localista i on el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per a fomentar les relacions socials.<ref name="Cas24">[[#Cas99|Casacuberta, Margarida]] (1999), pàg. 24</ref> Rusiñol va treballar totes les formes teatrals: [[Monòleg|monòlegs]], [[teatre líric]], drama, [[melodrama|melodrames]], [[sainet|sainets]], teatre de [[titella|titelles]] i [[vodevil|vodevils]], i va passar per diverses etapes fins que es va consagrar definitivament com un mite de l'escena catalana.
 
=== Traducció ===
L'obra de Rusiñol s'ha traduït a molts idiomes, com ara alemany, anglès, castellà, francès, rus, suec i polonès, entre d'altres.<ref name=AELC/> Ell mateix va fer de traductor de l'obra d'[[Alfons Daudet]] i, en concret, de tres títols de la sèrie d'aventures de Tartarín de Tarascó:{{sfn|González Blanco|2002|p=787}}
* ''Port-Tarascó: darreres aventures de l'il·lustre Tartarín''.
* ''En Tartarín als Alps: noves proeses de l'hèroe tarasconès''.
* ''Tartarín de Tarascó''.
 
També va traduir ''La fira de Neuilly: sensacions frèvoles de París'', de [[Gregorio Martínez Sierra]].<ref name=AELC/>
 
== Catàleg d'olis ==
[[Fitxer:Tarda de pluja 3817 Santiago Rusiñol- Biblioteca Museu Víctor Balaguer.jpg|thumb|140px|''Tarda de pluja''. [[Museu Víctor Balaguer]]]]
[[fitxer:Santiago Rusiñol - El claustro de Sant Benet de Bages.JPG|thumb|140px|''Claustre de Sant Benet de Bages''. Fundació Banc de Santander]]
[[Fitxer:Santiago Rusinol Banlieue.jpg|thumb|140px|''Banlieue''. Col. particular]]
[[Fitxer:Santiago Rusiñol - Blue Courtyard. Arenys de Munt - Google Art Project.jpg|thumb|140px|''Pati blau''. [[MNAC]]]]
[[Fitxer:Santiago Rusiñol - Laughing Girl - Google Art Project.jpg|thumb|140px|''La riallera''. [[MNAC]]]]
[[Fitxer:La morfina (Santiago Rusiñol).jpg|thumb|140px|''La morfina''. [[Museu del Cau Ferrat]]]]
[[Fitxer:El riu Onyar al seu pas per Girona, Santiago Rusiñol i Prats, Museu de Belles Arts de València.JPG|thumb|140px|''El riu Onyar al seu pas per Girona''. [[Museu de Belles Arts de València]]]]
[[Fitxer:Santiago Rusiñol-Son Moragues.jpg|thumb|140px|''Son Moragues''. Col. particular]]
;<!-- 1.-->Primera etapa{{sfn|Laplana|1995|p=471-473}}
* 1877 ''Clarasó disfressat''. 34 x 23,5. Col. particular
* 1878-1880 ''Aiguamoll''. 20 x 25. Col. particular
* 1878-1880 ''Girona''. 53 x 78. Col. particular
* 1878-1880 ''Pagesa amb un infant a la falda''. 134 x 100. Col. particular
* 1880 ''Pedregar''. 65 x 97. Col. particular
* 1878-1882 ''Rierol''. 115 x 76. Col. particular
* 1884 ''Pont sobre un riu''. 65 x 45. [[MNAC]].<ref>{{invno MNAC|040093-000}}</ref>
* 1880 ''El gual''. 75 x 114. Col. particular
* 1880 ''Doctor Faust''. 79 x 62. Col. particular
* 1882 ''El majordom''. 66 x 47. Col. particular
* 1882 ''Carrer d'un poble de muntanya''. 77 x 36. Col. particular
* 1883-1884 ''El port de Barcelona''. 47 x 73,5. [[MNAC]], en cessió al [[Cau Ferrat]]
* 1880-1885 ''Sant Vicenç de Torelló''. 148 x 56. Col. particular
* 1883-1885 ''Pelegrí''. 73 x 60. Col. particular
* 1878-1880 ''Riera''. 80 x 60. Col. particular
 
;<!-- 2.-->Naturalisme rural{{sfn|Laplana|1995|p=474-479}}
* 1888 ''A la font''. 98 x 57. Col. particular
* 1888 ''Roures''. 56,5 x 103. Col. particular
* 1888 ''A la font''. 98 x 57. Col. particular
* 1888 ''Emparrat d'Olot''. 97 x 137. Col. particular
* 1888 ''Font de Sant Roc, Olot''. 108 x 150. Col. particular
* 1889 ''Tarda de pluja''. 120 x 66. [[Museu Víctor Balaguer]]
 
;<!-- 3. -->Monuments medievals
* 1880-1883 ''Plaça del monestir de Pedralbes''. 89,5 x 139. Col. particular
* 1887 ''Plaça del Born i Santa Maria del Mar''. 41 x 56. Col. particular
* 1886-1888 ''Capella del claustre de la catedral de Barcelona''. 50 x 61. Col. particular
* 1907 ''Claustre de Sant Benet de Bages''. 77,5 × 97,5. Fundació Banc de Santander
 
;<!-- 4. -->Montjuïc
*1889-1890 ''Bugaderes de la Barceloneta''. 56 x 93. Col. particular
*1890 ''El cementiri d'Ix''. 150 x 126. Col. particular
*1891 ''Es pot?''. 53 x 68. [[Museu de Montserrat]]
*1892 ''Ramon Canudas malalt''. 80 x 64. Cau Ferrat
 
;<!-- 5.-->Personatges de Sitges
*1892-1893 ''El «malavida» de Sitges''. 94 x 101,5. MNAC.<ref>{{invno MNAC|004001-000}}</ref>
 
;<!-- 6.-->Montmartre{{sfn|Laplana|1995|p=497-502}}
* 1890 ''Le Pont Neuf''. 38 x 62. Col. particular
* 1890 ''Île Saint-Louis''. 50 x 60. [[Museu de Montserrat]]
* 1890 ''Parc de Montsouris''. 27 x 40. Col. particular
* 1890 ''Carrer costa amunt de Montmartre''. 29 x 38. Col. particular
* 1892 ''La Butte. Montmartre''. 74 x 101. MNAC<ref>{{invno MNAC|004048-000}}</ref>
* 1891 ''La Banlieue''. 97 x 130. Col. Particular
* 1891 ''Cementiri de Montmartre''. 100 x 75. Cau Ferrat
* 1891 ''Parc del Moulin de la Galette''. 61 x 50. Cau Ferrat
* 1891 ''Utrillo al Moulin de la Galette''. 61 x 50. Cau Ferrat
 
;<!-- 7.-->Sitges
* 1891-1892 ''El pati blau''. 112 x 79. [[Museu de Montserrat]]
*1893 ''La nena de la clavellina''. 73 x 56. Cau Ferrat
 
;<!-- 8.-->París, Quai Bourbon
*1894 ''Figura femenina''. 100 x 81. MNAC<ref>{{invno MNAC|065612-000}}</ref>
*1894 ''Novel·la romàntica''. 140 x 221,5. MNAC<ref>{{invno MNAC|010898-000}}</ref>
*1894 ''La morfina''. 87,3 x 115. [[Cau Ferrat]]
*1895 ''La riallera''. 65 x 54. MNAC.<ref>{{invno MNAC|004003-000}}</ref>
 
;<!-- 14. -->Girona
*1915-1925 ''El riu Onyar al seu pas per Girona''. 116 x 110,2. [[Museu de Belles Arts de València]]
 
;<!-- 15. -->Mallorca
* 1902 ''Dijous Sant''. 73 x 98. Cau Ferrat
* 1903 ''Son Moragues''. 101,5 x 127,5. Col. particular
* 1904 ''Muralla verda, Miramar''. 95 x 105. Museu d'Astúries. Oviedo
 
;<!-- 16.-->Granada
*1895-1898 ''Xiprers daurats''. 110 x 80. Col. particular
*1895-1898 ''Xiprers daurats''. 110 x 80. Col. particular
*1898 ''Palau abandonat''. 125 x 121. Cau Ferrat
*1898 ''Interior del palau Víznar I''. 77 x 101. Cau Ferrat
 
;<!-- 17.--> Aranjuez
*1907 ''Jardins d'Aranjuez''. [[Museo Thyssen Bornemisza]]
*1911 ''Faune vell''. 118 x 140. [[Museu del Prado]]
 
;<!-- 18.--> Conca
* 1916 ''Cases penjades''. Col. particular
* 1916 ''Conca''. 111 x 135. Col. particular
* 1916 ''La casa de la bruixa''. 127 x 91. Col. particular
;<!-- 20. -->Arbúcies
* 1928-1929 ''Caminal d'hortènsies''. 98,5 x 114,5. Col. particular
* 1930 ''Jardí gris. Llac de casa Badés''. 105 x 123. Col. particular
* 1930 ''Avets del parc Badés''. 102,5 x 114,5. Col. particular
;<!-- 21. -->Barcelona i rodalia
* 1891-1892 ''Creu de terme''. 80,5 × 100,5. MNAC<ref>{{invno MNAC|212874-000}}</ref>
*1900-1903 ''El laberint d'Horta II''. 110 x 145. Col. particular
* 1913 ''Pati blau d'Arenys de Munt''. 78 x 95. MNAC<ref>{{invno MNAC|145243-000}}</ref>
 
== Catàleg de cartells ==
* ''L'Alegria que passa. ''Conservat en el fons MAE<ref>{{Ref-web|url = http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:203915?locale=es|títol =Cartell a Escena Digital (MAE) |consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
* ''Interior. ''Conservat en el fons MAE<ref>{{Ref-web|url = http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:203919?locale=es|títol =Cartell a Escena Digital (MAE) |consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
 
El [[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques|Centre de Documentació i Museu de les arts escèniques]] conserva alguns dels retrats que va fer l'artista. Es troben a l'Escena Digital del MAE.<ref>[http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=santiago+rusi%C3%B1ol&search_field=all_fields&locale=ca&results_view=true&catalog_facet.sort=index&catalog_facet.offset=0&utf8=%E2%9C%93&x=9&y=2&source_=search&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=Art&x=0&y=0 Escena Digital - Santiago Rusiñol] </ref>
 
== Vegeu també ==
* [[L'Arca de Noè]].
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Cascuberta|nom=Margarida|títol=Rusiñol : desconegut|lloc=Aranjuez|editorial=Ajuntament de Sitges, Ministerio de Cultura, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales|any=2006|isbn=9788461130948| capítol=L'intel·lectual modernista|edició=1a ed.}}
* {{ref-llibre|cognom=Casacuberta|nom=Margarida|títol=Santiago Rusiñol i el teatre per dins|lloc=Barcelona|editorial=Inst. del Teatre. Diputació de Barcelona|any=1999|isbn=9788477946557|edició=1a ed.}}
 
* Margarida Casacuberta, "Santiago Rusiñol i la novel·la de l'artista". A Mercè Doñate i Cristina Mendoza, "Rusiñol pintor". A ''Santiago Rusiñol (1861-1931)''. Barcelona: Ed. Fundació Cultural Mafre Vida i Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1997 (Catàleg exposició comissariada per Mercè Doñate i Cristina Mendoza).
 
* {{ref-llibre|cognom=Doñate |nom=Mercè |cognom2=Mendoza| nom2=Cristina|títol=Santiago Rusiñol : (1861-1931)|editorial=Museu Nacional d'Art de Catalunya i Fundació Cultural Mafre Vida|any=1997|isbn=9788480430241|lloc=Barcelona| capítol=Rusiñol pintor |llengua=Castellà}} Catàleg exposició comissariada per Mercè Doñate i Cristina Mendoza).
 
* Isabel Coll Mirabent, ''Santiago Rusiñol''. Zaragoza: Museo Camón Aznar de Ibercaja, 2007.
 
* {{ref-llibre|cognom=Coll|nom=Isabel|títol=Els Rusiñol : inicis i consolidació d'una nissaga|lloc=Barcelona|editorial=El Centaure Groc|any=2000|isbn=9788460703433|edició=1a ed.}}
* {{ref-llibre|cognom=Coll Mirabent|nom=Isabel|títol=Santiago Rusiñol : (1861-1931)|editorial=Museu Nacional d'Art de Catalunya i Fundació Cultural Mafre Vida|any=1997|isbn=9788480430241|lloc=Barcelona|capítol=La Interpretació dels interiors i dels patis sitgetans en l'obra pictòrica de Rusiñol|llengua=Castellà}} Catàleg exposició comissariada per Mercè Doñate i Cristina Mendoza).
* {{ref-llibre|cognom=Coll Mirabent|nom=Isabel |títol=Santiago Rusiñol: (1861-1931) : obra pictórica y literaria|capítol=Santiago Rusiñol, un recorrido por sus etapas estilísticas |llengua=castellà |lloc=La Coruña | editorial=Fundación Caixa Galicia|any=1996}}
* {{ref-llibre|cognom=Coll Mirabent|nom=Isabel |títol=S. Rusiñol|lloc=[Barcelona]|editorial=Editorial AUSA|any=1992|isbn=9788486329860}}
* {{ref-llibre|cognom=Coll Mirabent|nom=Isabel |títol= Rusiñol|lloc=Vilafranca del Penedès|editorial=Museu de Vilafranca|any=1988}} "Premi tema penedesenc del XVII Concurs Sant Ramon de Penyafort convocat del Museu de Vilafranca, 1988".
 
* Isabel Coll Mirabent, ''Enric Clarasó, Ramón Casas i Santiago Rusiñol, com a nucli de la renovació de l'escultura i la pintura a Barcelona, en el trànsit del segle XIX al segle XX.'' Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1986.
* Isabel Coll Mirabent, ''Assaig sobre les diferents etapes pictòriques de Santiago Rusiñol: catàleg de l'exposició.'' [S.l. : s.n.], Sitges. 1981.
* Josep Cunill Canals, ''Gran Teatro Español (1892-1935)''. "Història del primer teatre del Paral·lel Barcelona". editor Fundació Imprimatur. 2011.
* Cristina Giménez Navarro, "Una trayectoria entre dos siglos". A ''Santiago Rusiñol''. La Coruña: Funsación Caixa Galicia, 1996.
* {{ref-llibre|cognom=González Blanco|nom=Andrés|títol=Renacimiento.|pàgines=pàg. 779-791|lloc=Sevilla|editorial=Renacimiento|any=2002|isbn=9788484720683|url=http://books.google.cat/books?id=hGGmRR_nIGgC&pg=PA803&dq=%22santiago+rusi%C3%B1ol%22+obra+en+prosa&hl=ca&sa=X&ei=Ocf7Upz-HaeH0AXx0oGoAQ&ved=0CFoQ6AEwBw#v=onepage&q=%22santiago%20rusi%C3%B1ol%22%20obra%20en%20prosa&f=false|consulta=13 febrer 2014|capítol=Santiago Rusiñol. "Los libros"|llengua=castellà}}
* {{ref-llibre|cognom=Laplana|nom=Josep de C.|títol=Santiago Rusiñol : el pintor, l'home| lloc=Barcelona|editorial=Publ. de l'Abadia de Montserrat|any=1995|isbn=9788478266333| url=http://books.google.cat/books?id=9khyhYEzhPQC&pg=PA7&dq=%22Santiago+Rusi%C3%B1ol%22+obra+pictorica&hl=ca&sa=X&ei=ByztUuaQNKSQ7AbS1ICQBw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22Santiago%20Rusi%C3%B1ol%22%20obra%20pictorica&f=false|consulta=1 febrer 2014|edició=1a ed.}}
* {{ref-llibre|cognom=Laplana| nom=Josep de C.| títol=Santiago Rusiñol : (1861-1931)|editorial=Museu Nacional d'Art de Catalunya i Fundació Cultural Mafre Vida|any=1997|isbn=9788480430241|lloc=Barcelona| capítol=Cronología |llengua=Castellà}} Catàleg exposició comissariada per Mercè Doñate i Cristina Mendoza).
* {{ref-llibre|cognom=Laplana|nom=Josep de C.|títol=El Modernisme les arts tridimensionals, la crítica del modernismo| lloc=Barcelona|editorial=Isard| any=2003|isbn=9788489931220|editor=Francesc Fontbona|capítol=Rusiñol, Casas i el modernismea la parisenca|edició=1a ed.}}
* {{ref-llibre|cognom=Laplana|nom=Josep de C.|títol=La pintura de Santiago Rusiñol : obra completa|lloc=Barcelona|editorial=Mediterrània|any=2004|isbn=9788483345306|cognom2=Palau-Ribes O'Callaghan |nom2=Mercedes|edició=1a ed.}}
 
* Cristina Mendoza, ''Ramon Casas, Retrats al carbó''.Sabadell: Editorial AUSA, 1995 de C. Laplana i Mercedes Plau-Ribes O'Callaghan. ''La pintura de Santiago Rusiñol. La vida''Barcelona: Editorial Mediterrània. 2004.
* Cristina Mendoza, "Els quatre gats". A Francesc Fontbona (ed.), ''El modernisme''. Barcelona: Edicions L'Isard. 2002 (Vol. III).
 
* {{ref-llibre|cognom=Panyella|nom=Vinyet |títol=Rusiñol : desconegut|lloc=Aranjuez|editorial=Auntament de Sitges, Ministerio de Cultura, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales|any=2006|isbn=9788461130948| capítol=La trajectòria vital o la combinatòria de l'art i de la vid |edició=1a ed.}}
* {{ref-llibre|cognom=Sala|nom=Teresa M.|títol=Rusiñol : desconegut|lloc=Aranjuez|editorial=Auntament de Sitges, Ministerio de Cultura, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales|any=2006|isbn=9788461130948| capítol= |edició=1a ed.}}
 
* ''Rusiñol i la pintura europea''. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, DL 2006.
* Daniel Giralt-Miracle (ED.), ''Santiago Rusiñol, arquetipo de artista moderno''. [Madrid]: Gobierno de España, Ministerio de Cultura, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales. 2009.
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Viquidites=Santiago Rusiñol |Commons=Category:Santiago Rusiñol |Viquillibres= |Viquitexts=Autor:Santiago Rusiñol i Prats}}
* {{AELC|rusinols}}
* {{LletrA|santiago-rusinol}}
* {{ref-web|cognom=IEC|any=2011|url=http://taller.iec.cat/OCSR/obres.asp|consulta=14 febrer 2014|títol=Obra completa de Santiago Rusiñol|obra=Institut d'Estudis Catalans}}
 
{{Santiago Rusiñol}}
{{Autoritat}}
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Rusiñol_i_Prats»