Juan Antonio Llorente: diferència entre les revisions

 

==Biografia==

 

Va ser ordenat sacerdot en 1779, i es doctora en [[Dret canònic]] l'any següent. En 1782 es desplaça a [[Calahorra]]. En 1785 s'estableix a Madrid com a marmessor testamentari de la Duquessa de Sotomayor, dama primera i vicecambrera de la Reina. Gràcies a ella serà nomenat Comissari del Sant Ofici i Secretari supernumerari de la Inquisició de Cort. En 1790 serà nomenat canonge de [[Calahorra]], si bé segueix a la Cort treballant com a censor literari pel [[Consell de Castella]]. En 1791 muda la seva residència a Calahorra. En 1793 l'Inquisidor General [[Manuel Abad y Lasierra]] li va encarregar un informe sobre la manera d'actuar en els processaments del Sant Ofici. En aquest informe va criticar la forma d'actuar de la [[Inquisició]], suggerint-ne una reforma. Però com el seu destinatari va dimitir, Llorente va haver d'abandonar el seu projecte, si bé va enviar el seu manuscrit a [[Melchor Gaspar de Jovellanos]] el 1797, qui el va utilitzar com a font per a la seva ''Representación al Rey sobre el tribunal de la Inquisición'' i li va costar empresonament al [[castell de Bellver]], Mallorca. Partidari de [[Mariano Luis de Urquijo|Urquijo]] i per tant dels [[Jansenisme|jansenistes]], a la seva caiguda el 1801 va haver-hi una gran repressió contra els jansenistes que l'afectà directament. L'Inquisidor General [[Ramón José de Arce|Ramón de Arce]] l'acusà de trair al Sant Ofici i va ser condemnat a un mes de retir forçós i a la pèrdua dels seus títols de Comissari i Secretari de la Inquisició de Cort.