Tit Labiè (tribú): diferència entre les revisions

'''Tit Labiè''' - ''Titus Labienus'' {{la}} - (després del 100 aC – [[Munda (Bètica)|Munda]], [[17 de març]] del [[45 aC]]) fouva ser un militar romà que va viure a l'època final de la [[República romana]]. ServíVa com aser [[tribú de la plebs]] l'any [[63 aC]], sota el consolat de [[Ciceró]]. És conegut per haver estat un dels principals lloctinents de [[Juli Cèsar]] durant la [[guerra de les Gàl·lies]]. Era nebot del polític republicà [[Quint Labiè (polític)|Quint Labiè]] i fouva ser el pare del general [[Quint Labiè (general)|Quint Labiè]].

AtèsSabem que serví comva aser [[pretor]] durant l'any [[60 aC|60]] o el [[59 aC]], i Labiè seguramentper vatant devia néixer cap als anys [[99 aC|99]] o [[98 aC]]. Moltes fonts asseguren que procedia de la població de [[Cingulum]], en el [[Picè]], d'una [[Labiè (família)|família]] de l'[[cavaller romà|orde eqüestre]] oriünda també del Picè i que se suposa que pertanyia a la [[gens Àtia]].

Aviat va conèixer [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], que esdevindriadesprés va ser el seu patró i que l'afavorí durant la carrera militar. Efectuà els primers serveis militars entre els anys [[78 aC|78]] i [[75 aC]], a [[Cilícia]], servint sota les ordres de [[Publi Servili Vàtia Isàuric (cònsol 48 aC)|Publi Servili Vàtia Isàuric]]; possiblement, fouva ser en aquella llavorsèpoca que va conèixer [[Juli Cèsar]].

Labiè fouva ser elegit [[tribú de la plebs]] l'any [[63 aC]] gràcies a la influència del seu vell patró, Pompeu. Com que en aquella època Cèsar i Pompeu eraneren aliats polítics, Labiè va oferir ala primerCèsar la seva cooperació i els seus serveis, cosa que va originar una amistat entre totsels dos personatges.

Amb el pretext de venjar la mort del seu oncle, va acusar d'alta traïció (''[[perduellio]]'') el vell [[Rabiri]], però en realitat el que volia era agradar a [[Juli Cèsar]]. Rabiri fouva ser defensat per [[Ciceró]], que per la seva banda volia satisfer al partit del Senat.

Labiè va fer un plebiscit per aprovar una llei per la qual el col·legi de [[Pontífexs romans|pontífexs]] ja no escolliria els seus membres per cooptació sinó que l'elecció tornava al poble;. justJust per aquesta llei, Juli Cèsar fouva ser escollit [[pontífex màxim]]. Com que Cèsar volia compensar [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], Labiè i el seu col·lega Tit Ampins Balb van proposar diversos honors per al cap dels [[optimats]].

Quan ell'any [[58 aC]] Cèsar fouva ser nomenat [[procònsol]] de la província de la [[Gàl·lia Transalpina]], s'hies va emportar Labiè com a [[Legat (Antiga Roma)|legat]]. Labiè va ostentar també el títol de [[propretor]], que segurament va obtenir de Cèsar, i que permetia prendre el comandament en absència del procònsol. Va seguir al costat de Cèsar durant la campanya de les Gàl·lies d'aquell any;. vaVa derrotar els [[tigurins]] i mai es va mostrar disposat a fer valer els seus mèrits per damunt dels del seu cap. Després de les campanyes contra [[helvecis]] i [[germànics]], Cèsar va deixar el comandament dels quarters d'hivern a Labiè i ell se'n va anar a la [[Gàl·lia Cisalpina]].

Probablement, l'any següent ([[57 aC]]) va deixar la regió, ja que no ésse'l esmentatmenciona a les fonts durant tres anys i el seu lloc apareix ocupat per [[Publi Licini Cras Dives (llegat)|Publi Cras]] (el fill del triumvir), icàrrec hique va romandreocupar fins al [[54 aC]], quan Cras va anar a [[Síria (província romana)|Síria]] per acompanyar el seu pare a la fatal campanya contra els parts. Llavors, Labiè torna a aparèixer a la Gàl·lia, al territori dels [[rems]] (''remi''), a la frontera amb els [[trèvers]] (''treviri''), on va derrotar [[Induciomarus (trèver)|Induciomarus]] i va sotmetre els trèvers després del setge de [[Lavacherie]].<ref>James Anthony Froude. ''[http://books.google.cat/books?id=Qz7xhf-I_5oC&lpg=PA200&dq=Lavacherie%20labienus&as_brr=3&client=firefox-a&hl=ca&pg=PA200#v=onepage&q=Lavacherie%20labienus&f=false Caesar A Sketch]'', p.200 {{en}} </ref>

A la campanya contra [[Vercingetorix]], ell'any [[52 aC]], va tenir una partbona activa;actuació. vaVa ser enviat amb quatre legions contra [[sènons]] i [[parisis]] i va ocupar la seva capital, ''[[Agendicum]]'', des d'on va marxar cap a [[Lutècia]], que fouva ser incendiada pels gals quan s'hi acostava, i es va veure obligat a tornar a Agendicum al conèixer que els [[hedus]] i els [[bel·lòvacs]] s'havien revoltat. Durant el trajecte, va derrotar les forces del gal Camulogenus. A l'hivern va fer un intent d'eliminar per assassinat [[Commi]], cap dels [[atrebats]], que organitzava una nova revolta, però va fracassar.

Durant dos anys va detenirtenir el comandament només a un grau per sota de Cèsar. ElL'any [[51 aC]] era a la [[Gàl·lia Togada]] (Togata o Cisalpina) defensant colònies romanes, però aviat va retornar a la Transalpina i fouva ser enviat contra els trèvers, als quals va sotmetre sense problemes per segona vegada. ElL'any [[50 aC]] Cèsar li va donar el comandament de la [[Gàl·lia Cisalpina]].

Les seves victòries van fer pensar a Labiè que era un geni i va començar a desobeir [[Juli Cèsar]]. Aquest conflicte fouva ser aprofitat pels [[optimats]] per buscar el suport de Labiè i, finalment, aquest va passar al parit pompeià. Quan va esclatar la guerra, ell'any [[49 aC]], Labiè es va posar al costat del [[Senat romà|Senat]], el partidaris del qual de moment el van cobrir d'elogis. Però ni els seus soldats ni les ciutats li van fer costat clarament i Cèsar va entrar a la Gàl·lia Cisalpina sense trobar resistència.

El [[48 aC]] va participar, com a legat de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], a la campanya de Grècia, on es va distingir per les seves crueltats. Segons [[Appià]], fou el seu consell el que va induir Pompeu a no explotar el seu èxit a la [[Batalla de Dyrrhachium (48 aC)|batalla de Dyrrhachium]], quan podia haver guanyat la guerra. Els soldats de Cèsar que havien servit a les seves ordes i eren capturats, eren executats. Fins i tot es diu que els seus consells a la [[batalla de Farsàlia]] van contribuir a la derrota de Pompeu i el Senat.

Després de Farsàlia, va fugir a [[Dyrrhachium]], on va trobar [[Ciceró]]. Des d'allí es va anar a reunir amb [[Lluci Afrani (cònsol)|Afrani]] a [[Còrcira]], amb la idea d'unir-se a [[Marc Porci Cató Uticense|Cató]]. Després van anar a [[Cirene]], que li va tancar les portes, però finalment Labiè i Afrani van poder arribar a la província d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]], on [[Quint Cecili Metel Pius Escipió|Quint Cecili Metel Escipió]] i Cató encara disposaven d'un exèrcit important. El [[46 aC]] va combatre contra Cèsar a la [[batalla de Ruspina]], i encara que va tenir alguns èxits, fouva ser finalment rebutjat;. desprésDesprés fouva ser [[llegatLegat (Antiga Roma)|legat]] d'Escipió, funció que va exercir durant la resta de la campanya.

Després de la [[batalla de Thapsus]], Labiè va fugir a Hispània amb [[Gneu Pompeu el Jove]] i ell'any [[45 aC]] va ser a la [[Batalla de Munda (45 aC)|batalla de Munda]]. Labiè hi va voler abandonar el camp de batalla per impedir que [[Bogud II]] de [[Regne de Mauritània|Mauritània]] ocupés el campament pompeià, però els soldats van pensar que fugia, es van desmoralitzar i van acabar perdent la batalla. El mateix Labiè va morir i el seu cap fouva ser enviat a Cèsar.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=697-698 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>