Emilio Mola Vidal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 1:
{{infotaula persona}}
[[
'''Emilio Mola Vidal''' ([[Placetas]], [[Villa Clara]], [[Cuba]], [[9 de juliol]] de [[1887]] – [[Castil de Peones]], [[Alcocero de Mola|
Se li atribueix haver creat el terme militar conegut com a [[cinquena columna]],<ref>{{Ref-publicació|article=fifth column {{!}} military tactic|publicació=Encyclopedia Britannica|llengua=en|url= https://www.britannica.com/topic/fifth-column}}</ref> que defineix la resistència aliada dins de territori enemic quan la va emprar en la conquesta de Madrid a la [[Guerra Civil espanyola]].
==Joventut==
Mola nasqué a [[Cuba]], quan encara era [[colonialisme|colònia]] [[Espanya|espanyola]], on el seu pare, [[capità]] de la [[Guàrdia Civil]] destinat allí, estava destacat i on s'havia casat amb la seva esposa cubana.
Després de la [[guerra hispano-estatunidenca]] de [[1898]], la família torna a Espanya. El [[28 d'agost]] de [[1904]], Mola ingressa a l'[[Acadèmia d'Infanteria de Toledo]] el [[1904]]. Després de la seva formació i graduació com a [[tinent]] ([[1907]]), època en què dirigia aquesta Acadèmia el [[coronel]] [[Jose Villalba Riquelme]], fou destinat al [[Regiment d'Infanteria de Bailén]], i després serví a la guerra colonial espanyola del [[Marroc]], al [[Regiment d'Infanteria de Melilla]], on rebé la [[Medalla Militar (Espanya)|Medalla Militar Individual]] per la [[campanya de 1909]], i es convertí en una autoritat en assumptes militars. L'[[1 d'agost]] de [[1911]] entrà d'oficial a les ''[[Fuerzas Regulares Indígenas]]'', amb les quals participà en les operacions de la plana del [[Zaio]]. El maig de [[1912]] fou ferit de gravetat a la [[cuixa]] dreta, fet que li suposà el seu primer ascens per [[mèrit]]s de guerra a [[capità]].
Línia 19:
==Ascens del Front Popular==
Després del triomf del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] durant la [[Segona República Espanyola|República]], Mola és empresonat i separat del servei actiu després d'associar-lo a la sublevació del general [[José Sanjurjo Sacanell]] el [[1932]], passant a la segona reserva. Els problemes econòmics que es derivaren de la suspensió de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida. El [[1933]], Mola és [[amnistia]]t i reingressa a l'exèrcit, on col·labora a l'[[Estat Major]] Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la comandància militar de Melilla i després és nomenat cap superior de les Forces
Després de la seva arribada al poder, el febrer de [[1936]], el govern del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar debades. Mola fou nomenat [[governador militar]] a [[Pamplona]], per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué al [[cop d'estat del 18 de juliol]].<ref>{{ref-llibre|cognom =Palomero Caro| nom = Rafael |cognom2= Pérez Rodríguez|nom2= Josep Maria |títol =Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya|pàgina = plana 116| editorial = Castellnou Edicions|lloc= Barcelona|data = abril del 2006|col·lecció = Col·lecció Minimanual, núm. 14|isbn =84-9804-211-9}}</ref>
==Plans colpistes==
Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven un [[Cop d'estat|cop]] per enderrocar el [[Segona República Espanyola|règim republicà]]. Així, el canvi de destinació féu que diversos militars d'alta graduació coincidissin a [[Madrid]] a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el [[14 de març]] de 1936. Per mediació de [[Raimundo García García]] ''Garcilaso'', director del ''[[Diario de Navarra]]'', els [[carlisme|carlins]] es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebel·lió militar per part dels [[requetè]]s. Fou Mola qui, sota el pseudònim de ''Director'', envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament. El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de [[1936]] que deia:
{{cita|Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas''.<ref name="Navarra 1936">Emilio Mola, citat per: {{ref-llibre| cognom = AA.VV.|títol =Navarra 1936, de la esperanza al terror|llengua = castellà |isbn = 9788493095796| editorial = Altaffaylla Kultur Taldea|data = 1986}}</ref>}} El [[19 de juliol]] de 1936, iniciat el cop, deia també Mola:{{cita|Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.<ref name="Navarra 1936"/>}}
Línia 31:
==Mort en accident d'avió==
Mola morí el [[3 de juny]] de [[1937]] quan el seu avió (un [[Airspeed Envoy]]) s'estavellà, prop de l'actual localitat d'[[Alcocero de Mola|Alcocero]], durant un temporal, quan tornava a [[Vitòria]]. Fou el cap de l'exèrcit insurrecte del Nord fins a la seua mort el juny de 1937, en circumstàncies encara avui no del tot aclarides.<ref>{{ref-llibre|cognom =Jackson|nom = Gabriel |títol =The Spanish Republic and the Civil War, 1931-39|lloc = Nova Jersey|data = 1967| editorial = Princeton University Press|isbn =978-0691007571|llengua = anglès}}</ref>
En morir [[José Sanjurjo|Sanjurjo]] a [[Portugal]], també d'accident aeri, el [[20 de juliol]], Franco fou escollit comandant de l'exèrcit revoltat, així com a [[Cap d'Estat]] de la zona controlada. Mola fou nomenat màxim responsable de l'Exèrcit del Nord. Les morts de Sanjurjo i Mola deixaren Franco com a únic líder del [[bàndol nacional]]. Això aixecà rumors que apuntaven Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, però no s'ha descobert cap prova que ho avali.
Línia 39:
== Bibliografia ==
* Molina Franco, Lucas: ''Emilio Mola'', a ''Historia de Iberia Vieja'', núm. 21, planes 26-31
{{commonscat}}
Línia 46:
{{S-off}}
{{Filera de successions
|títol= [[Direcció General de Seguretat|Director General de Seguretat]]<br/>[[Fitxer:Escudo de España 1874-1931.svg|30px]]
|abans= [[Pedro Bazán Esteban]]
|després= [[Carlos Blanco Pérez]]
| anys= [[1930]]-[[1931]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Junta Defensa Nacional}}
Línia 56:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Mola Vidal, Emilio}}▼
▲{{ORDENA:Mola Vidal, Emilio}}
[[Categoria:Directors generals de seguretat]]
[[Categoria:Generals espanyols]]
|