Emilio Mola Vidal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Canvis menors, neteja AWB
Línia 1:
{{infotaula persona}}
[[FileFitxer:Berliner Illustrirte Zeitung 01.jpg|222px|thumb|Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 ]]
'''Emilio Mola Vidal''' ([[Placetas]], [[Villa Clara]], [[Cuba]], [[9 de juliol]] de [[1887]] – [[Castil de Peones]], [[Alcocero de Mola| Alcocero]], [[província de Burgos]], [[3 de juny]] de [[1937]]) fou un [[militar]] [[Espanya|espanyol]] i un dels líders de l'intent de [[cop d'estat del 18 de juliol]] de [[1936]] i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la [[Guerra Civil espanyola]]. El [[poeta]] [[Xile|xilè]] [[Pablo Neruda]], que fou diplomàtic destinat a Espanya, dedicà al general uns dels seus més ferotges versos al poema "Mola en los infiernos", inclòs al recull ''Residencia en la Tierra''.
 
Se li atribueix haver creat el terme militar conegut com a [[cinquena columna]],<ref>{{Ref-publicació|article=fifth column {{!}} military tactic|publicació=Encyclopedia Britannica|llengua=en|url= https://www.britannica.com/topic/fifth-column}}</ref> que defineix la resistència aliada dins de territori enemic quan la va emprar en la conquesta de Madrid a la [[Guerra Civil espanyola]].
 
==Joventut==
Mola nasqué a [[Cuba]], quan encara era [[colonialisme|colònia]] [[Espanya|espanyola]], on el seu pare, [[capità]] de la [[Guàrdia Civil]] destinat allí, estava destacat i on s'havia casat amb la seva esposa cubana.
 
Després de la [[guerra hispano-estatunidenca]] de [[1898]], la família torna a Espanya. El [[28 d'agost]] de [[1904]], Mola ingressa a l'[[Acadèmia d'Infanteria de Toledo]] el [[1904]]. Després de la seva formació i graduació com a [[tinent]] ([[1907]]), època en què dirigia aquesta Acadèmia el [[coronel]] [[Jose Villalba Riquelme]], fou destinat al [[Regiment d'Infanteria de Bailén]], i després serví a la guerra colonial espanyola del [[Marroc]], al [[Regiment d'Infanteria de Melilla]], on rebé la [[Medalla Militar (Espanya)|Medalla Militar Individual]] per la [[campanya de 1909]], i es convertí en una autoritat en assumptes militars. L'[[1 d'agost]] de [[1911]] entrà d'oficial a les ''[[Fuerzas Regulares Indígenas]]'', amb les quals participà en les operacions de la plana del [[Zaio]]. El maig de [[1912]] fou ferit de gravetat a la [[cuixa]] dreta, fet que li suposà el seu primer ascens per [[mèrit]]s de guerra a [[capità]].
Línia 19:
 
==Ascens del Front Popular==
Després del triomf del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] durant la [[Segona República Espanyola|República]], Mola és empresonat i separat del servei actiu després d'associar-lo a la sublevació del general [[José Sanjurjo Sacanell]] el [[1932]], passant a la segona reserva. Els problemes econòmics que es derivaren de la suspensió de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida. El [[1933]], Mola és [[amnistia]]t i reingressa a l'exèrcit, on col·labora a l'[[Estat Major]] Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la comandància militar de Melilla i després és nomenat cap superior de les Forces dedel Marroc.
 
Després de la seva arribada al poder, el febrer de [[1936]], el govern del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar debades. Mola fou nomenat [[governador militar]] a [[Pamplona]], per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué al [[cop d'estat del 18 de juliol]].<ref>{{ref-llibre|cognom =Palomero Caro| nom = Rafael |cognom2= Pérez Rodríguez|nom2= Josep Maria |títol =Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya|pàgina = plana 116| editorial = Castellnou Edicions|lloc= Barcelona|data = abril del 2006|col·lecció = Col·lecció Minimanual, núm. 14|isbn =84-9804-211-9}}</ref>
 
==Plans colpistes==
Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven un [[Cop d'estat|cop]] per enderrocar el [[Segona República Espanyola|règim republicà]]. Així, el canvi de destinació féu que diversos militars d'alta graduació coincidissin a [[Madrid]] a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el [[14 de març]] de 1936. Per mediació de [[Raimundo García García]] ''Garcilaso'', director del ''[[Diario de Navarra]]'', els [[carlisme|carlins]] es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebel·lió militar per part dels [[requetè]]s. Fou Mola qui, sota el pseudònim de ''Director'', envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament. El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de [[1936]] que deia:
 
{{cita|Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas''.<ref name="Navarra 1936">Emilio Mola, citat per: {{ref-llibre| cognom = AA.VV.|títol =Navarra 1936, de la esperanza al terror|llengua = castellà |isbn = 9788493095796| editorial = Altaffaylla Kultur Taldea|data = 1986}}</ref>}} El [[19 de juliol]] de 1936, iniciat el cop, deia també Mola:{{cita|Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.<ref name="Navarra 1936"/>}}
Línia 31:
 
==Mort en accident d'avió==
Mola morí el [[3 de juny]] de [[1937]] quan el seu avió (un [[Airspeed Envoy]]) s'estavellà, prop de l'actual localitat d'[[Alcocero de Mola|Alcocero]], durant un temporal, quan tornava a [[Vitòria]]. Fou el cap de l'exèrcit insurrecte del Nord fins a la seua mort el juny de 1937, en circumstàncies encara avui no del tot aclarides.<ref>{{ref-llibre|cognom =Jackson|nom = Gabriel |títol =The Spanish Republic and the Civil War, 1931-39|lloc = Nova Jersey|data = 1967| editorial = Princeton University Press|isbn =978-0691007571|llengua = anglès}}</ref>
 
En morir [[José Sanjurjo|Sanjurjo]] a [[Portugal]], també d'accident aeri, el [[20 de juliol]], Franco fou escollit comandant de l'exèrcit revoltat, així com a [[Cap d'Estat]] de la zona controlada. Mola fou nomenat màxim responsable de l'Exèrcit del Nord. Les morts de Sanjurjo i Mola deixaren Franco com a únic líder del [[bàndol nacional]]. Això aixecà rumors que apuntaven Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, però no s'ha descobert cap prova que ho avali.
Línia 39:
 
== Bibliografia ==
* Molina Franco, Lucas: ''Emilio Mola'', a ''Historia de Iberia Vieja'', núm. 21, planes 26-31
 
{{commonscat}}
Línia 46:
{{S-off}}
{{Filera de successions
|títol= [[Direcció General de Seguretat|Director General de Seguretat]]<br/>[[Fitxer:Escudo de España 1874-1931.svg|30px]]
|abans= [[Pedro Bazán Esteban]]
|després= [[Carlos Blanco Pérez]]
| anys= [[1930]]-[[1931]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{Junta Defensa Nacional}}
Línia 56:
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Mola Vidal, Emilio}}
 
{{ORDENA:Mola Vidal, Emilio}}
[[Categoria:Directors generals de seguretat]]
[[Categoria:Generals espanyols]]