Jacint Verdaguer i Santaló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2A09:8AC0:10A1:0:0:0:0:3. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 10:
Jacint, Segimon i Ramon Verdaguer i Santaló va ser el segon fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Els seus pares eren de condició modesta, però amb un cert nivell cultural. El pare, Josep Verdaguer i Ordeix, era mestre de cases i pagès; la mare, Josepa Santaló i Planas, era una dona aficionada a la lectura i molt devota que va exercir una gran influència sobre Verdaguer en encaminar-lo, d'una banda, cap a la carrera sacerdotal, i, de l'altra, cap a la literària, com el mateix autor va fer palès en una carta al seu amic i mentor Marià Aguiló: "[...] ''fou la dona que amb la seva llet em féu mamar la poesia''".<ref>Carta a Marià Aguiló. Can Tona, 8 de febrer de 1871 </ref>
Verdaguer va ser escolaritzat de ben petit. En aquells anys, l'escola de Folgueroles estava situada a la plaça de l'Església –actual plaça Verdaguer–, davant de la casa familiar. El poeta hi va aprendre les [[beceroles]] i les quatre regles. En el seu poema ''A la Verge'', Verdaguer fa una emocionada semblança del seu mestre, Martí Safont:
:::::''Lo mestre era un vellet; sa barretina''
Línia 67:
:::::''també els puny, ai!, l'espina.''<ref name="Curadors: Joaquim Molas, Isidor Cònsul">{{ref-llibre|cognom=Verdaguer|nom=Jacint|títol=''La fira de Vic'', VI, a ''Jovenívoles'', ed. crítica de N. Garolera, pp. 49-50.|pàgines=710|lloc=Barcelona|editorial=Proa|any=2006}}</ref>
=== Inicis de la carrera literària i eclesiàstica ===
El 1864 va concursar per primera vegada als [[Jocs Florals]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Domingo|nom=Josep M.|títol=Barcelona i els jocs florals, 1859 : modernització i romanticisme|pàgines=22|lloc=Barcelona|editorial=Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura|any=2009}}, </ref><ref name="Per una altra visió dels Jocs Florals">{{ref-llibre|cognom=Marfany|nom=Joan-Lluís|títol=''En pro d'una revisió radical de la Renaixença'', dins ''Professor Joaquim Molas: memòria, escriptura, història''.|pàgines=635-656|lloc=Barcelona|editorial=PUB|any=2003}}</ref> restaurats per l'impuls patriòtic i literari del moviment de la Renaixença el 1859 a Barcelona, però va passar totalment desapercebut. La carrera d'èxits literaris comença l'any següent, quan Verdaguer va presentar als Jocs Florals de Barcelona cinc composicions i el jurat li'n va premiar dues: premi especial per ''Els minyons d'en Veciana'' i un accèssit a l'Englantina per ''A la mort d'en Rafel de Casanova''. Va assistir a la festa, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, vestit de pagès mudat: gec de vellut, barretina musca, espardenyes i bastó de tortellatge. Després d'aquest èxit, el setmanari vigatà ''Eco de la Montaña'' li publicà el poema ''Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià'', el seu primer poema llarg. Gràcies als Jocs Florals, també, va entrar en relació amb els catedràtics [[Manuel Milà i Fontanals]] i Xavier Llorens i Barba, i amb el bibliotecari [[Marià Aguiló]], que l'orientarien en els seus inicis literaris.
| |||